Expedició d'exploració dels Estats Units: diferència entre les revisions

L'expedició va salpar de [[Norfolk]] el 18 d'agost de 1838, rumb a [[Madeira]], amb la intenció d'aprofitar els vents que portarien l'esquadra a [[Río de Janeiro]], on l'expedició va estudiar la fauna local i i va realitzar experiments de magnetisme. Seguidament, l'expedició va navegar en direcció a [[Patagònia]], on a més de realitzar noves observacions científiques esperaven creuar exitosament el [[Cap d'Hornos]]. A Patagònia, l'expedició va estudiar la topografia de la boca del [[Río Negro]]. Des de Patagònia, l'expedició va navegar cap al Sud, amb la intenció de superar el record de navegació meridional, establert per [[James Cook]] el 1774, que havia arribat a la latitud 71° 10' sud abans de topar amb un camp de gel infranquejable. L'expedició no ho va aconseguir, tot i que es va apropar a uns 177 quilòmetres de l'Antàrtida. L'expedició després es va encarar al Nord, parant a [[Xile]] i [[Perú]]. En aquest temps, el bergantí ''Sea Gull'' va desparèixer, presumiblement en un naufragi. La fragata USS ''Relief'', considerada massa lenta com per continuar essent un participant productiu de l'expedició, va rebre l'ordre de retornar als Estats Units via [[Sydney]]. El 12 de juliol de 1839, l'expedició es va endinsar al Pacífic en direcció a la Polinèsia, arribant a [[Tuamotu|l'arxipèlag de les Tuamotu]] el 13 d'agost i a [[Tahití]] l'11 de setembre. A [[Austràlia]], l'expedició va realitzar un nou intent d'explorar l'extrem sud del planeta, sortint de Sydney el mes de desembre i avistant l'Antàrtida el 16 de gener, cabotejant una part desconeguda del continent, actualment anomenada [[Terra de Wilkes]]. El descobriment i posterior reconeixement de més de 2400 quilòmetres de costa va servir per demostrar que l'Antàrtida tenia dimensions continentals. L'expedició va tornar cap al Nord, arribant a les [[Illes Fiji]] el 4 de maig. Allà, l'expedició va cartografiar extensivament el grup d'illes, de les quals es disposava de poca informació en aquell moment. A l'illa de [[Rewa]], el capità Hudson, comandant segon de l'expedició, va capturar a Ro Veidovi, un cap local el qual consideraven responsable de la mort de la tripulació del vaixell mercant ''Charles Doggett'' a mans dels nadius de l'illa sis anys abans.<ref>{{ref-publicació |títol=RO VEIDOVI |publicació=Fiji Sun |url=https://fijisun.com.fj/2009/11/06/ro-veidovi/}}</ref> El juliol de 1840, una disputa entre membres de l'expedició i nadius durant un intercanvi de béns a [[Malolo]] va desembocar en una batalla entre ambdós grups, en la que va morir el tinent Underwood i el cadet Wilkes Henry, nebot de Charles Wilkes. Per venjar les seves morts, l'expedició va enviar seixanta homes a l'illa, que van matar vuitanta nadius i vàren cremar dos poblats.

[[Fitxer:Commodore Charles Wilkes, commander of the United States Exploring Expedition 1838 - 1842.jpg|miniatura|alt=text alternatiu|Charles Wilkes]]

== Significació i aportacions científiques ==

L'expedició va ser un dels primers grans projectes científics dels Estats Units i la recopilació de dades sobre terres poc conegudes, notablement l'Antàrtida, van ser molt significatives. Cent anys més tard, entrada la [[Segona Guerra Mundial]], la Marina dels Estats Units continuava fent ús dels mapes produïts per l'expedició per orientar-se pel Pacífic. El material que l'expedició havia adquirit, com organismes autòctons del Pacífic i eines i armes dels pobles amb els que havien contactat, van suposar les primeres exhibicions del recentment creat [[Institut Smithsonian]]. En total, l'expedició va portar 50,000 exemplars de 10,000 espècies, més de 1000 plantes vives i llavors de 648 espècies. Pel que fa a animals, es van portar 2,150 [[ocells]], 134 [[mamífers]] i 588 espècies de [[peix]]. Addicionalment, es van recol·lectar 300 [[fòssils]], 400 espècies de [[corall]] i 1000 espècies de [[crustaci]]. També es van portar 208 pots d'[[insectes]].