Diferència entre revisions de la pàgina «Estiueig»

1.400 bytes afegits ,  fa 1 any
Afegir informació i reordenar les seccions
m (|thumb|300px -> |miniatura)
(Afegir informació i reordenar les seccions)
L''''Estiueig''' (calc del castellà ''veraneo'') o '''estiuada'''<ref name="DIEC">''Estada en un indret durant l’estiu'' {{ref-web |url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=estiuada&operEntrada=0 |títol=DIEC}}</ref> és l'acció de passar l'[[estiu]] a una residència diferent de l'habitual.
 
<br />
==L'origen de l'estiueig a Catalunya==
L'estiueig com a fenomen social va ser un costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de [[Barcelona]], a partir de finals del [[segle XIX]], especialment després de la [[Revolució Industrial|Revolució Industria]]<nowiki/>l, i principis del [[segle XX]].
 
Aquest fenomen va incloure la construcció o reforma integral de cases amb jardí en entorns rurals -cases senyorials, anomenades "segones residències" o "torres" ad'estiueig-, per part de la burgesia industrial recentment apareguda. Aquestes famílies van escollir certs indrets de la costa, com [[Vilassar de Mar]] i [[Sitges]], i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com [[Cardedeu]], [[la Garriga]] o [[Cerdanyola del Vallès|Cerdanyola]] i [[l'Ametlla del Vallès]], al [[Vallès]].<ref>[http://www.iesacumella.cat/m1/Historia/historia.htm El Vallès Oriental - Història]</ref>, aprofitant la tranquil·litat, els aires saludables i fins i tot les [[Font termal|aigües termals]] de les comarques allunyades de Barcelona, ciutat en aquell moment plena de fàbriques i focus de diferents epidèmies.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Guia del Modernisme al Vallès Oriental|publicació=Guia del Modernisme al Vallès Oriental|url=http://visitgranollers.com/wp-content/uploads/sites/4/2014/02/GuiaModernisme-Granollers-CAT-M.pdf|data=|pàgines=|autor=Consell Comarcal del Vallès Oriental}}</ref> Aquestes cases, generalment d'estil [[modernista]], sovint eren molt grans.<ref>[http://ca.costabrava.org/suggestions/detail.aspx?t=modernisme-arran-de-mar&com=UwB1AGcAZwBlAHMAdABpAG8AbgBJAEQAXAAyADAAMABcAA== Modernisme Arran De Mar - Costa Brava Pirineu de Girona]</ref>
 
Les famílies d'estiuejants, mentre romanien a la torre d'estiueig, feia vida social als casinos, a les places i passejos dels pobles i als salons i jardins de les seves segones residències<ref name=":0" />.
La presència de la colònia d'estiuejants va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, la millora de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca Ruta del modernisme]</ref> Tot i que la influència de la colònia estiuejant va ser gran, les relacions socials entre estiuejants i nadius van ser generalment classistes i els estiuejants mantenien les distàncies amb la població local, tant com era possible.
 
== Conseqüències de l'estiueig ==
La presència de la colònia d'estiuejants va contribuir a la modernització de les vil·les properes a Barcelona, que ràpidament van poder comptar amb serveis com l'aigua corrent, l'electricitat o el servei de clavegueram. També va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, la millora de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic, fins al punt que alguns dels nuclis urbans van haver de dissenyar plans d'eixample per absorbir la demanda creixent de terrenys per a construir-hi torres de vacances.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca Ruta del modernisme]</ref><ref name=":0" /> Tot i que la influència de la colònia estiuejant va ser gran, les relacions socials entre estiuejants i nadius van ser generalment classistes i els estiuejants mantenien les distàncies amb la població local, tant com era possible.
 
Amb el pas del temps, a mesura que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles de motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades.
115

modificacions