115
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Estiueig»
Afegir informació i reordenar les seccions
m (|thumb|300px -> |miniatura) |
(Afegir informació i reordenar les seccions) |
||
|
L''''Estiueig''' (calc del castellà ''veraneo'') o '''estiuada'''<ref name="DIEC">''Estada en un indret durant l’estiu'' {{ref-web |url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=estiuada&operEntrada=0 |títol=DIEC}}</ref> és l'acció de passar l'[[estiu]] a una residència diferent de l'habitual.
<br />
==L'origen de l'estiueig a Catalunya==
L'estiueig com a fenomen social va ser un costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de [[Barcelona]], a partir de finals del [[segle XIX]], especialment després de la [[Revolució Industrial|Revolució Industria]]<nowiki/>l, i principis del [[segle XX]].
Aquest fenomen va incloure la construcció o reforma integral de cases amb jardí en entorns rurals -cases senyorials,
Les famílies d'estiuejants, mentre romanien a la torre d'estiueig, feia vida social als casinos, a les places i passejos dels pobles i als salons i jardins de les seves segones residències<ref name=":0" />.
La presència de la colònia d'estiuejants va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, la millora de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca Ruta del modernisme]</ref> Tot i que la influència de la colònia estiuejant va ser gran, les relacions socials entre estiuejants i nadius van ser generalment classistes i els estiuejants mantenien les distàncies amb la població local, tant com era possible.▼
== Conseqüències de l'estiueig ==
▲La presència de la colònia d'estiuejants va contribuir a la modernització de les vil·les properes a Barcelona, que ràpidament van poder comptar amb serveis com l'aigua corrent, l'electricitat o el servei de clavegueram. També va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, la millora de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic, fins al punt que alguns dels nuclis urbans van haver de dissenyar plans d'eixample per absorbir la demanda creixent de terrenys per a construir-hi torres de vacances.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=121&Idioma=ca Ruta del modernisme]</ref><ref name=":0" /> Tot i que la influència de la colònia estiuejant va ser gran, les relacions socials entre estiuejants i nadius van ser generalment classistes i els estiuejants mantenien les distàncies amb la població local, tant com era possible.
Amb el pas del temps, a mesura que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles de motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades.
| |||