Arquitectura de l'antic Egipte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -allindada +allindanada
Reordenar informació
Línia 12:
A l'arquitectura religiosa la columna és un element sustentador de la coberta plana i, alhora, un element decoratiu que recorda la forma vegetal de la palmera, les fulles de lotus o de papirus.
 
<br />
== Formes d'enterrament: mastaba, piràmide i hipogeu ==
 
== Tipologies arquitectòniques ==
 
=== Arquitectura funerària ===
{{VT|Teories sobre la construcció de les piràmides}}
 
Les formes d'enterrament eren la mastaba, la piràmide i l'hipogeu. [[Fitxer:All Gizah Pyramids.jpg|miniatura|Les [[piràmides de Gizeh]]: Keops, Kefren i Micerí]]
[[Fitxer:Egypt.KV34.01.jpg|miniatura|Hipogeu de la vall dels Reis]]
La forma més antiga d'enterrament és la '''[[mastaba]]''', de forma tronco-piramidal. Cap a l'any 3000 aC és la tomba dels personatges notables, sacerdots o nobles, i dels primers faraons. L'acumulació de poder i el desig de grandesa en la figura del faraó donen lloc a la superposició de mastabes per distingir la tomba del rei; així neix la piràmide esglaonada, una piràmide de diferents nivells.
 
L'acumulació de poder i el desig de grandesa en la figura del faraó donen lloc a la superposició de mastabes per distingir la tomba del rei; així neix la piràmide esglaonada. A partir del 2700 aC, la '''[[piràmide|piràmide de parets llises]]''' distingeix la tomba faraònica de les dels grans dignataris. Corresponen a la IV dinastia les grans piràmides de Gizeh (entre el 2600 i el 2500 aC); la més imponent és la de [[piràmide de Keops|Keops]] (de 137 metres), que sobresurt al costat de les de Kefren i Micerí. Les piràmides eren, generalment, la part principal de les necrópolis. L'interior de les piràmides és un conjunt de galeries, pous i cambres, extraordinàriament complicat, a fi d'evitar el saqueig dels riquíssims aixovars.
 
Durant la XVIII dinastia, el centre polític de l'[[Antic Egipte]] es trasllada al sud, a Tebes, a la [[Vall dels Reis]], on es construeix un nou tipus de tomba excavada en el vessant d'una muntanya, dins la roca. És l''''[[hipogeu]]'''. Aquest manté la disposició interior laberíntica, però s'enriqueix amb pintures i les tombes posseeixen un aixovar molt ric, com en el tresor de [[Tutankamon]].
L'interior de les piràmides és un conjunt de galeries, pous i cambres, extraordinàriament complicat, a fi d'evitar el saqueig dels riquíssims aixovars.
 
=== Arquitectura religiosa ===
Durant la XVIII dinastia, el centre polític de l'[[Antic Egipte]] es trasllada al sud, a Tebes, a la [[Vall dels Reis]], on es construeix un nou tipus de tomba excavada en el vessant d'una muntanya, dins la roca. És l''''[[hipogeu]]'''. Aquest manté la disposició interior laberíntica, però s'enriqueix amb pintures i les tombes posseeixen un aixovar molt ric, com en el tresor de Tutankamon.
 
== Temples ==
{{AP|Temple egipci}}
 
==== Temples ====
Cap a l'any 1580 aC, la XVIII dinastia impulsa, també, la construcció de temples immensos. La grandiositat d'aquests espais és enlluernadora en un intent de glorificar els déus i els sobirans. Influenciats pel paisatge horitzontal, a l'antic Egipte es cobriren els temples amb una estructura amb llindes, sistema que implicava la utilització d'abundants columnes inspirades en la natura.
 
Els reis guerrers, com els Ramsès i Tutmés, són els impulsors dels temples gegantins, que s'adeqüen als nous ideals de domini territorial [[Ramsès II]] acaba el temple de Luxor, i Tutmés III manà edificar el de Karnak. Els atris, els patis, les columnes i les escultures enormes produeixen una sensació de poder.
 
==== Speos ====
[[Fitxer:Abu Simbel, Ramesses Temple, angle, Egypt, Oct 2004.jpg|miniatura|Speos de [[Ramsés II]] a [[Abu Simbel]]]]
Als volts de 1500 aC, la reina [[Hatshepsut]] mana construir temples excavats en l'interior d'un turó com el de [[Deir el-Bahari]]. És el tipus de temple anomenat '''speos''', que repeteix [[Ramsès II]] a [[Abu Simbel]] i que pot ser considerat l'antecedent de l'esperit grec quant al propòsit de fondre la bellesa de l'arquitectura amb la de l'espai natural.