Comunitat de Regants: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - de Juny de + de juny de
m bot: - de Març de + de març de
Línia 8:
A finals de l'Edat mitjana, les primitives zones de regadiu implantades durant les dominacions romanes i àrabs, havien ja format "de facto" les primeres comunitats de regants per la necessitat de tenir regulats els torns o tandes d'aigua i evitar-ne el desordre i els abusos. Entitats regides per costums i tradicions en que es fonamentaren les primeres normes que les regularen: La primera Llei d'aigües espanyola de 1866 i la segona de 1879, que s'ocuparen de definir les seves principals funcions. Tanmateix totes elles tenen reconegut el dret de mantenir les seves primitives ordenances i institucions mentre els seus usuaris no decideixin modificar-les. Tal com testimonia l'absoluta vigència del antiquíssim i peculiar [[Tribunal de les Aigües de València]].<ref name=":0" />
 
El decret de 5 de Marçmarç de 1926, fundacional de les Confederacions Hidrogràfiques, que les configurava com a entitats integradores dels interessos dels usuaris de l'aigua amb l'administració publica, integrà les Comunitats de Regants dins de la seva organització, donant-li's un caràcter administratiu que s'afegí al fins aleshores merament associatiu.
 
Amb la [[dictadura Franquista]] la figura de les Comunitats de Regants integrades a les Confederacions Hidrogràfiques trencava el principi d'unitat sindical instaurada pel règim i s'optà, mitjançant l'Ordre Ministerial de 13 de juliol de 1941, per convertir les Confederacions en órgans regits únicament per l'estat, i per Decret de 17 de juliol de 1944 i OM de 23 de març de 1945, integrar les Comunitats de Regants en els [[Sindicat Vertical|Sindicats Verticals]] dins les "Hermandades Sindicales del Campo", relegant-les de la funció d'administració.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Junta de Gobierno de la Acequia Real del Júcar.|nom=|article=|publicació=Homenaje a Rafael Tasso Yzquierdo.|url=|data=1988|pàgines=}}</ref> D'altra banda la necessitat d'incrementar la producció nacional d'aliments degut l'aïllament internacional del país, va fer que el govern promogués noves obres de regadiu mitjançant plans de regadiu i la construcció de grans obres hidràuliques per part de "l'[[Institut Nacional de Colonització|Instituto Nacional de Colonización]]", que les lliurava per a la seva explotació als "Grupos Sindicales de Colonización" que quedaven al marge de les tradicionals Comunitats de Regants.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Federación Nacional de Comunidades de Regantes de España|nom=|article=|publicació=Las Comunidades de Regantes de España y su Federación Nacional|url=|data=2017|pàgines=}}</ref>