Liberalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m format
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Períodes filosòfics}}
El '''liberalisme''' és un grup d'[[ideologia política|ideologies polítiques]], socials i [[religió|religioses]] que afirma la [[Llibertat individual|llibertat]] de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les [[estructures de govern]] redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del ''[[laissez faire|laissez faire, laissez passer]]'' (en francès per a: "«deixar fer, deixar passar"»).<ref>{{GEC|0233670|liberalisme}}</ref>
 
[[Fitxer:Monumento-detalle-1812.jpg|thumb|Figures al·legòriques del Monument a la [[Constitució de 1812]] a [[Cadis]]]]Promou les [[llibertats civils]], la igualtat jurídica i apel·la als principis republicans. És el corrent en el qual es fonamenten el [[lliure mercat]] i la [[separació de poders]].
Línia 8:
* L'establiment d'un [[Estat de Dret]], on totes les persones siguin iguals davant la llei, sense privilegis ni distincions, en acatament amb un mateix marc mínim de lleis que resguardi les llibertats de les persones.
 
El liberalisme va inspirar parcialment l'organització de l'Estat de Dret amb poders limitats —&nbsp;que idealment hauria de reduir les funcions del govern a seguretat, justícia i obres públiques&nbsp;— i sotmès a una [[constitució]], que va permetre el sorgiment de la [[democràcia liberal]] durant el segle {{Segle|XIX}}, encara vigent a moltes nacions actuals, especialment e de l'[[Occident]]. El liberalisme en promoure la [[llibertat econòmica]] va espoliar les societats on va poder aplicar-se de les regulacions econòmiques de l'absolutisme i permetre el desenvolupament de l'[[economia de mercat]] i l'ascens progressiu del [[capitalisme]].[[Fitxer:Arena magazine - Volume 35 (1906) (14577940449).jpg|thumb|Vinyeta sobre el liberalisme, any 1906, Estats Units]]. Evoluciona de forma paral·lela a ambdós costats del [[Canal de la Mànega]], a [[França]] en la seva forma [[revolucionari|revolucionària]] i a [[Gran Bretanya]] en la variant [[reformisme|reformista]].
 
El primer gran pensador classificable com a liberal fou [[John Locke]], filòsof d'origen britànic. La seva obra 1660.''[[Dos Tractats sobre el Govern]]'' suposa el començament del liberalisme polític, en ser aplicat arran de la [[Revolució Gloriosa|Revolució del 1688]]. En aquest assaig es nega l'origen diví de l'autoritat del rei, es defensa que aquest emana del poble i, per tant, es reclama el sistema de [[monarquia constitucional]] i representativa.