Necrofàgia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Funció ecològica: #viquiestirada
#viquiestirada
Línia 32:
 
===Transmissió de malalties===
La necrofàgia pot proporcionar un mètode directe i indirecte per transmetre malalties entre animals. Els carronyaies de cadàvers infectats poden convertir-se en hostes per a certs [[patògens]] i, per tant, en vectors de la malaltia. Un exemple d’aquest fenomen és l’augment de la transmissió de la [[tuberculosi]] observada quan els carronyaires es dediquen a menjar cossos infectats.<ref>{{cite journal |last=Carrasco-Garcia |first=Ricardo |last2=Barroso |first2=Patricia |last3=Perez-Olivares |first3=Javier |last4=Montoro |first4=Vidal |last5=Vicente |first5=Joaquín |date=2 March 2018 |title=Consumption of Big Game Remains by Scavengers: A Potential Risk as Regards Disease Transmission in Central Spain |journal=Frontiers in Veterinary Science |volume=5 |pages=4 |doi=10.3389/fvets.2018.00004 |pmid=29552564 |pmc=5840163 |issn=2297-1769}}</ref> Així mateix, la ingestió de cadàvers de ratapinyades infectades per la [[Ràbia (malaltia)|ràbia]] per mofetes rallades (''Mephitis mephitis'') va donar lloc a un augment de la infecció d’aquests organismes amb el virus.
 
Un dels principals vectors de transmissió de malalties són diverses espècies d'aus, amb brots influïts per aquestes aus i el seu entorn. Un brot de [[còlera]] aviària del [[2006]] al [[2007]] a la costa de [[Terranova]], el [[Canadà]], va provocar la mortalitat de moltes espècies d’aus marines. La transmissió, la perpetuació i la propagació del brot es va restringir principalment a espècies de gavines que buscaven els aliments a la zona.<ref>{{cite journal |last=Wille |first=Michelle |last2=McBurney |first2=Scott |last3=Robertson |first3=Gregory J. |last4=Wilhelm |first4=Sabina I. |last5=Blehert |first5=David S. |last6=Soos |first6=Catherine |last7=Dunphy |first7=Ron |last8=Whitney |first8=Hugh |date=October 2016 |title=A PELAGIC OUTBREAK OF AVIAN CHOLERA IN NORTH AMERICAN GULLS: SCAVENGING AS A PRIMARY MECHANISM FOR TRANSMISSION? |journal=Journal of Wildlife Diseases |volume=52 |issue=4 |pages=793–802 |doi=10.7589/2015-12-342 |pmid=27455197 |issn=0090-3558}}</ref> De la mateixa manera, el 2007 es va observar un augment de la transmissió del virus de la [[grip aviària]] a pollastres per ànecs domèstics provinents de granges indonèsies, que practicaven la necrofàfia a les zones circumdants, fet que pot haver contribuït a augmentar la infecció i la transmissió del virus de la grip aviària. Pot ser que els ànecs domèstics no hagin demostrat símptomes de la infecció per si mateixos, tot i que es va observar que segregguen concentracions altes del virus de la grip aviària.<ref>{{cite journal |last=Henning |first=Joerg |last2=Wibawa |first2=Hendra |last3=Morton |first3=John |last4=Usman |first4=Tri Bhakti |last5=Junaidi |first5=Akhmad |last6=Meers |first6=Joanne |date=August 2010 |title=Scavenging Ducks and Transmission of Highly Pathogenic Avian Influenza, Java, Indonesia |journal=Emerging Infectious Diseases |volume=16 |issue=8 |pages=1244–1250 |doi=10.3201/eid1608.091540 |pmid=20678318 |pmc=3298304 |issn=1080-6040}}</ref>
 
==Referències==