Ésser humà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |miniatura|left -> |miniatura|esquerra
Línia 37:
L'estudi científic dels orígens dels éssers humans abasta l'[[evolució]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Homo]]'', però també estudia altres [[homínids]] com per exemple l'[[australopitec]]. Tots els éssers humans actuals pertanyen a l'espècie ''Homo sapiens'' i a l'única subespècie existent avui en dia, ''H. s. sapiens''. ''H. s. idaltu'', ('home savi més antic') n'és una altra subespècie coneguda que ja s'ha extingit.<ref>[http://www.anth.ucsb.edu/projects/human/# Human evolution: the fossil evidence in 3D], per Philip L. Walker i Edward H. Hagen, Departament d'Antropologia de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, (consultat el 5 abril 2005. (en anglès)</ref>
 
El primer membre dels [[catarrins]], l'infraordre al qual pertany ''H. s. sapiens'', existí durant l'[[estatge faunístic]] [[Rupelià]] ([[Oligocè]]), fa 34-28 milions d'anys. Els primers catarrins presents al [[registre fòssil]] són el [[propliopitec]] i l'[[egiptopitec]], possibles [[avantpassat comú|avantpassats comuns]] dels [[hominoïdeu]]s (incloent-hi els éssers humans) i els [[cercopitecoïdeu]]s, anomenats vulgarment «micosmones del Vell Món».<ref name=Cameron2004>{{ref-llibre|autor=David W. Cameron|títol=Hominid adaptations and extinctions||consulta=6 novembre 2011|any=2004|editorial=UNSW Press|isbn=978-0-86840-716-6|pàgina=76 |llengua= anglès}}</ref>
 
El procés de [[bipedisme|bipedització]] té els seus orígens ena certs [[primats]] de principis del [[Miocè]], quan es troben les primeres espècies bípedes, com ''[[Oreopithecus bambolii]]''. Tanmateix, l'anatomia dels peus d'aquesta espècie era bastant diferent de la d'altres primats. El [[bipedisme]] era aparentment una característica comuna d'''[[Orrorin]]'' i l'[[ardipitec]].<ref name=Brunet2002>{{ref-publicació|autor=Brunet, M. ''et al''. |títol=A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa |url=http://www.nature.com/nature/journal/v418/n6894/full/nature00879.html |publicació=Nature |volum=418 |exemplar=6894 |pàgines=145–151 |any=2002 |pmid=12110880 |doi=10.1038/nature00879 |llengua= anglès}}</ref> El procés que conduí al bipedisme representava un avantatge evolutiu perquè permetia tenir les mans lliures per fabricar [[Eina (utensili)|eines]] simples, perquè els homínids gasten molta menys [[energia]] caminant a dues potes que a quatre i perquè permet portar objectes durant la marxa i veure-hi més lluny.
 
El fet de tenir característiques arborícoles, com les mans prènsils o els ulls frontals, han fet possible l'evolució. Les mans han sigut essencials per construir eines i treballar-hi durant milers d'anys, un avantatge per sobreviure i perdurar. Els ulls frontals han ajudat els éssers humans a sobreviure en poder rotar el cap, visualitzar coses que estan més llunyanes i que la informació arribi com més aviat millor al cervell. Tota aquesta conjunció complexa però perfecta, que funciona bé tota junta, dóna peu a l'[[evolució de l'ésser humà]].<ref>CORBELLA, J., CARBONELL, E., MOYÀ, S., SALA, R., ''Sapiens,'' Espanya, Edicions 62 s. a., labutxaca, 2010.</ref>
 
Aquest procés evolutiu ha sigut influït per esdeveniments, a vegades subtils, però molt importants. Per exemple, quan les selves que cobrien el món aal principiscomençament del [[Cenozoic]] començaren a retrocedir i, a causa del creixement demogràfic, els hàbitats quedaren superpoblats, els grups d'humans i els altres homínids es veieren forçats a recórrer distàncies importants per trobar noves fonts d'aliment. Un altre exemple és la pèrdua de la capacitat de metabolitzar certs nutrients, com la [[vitamina C]] (a causa d'una mutació que impedeix als [[simis]] generar aquesta vitamina per siells solsmatiexos). Aquesta pèrdua hauria estat compensada per una mutació favorable que permeté a ''Homo sapiens'' una metabolització òptima del [[midó]], absent enals altres primats, accedint així a una ràpida i econòmica font d'energia especialment necessària per al cervell.
 
Segons el [[registre fòssil]], els éssers humans d'anatomia moderna aparegueren a l'[[Àfrica]] fa aproximadament 130.000 anys, encara que els estudis de [[biologia molecular]] indiquen que l'avantpassat comú de totes les poblacions humanes modernes visqué fa uns 200.000 anys.<ref>[http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm Human Ancestors Hall: ''Homo Sapiens''] (consultat el 13 octubre [[2006]]) (en anglès)</ref>
Línia 56:
=== Desenvolupament de la civilització ===
{{principal|Civilització|Història universal}}
El punt de vista més acceptat entre els antropòlegs actuals és que ''Homo sapiens'' sorgí a la [[sabana]] africana fa uns 200.000 anys com a descendent de ''Homo erectus''. Fa 40.000 anys s'estengué per [[Euràsia]] i [[Oceania]] i, finalment, arribà a [[Amèrica]] fa uns 14.500 anys.<ref>Wolman, David (2008). «[http://news.nationalgeographic.com/news/2008/04/080403-first-americans.html Fossil Feces Is Earliest Evidence of N. America Humans]» ''National Geographic'' (en anglès)</ref> ''Homo sapiens'' desplaçà ''[[Homo neanderthalensis]]'' i les altres espècies descendents de ''Homo erectus'', que havia habitat [[Euràsia]] fa uns dos milions d'anys. El domini de ''Homo sapiens'' es fonamentà probablement en un major èxit reproductiu i la seva superioritat a l'hora de competir pels recursos naturals. Malgrat la seva intel·ligència, l'actual ''Homo sapiens'' té una capacitat craniana menor que la de l'antic [[neandertal]] (''H.&nbsp;neanderthalensis'').
 
L'ésser humà ha canviat poc anatòmicament al llarg de la història, de manera que la seva evolució és, fonamentalment, de tipus cultural. Fins fa uns 10.000 anys, la majoria d'humans eren caçadors i recol·lectors. Generalment vivien en petits grups nòmades coneguts com a societats de bandes. L'adveniment de l'[[agricultura]] impulsà la [[revolució neolítica]], car produí un excedent alimentari que possibilità la creació d'assentaments permanents, la [[domesticació]] d'animals i l'ús d'[[Eina (utensili)|eines]] de [[metall]]. L'agricultura també fomentà el [[comerç]] i la cooperació i, progressivament, contribuí a crear una [[societat]] més complexa.
 
Fa aproximadament 6.000 anys, es desenvoluparen els primers [[estat|protoestats]] a [[Mesopotàmia]], [[Antic Egipte|Egipte]] i la [[Vall de l'Indus]]. Es crearen les [[exèrcit|forces militars]] per la protecció, i [[burocràcia|burocràcies]] governamentals per l'[[Administració pública|administració]]. Els estats cooperaven o competien pels recursos i, en alguns casos, feien la [[guerra]]. Fa uns 2.000-3.000 anys, alguns estats, com [[Imperi Persa|Pèrsia]], l'Índia, la [[Antiga Xina|Xina]], [[Antiga Roma|Roma]] i [[Antiga Grècia|Grècia]], aconseguiren crear els primers grans imperis mitjançant la conquesta militar. En elEl mateix període, diverses [[religions]] com el [[judaisme]], originada a l'[[Orient Mitjà]], i l'[[hinduisme|hinduisme,]] del sud-est d'Àsia, començaren a estendre's entre els pobles.
 
A l'acabament de l'[[edat mitjana]] cal destacar l'arribada d'una sèrie d'idees innovadores i avenços tecnològics. A la [[Antiga Xina|Xina]], amb una economia força avançada, s'inventà la [[impressió]] i la [[brúixola]], mentre que durant l'[[edat d'or de l'Islam]] tingueren lloc progressos científics destacables. A Europa, al [[segle XIV]], la redescoberta del saber dels clàssics i d'innovacions com la [[impremta]] propiciaren l'arribada del [[Renaixement]]. Durant els següents cinc-cents anys, l'[[exploració]] i el [[colonialisme]] permeteren que grans parts d'Amèrica, Àsia i Àfrica, caiguessin sota control europeu, fent possible l'explotació de tota mena de recursos i, posteriorment, provocant conflictes perquè els pobles explotats aconseguissin la independència d'Europa. D'altra banda, cal destacar diverses revolucions i innovacions, com la revolució [[científica]] del [[segle XVII]], la [[Revolució Industrial]] del [[segle XVIII|XVIII]] i diverses grans innovacions al [[segle XIX|XIX]], com el [[Ferrocarrils|ferrocarril]] i l'[[Automòbils|automòbil]], elements essencials en el desenvolupament del transport i la comunicació; també cal destacar el desenvolupament de noves fonts d'[[energia]], com el [[carbó]] i l'[[electricitat]]. Pel que fa a les formes de [[govern]], sobresurt la consolidació de la [[democràcia representativa]] i, en un altre context, el [[comunisme]].