Necrofàgia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Funció ecològica: #viquiestirada |
→Funció ecològica: #viquiestirada |
||
Línia 23:
==Funció ecològica==
Els cargols juguen un paper fonamental en el medi ambient mitjançant l'eliminació d'organismes descompostos, que serveixen com a servei de sanejament natural.<ref name="DroppingDead2011">{{cite journal |last=Ogada |first=Darcy L. |last2=Keesing |first2=Felicia |last3=Virani |first3=Munir Z. |date=16 December 2011 |title=Dropping dead: causes and consequences of vulture population declines worldwide |journal=Annals of the New York Academy of Sciences |volume=1249 |issue=1 |pages=57–71 |doi=10.1111/j.1749-6632.2011.06293.x |pmid=22175274 |issn=0077-8923 |bibcode=2012NYASA1249...57O}}</ref> Mentre que els descomponedors microscòpics i invertebrats descomponen organismes morts en matèria orgànica senzilla que és utilitzada per [[autòtrofs]] propers, els necròfags ajuden a conservar l’energia i els nutrients obtinguts de la carronya dins dels [[Nivell tròfic|nivells tròfics]] superiors i són més capaços de dispersar l’energia i els nutrients més allunyats del lloc de la carronya que els descomponedors.<ref>{{cite journal |last=Olson |first=Zachary H. |last2=Beasley |first2=James C. |last3=Rhodes |first3=Olin E. |date=2016-02-17 |title=Carcass Type Affects Local Scavenger Guilds More than Habitat Connectivity |journal=PLOS ONE |volume=11 |issue=2 |pages=e0147798 |doi=10.1371/journal.pone.0147798 |pmid=26886299 |pmc=4757541 |issn=1932-6203 |bibcode=2016PLoSO..1147798O}}</ref>
La necrofàgia uneix animals que normalment no entrarien en contacte,<ref>{{cite journal |last=Dunlop |first=Kathy M. |last2=Jones |first2=Daniel O. B. |last3=Sweetman |first3=Andrew K. |date=December 2017 |title=Direct evidence of an efficient energy transfer pathway from jellyfish carcasses to a commercially important deep-water species |journal=Scientific Reports |volume=7 |issue=1 |pages=17455 |doi=10.1038/s41598-017-17557-x |pmid=29234052 |pmc=5727084 |issn=2045-2322 |bibcode=2017NatSR...717455D}}</ref> i es tradueix en la formació de comunitats molt estructurades i complexes que participen en interaccions sense àmbit.<ref name="Oikos2011">{{cite journal |last=Olson |first=Z. H. |last2=Beasley |first2=J. C. |last3=DeVault |first3=T. L. |last4=Rhodes |first4=O. E. |date=31 May 2011 |title=Scavenger community response to the removal of a dominant scavenger |journal=Oikos |volume=121 |issue=1 |pages=77–84 |doi=10.1111/j.1600-0706.2011.19771.x |issn=0030-1299 |url=https://digitalcommons.unl.edu/icwdm_usdanwrc/1085}}</ref> Les comunitats carronyaires funcionen en la redistribució de l’energia obtinguda de les carcasses i en la reducció de malalties associades a la descomposició. Sovint, les comunitats d’excavadors difereixen en la seva consistència a causa de la mida de la carcassa i els tipus de carcassa, així com pels efectes estacionals com a conseqüència de l’activitat invertebrada i microbiana diferents.<ref name="Ecology2017" />
La competència per la carronya té com a resultat la inclusió o l'exclusió de certs necròfags de l'accés a la carronya, que donen forma a la comunitat dels carronyaires. Quan la carronya es descompon a un ritme més lent durant les temporades més fredes, les competències entre els necròfags disminueixen, mentre que el nombre d’espècies de necròfagues presents augmenta.<ref name="Ecology2017" />
Les alteracions en les comunitats necròfagues poden provocar canvis dràstics a la comunitat en general, reduir els serveis dels ecosistemes i tenir efectes perjudicials sobre els animals i els humans.<ref name="Oikos2011" /> La reintroducció de llops grisos (''[[Canis lupus]]'') al [[Parc Nacional de Yellowstone]] als [[Estats Units]] va provocar canvis dràstics a la comunitat prevalent de necròfags, i es va produir carronya a moltes espècies de mamífers i aviars.<ref name="Ecology2017" /> Així mateix, la reducció d’espècies de [[voltor]] a l’[[Índia]] condueix a l’augment d’espècies oportunistes com ara gossos i rates. La presència d’ambdues espècies als cadàvers va donar lloc a l’augment de malalties com la ràbia i la pesta bubònica en la vida salvatge i en el bestiar, ja que els gossos i les rates són transmissors d’aquestes malalties. A més, la disminució de les poblacions de voltors a l'Índia s'ha relacionat amb l'augment de taxes d'[[àntrax]] en humans a causa de la manipulació i la ingestió dels cossos de bestiar infectat. S'ha observat un augment de la transmissió de malalties en els carronyaires de mamífers de [[Kènia]] a causa de la disminució de les poblacions de voltor a la zona, ja que la disminució de les poblacions de voltor va provocar un augment del nombre de carronyaires de mamífers d'un determinat cadàver juntament amb el temps dedicat a aquest.<ref name="DroppingDead2011" />
===Transmissió de malalties===
==Referències==
| |||