Masclisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
En cap cultura |
m bot: - posi de relleu + posi en relleu |
||
Línia 24:
El masclisme és a tot arreu, és diferent i es transforma a cada [[societat]] a mida que ho fan els seus valors. Es basa en el [[patriarcat]], que és [[Estructura social|estructural]] i transhistòric, fins i tot a la prehistòria hi havia un prepatriarcat matrilineal (però patriarcat al cap i a la fi). Per a molts homes, tota l'obra femenina, obres d'arts plàstiques, escèniques, musicals, literatura, d'enginyeria, científiques, culinàries, socials, d'investigació, de recopilació, etc. són únicament "coses de dones" i no els interessen. D'una manera conscient o inconscient les consideren inferiors. Com a conseqüència es perden o, si es guarda algun document, és per exemple una carta en relació a una obra masculina o un autor home, que és utilitzada per a estudiar-lo i rendre-li [[home]]-natge a ell, des d'una perspectiva [[androcèntrica]] i [[masculinitat|masculina]]. Això forma un cercle viciós en el que s'assumeix la idea de que les obres són masculines, coses d'homes, i les femenines són anècdotes o curiositats, entreteniments destinats a dones, sovint estranyes i fora de la normalitat, i, per tant, d'alguna manera, inferiors.<ref name=":0" /><ref name="adm">Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, ''Intervenció-investigació en violències de gènere'', Documenta Universitaria, [[2015]]. {{ISBN|9788499842806}} {{ca}}</ref>
A la societat [[modernitat|moderna]], industralitzada i globalitzadora, encara s'accepta i considera el [[currículum masculí]] com a universal. A més, en l'actualitat, a Espanya, per exemple, molts joves i no tan joves que han nascut a la democràcia tampoc no es qüestionen la necessitat del feminisme i tenen normalitzats comportaments i expressions lingüístiques masclistes sense adonar-se ni ser conscients que ho són. Poden veure la [[discriminació positiva]] com una [[discriminació]] i es deixen portar pel ''marketing'', la indústria comercial i els [[mitjans de comunicació]]. Per exemple, no es plantegen perquè de les víctimes d'una agressió es digui que són "[[mort]]es" i no "[[assassinat|assassinades]]", que es posi
De vegades potser que una persona masclista en realitat parli o es comporti així per estar [[informació|desinformada]], desinteressada, [[Alienació|alienada]], [[dominació (sociologia)|dominada]], [[submissió|sotmesa]], que li serveixi per mantenir un [[estatus social]] entre el seu entorn, que senti que ha de fer el que toca o deixar de fer per pressió social o la por al que diran. En les dones cal tenir en compte la vulnerabilitat de la seva opinió en l'[[esfera pública]] (la dona ha de justificar-se sempre, l'home mai; ella no té dispensa, ell sí) i la desqualificació, el [[menyspreu]] i l'[[insult]] sistemàtic a les que gosin disputar-los espai en escena.<ref name=":0" /><ref name=adm/><ref>Pierre Bordieu, ''La dominación masculina'', editat per Anagrama, [[2000]]. {{ISBN|9788433905895}} {{es}}</ref>
| |||