Diferència entre revisions de la pàgina «Capcir»

12 bytes afegits ,  fa 2 anys
El Cartulari del Capcir, constata que, el 791, el Capcir feia partida d'un "pagus" dit ''Reddesium'' (o ''Rhedesium'') o ''Pagus'' ''Rhedensis''. Aquest cartulari estableix que Sigebode, arquebisbe de Narbona, en una acta del 873 que menciona la consagració d'una església a Formiguera, prenia el títol de prelat diocesà del Reddesium.
 
El Capcir fou conegut durant el segle IX amb el nom de '''la Muntanya d'Aude''' (per tal com forma part de l'alta conca de l'Aude) i pertanyia inicialment al [[Comtat de Rasès]], al sud del qual es troba, com també hi pertanyia la Fenolleda, el Donasà o el País de Salt. Per la seva geografia ila seva adscripció inicial fou el territori llenguadocià, si no hagués estat per un fet històric que tingué lloc pels voltants de l'any 870, quan va passar a formar part del domini de la cascasa comtal d'Urgell-Cerdanya.
 
Com a part del territori de Rasès, separada del comtat de Narbona, era regit pel comte Berà, establert al Conflent, el qual va regir també el comtat de Barcelona des de la seva conquesta el 801 fins que, acusat de traïció, fou deposat, i els seus bens confiscats el 820. Durant set anys sembla que el va regir el seu fill [[Guillemó]] fins a la revolta de l'any 827. per aquests temps el comtat de Rasès havia passat sota la dependència de [[Tolosa]], des de la partició del 817, i per açò i tingué un fort ascendent el comte [[Bernat de Septimània]] i [[Gaucelm]], els qui, segons sembla, governaren el comtat conjuntament fins al 844. Després d'un parell més de governs comtals de descendents de Berà, a mitjan segle IX va entrar a governar el Rasès i, per tant, el Capcir la família comtal de Carcassona, emparentada amb la d'Urgell-Cerdanya i després Barcelona.
38

modificacions