Ésser humà: diferència entre les revisions

L'estudi científic dels orígens dels éssers humans abasta l'[[evolució]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Homo]]'', però també estudia altres [[homínids]] com per exemple l'[[australopitec]]. Tots els éssers humans actuals pertanyen a l'espècie ''Homo sapiens'' i a l'única subespècie existent avui en dia, ''H. s. sapiens''. ''H. s. idaltu'', ('home savi més antic') n'és una altra subespècie coneguda que ja s'ha extingit.<ref>[http://www.anth.ucsb.edu/projects/human/# Human evolution: the fossil evidence in 3D], per Philip L. Walker i Edward H. Hagen, Departament d'Antropologia de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, (consultat el 5 abril 2005. (en anglès)</ref>

 

 

 

El fet de tenir característiques arborícoles, com les mans prènsils o els ulls frontals, han fet possible l'evolució. Les mans han sigut essencials per construir eines i treballar-hi durant milers d'anys, un avantatge per sobreviure i perdurar. Els ulls frontals han ajudat els éssers humans a sobreviure en poder rotar el cap, visualitzar coses que estan més llunyanes i que la informació arribi com més aviat millor al cervell. Tota aquesta conjunció complexa però perfecta, que funciona bé tota junta, dóna peu a l'[[evolució de l'ésser humà]].<ref>CORBELLA, J., CARBONELL, E., MOYÀ, S., SALA, R., ''Sapiens,'' Espanya, Edicions 62 s. a., labutxaca, 2010.</ref>

 

 

Segons el [[registre fòssil]], els éssers humans d'anatomia moderna aparegueren a l'[[Àfrica]] fa aproximadament 130.000 anys, encara que els estudis de [[biologia molecular]] indiquen que l'avantpassat comú de totes les poblacions humanes modernes visqué fa uns 200.000 anys.<ref>[http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm Human Ancestors Hall: ''Homo Sapiens''] (consultat el 13 octubre [[2006]]) (en anglès)</ref>

=== Desenvolupament de la civilització ===

{{principal|Civilització|Història universal}}

 

L'ésser humà ha canviat poc anatòmicament al llarg de la història, de manera que la seva evolució és, fonamentalment, de tipus cultural. Fins fa uns 10.000 anys, la majoria d'humans eren caçadors i recol·lectors. Generalment vivien en petits grups nòmades coneguts com a societats de bandes. L'adveniment de l'[[agricultura]] impulsà la [[revolució neolítica]], car produí un excedent alimentari que possibilità la creació d'assentaments permanents, la [[domesticació]] d'animals i l'ús d'[[Eina (utensili)|eines]] de [[metall]]. L'agricultura també fomentà el [[comerç]] i la cooperació i, progressivament, contribuí a crear una [[societat]] més complexa.

 

 

A l'acabament de l'[[edat mitjana]] cal destacar l'arribada d'una sèrie d'idees innovadores i avenços tecnològics. A la [[Antiga Xina|Xina]], amb una economia força avançada, s'inventà la [[impressió]] i la [[brúixola]], mentre que durant l'[[edat d'or de l'Islam]] tingueren lloc progressos científics destacables. A Europa, al [[segle XIV]], la redescoberta del saber dels clàssics i d'innovacions com la [[impremta]] propiciaren l'arribada del [[Renaixement]]. Durant els següents cinc-cents anys, l'[[exploració]] i el [[colonialisme]] permeteren que grans parts d'Amèrica, Àsia i Àfrica, caiguessin sota control europeu, fent possible l'explotació de tota mena de recursos i, posteriorment, provocant conflictes perquè els pobles explotats aconseguissin la independència d'Europa. D'altra banda, cal destacar diverses revolucions i innovacions, com la revolució [[científica]] del [[segle XVII]], la [[Revolució Industrial]] del [[segle XVIII|XVIII]] i diverses grans innovacions al [[segle XIX|XIX]], com el [[Ferrocarrils|ferrocarril]] i l'[[Automòbils|automòbil]], elements essencials en el desenvolupament del transport i la comunicació; també cal destacar el desenvolupament de noves fonts d'[[energia]], com el [[carbó]] i l'[[electricitat]]. Pel que fa a les formes de [[govern]], sobresurt la consolidació de la [[democràcia representativa]] i, en un altre context, el [[comunisme]].