Bisbat de Solsona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - sense bisbe ja + sense bisbe, ja |
|||
Línia 36:
Va ser creat el [[1593]] a partir de parròquies pertanyents a les diòcesis d'[[Bisbat d'Urgell|Urgell]] i [[Bisbat de Vic|Vic]]. El seu naixement es deu al desig del rei [[Felip II de Castella]] de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels [[Hugonot|hugonots]] o [[Protestantisme|protestants]]. Amb anterioritat s'havia promogut la creació dels bisbats de [[Bisbat de Jaca|Jaca]] i [[Bisbat de Barbastre-Montsó|Barbastre]] (1571) i l'adscripció del [[bisbat d'Elna]] a l'[[arxidiòcesi de Tarragona]] (1573) i cap a l'any [[1589]] es tractava a [[Roma]] la creació de tres nous bisbats a [[Catalunya]] amb seu a [[Solsona]], [[Manresa]] i [[Balaguer]]. Felip II proposà al papa [[Papa Sixt V|Sixt V]] la creació de les tres diòcesis -o almenys dues d'elles- donant sempre preferència a la instauració de la seu solsonina. La petició es va ajornar arran de la mort del papa Sixt V i la successió dels papes [[Papa Urbà VII|Urbà VII]] (1590), [[Papa Gregori XIV|Gregori XIV]] (1590-91) i [[Papa Innocenci IX|Innocenci IX]] (1591). Fins l'arribada del papa [[Climent VIII]] (1592-1605) no es va resoldre la petició amb la secularització de totes les canòniques agustinianes de Catalunya i la creació d'una única diòcesi amb seu a Solsona tal com recull una [[butlla]] de l'[[1 d'agost]] de [[1593]].<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063520.xml|títol=Bisbat de Solsona|consulta=26 juliol 2017|llengua=|editor=Enciclopèdia Catalana|data=}}</ref>
La seva constitució no va estar exempta de conflicte atès que inicialment s'hi van incloure 258 [[Parròquia eclesiàstica|parròquies]] del bisbat d'Urgell, però l'oposició dels successius bisbes d'Urgell a la desmembració d'algunes d'elles i d'un plet que durà del [[1593]] al [[1691]] va reduir el nombre de parròquies a 114, després d'arribar l'afer a mans del rei [[Felip IV de Castella]] i del papa [[Papa Gregori XV|Gregori XV]]. Del bisbat de Vic procedien 21 parròquies pertanyents als deganats de [[Tàrrega]] i [[Cervera]] i s'arribà a una concòrdia que va passar per la renúncia del bisbe de Solsona a incloure a la nova diòcesi el deganat d'[[Els Prats de Rei]] amb [[Calaf]] i les seves parròquies, sufragànies de l'abat de [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Ripoll]], però afegint una sèrie de parròquies del domini de l'abat com les de [[Santa Maria de Merlès|Merlès]], [[Borredà]], [[Aranyonet]], [[Obiols (Avià)|Obiols]], Gargallà, [[Sorba]] i Salou.<ref name=":1" />
El nou bisbat es va nodrir de les rendes de l'antiga canònica agustiniana i monestir de [[Santa Maria de Solsona]], de les canòniques de [[Vilabertran]] i Roca-rossa (bisbat de Girona), de [[Sant Pere de Clarà]] (bisbat de Barcelona) i dels priorats suprimits de [[Gualter]] i de [[Cellers]] (bisbat d'Urgell) que van ser destinades a la dotació de quatre [[Dignitat (títol)|dignitats]] i dels dotze canonicats simples de la nova catedral. El papa també destinà les rendes de les canòniques de [[Serrabona]] i de [[Castellnou dels Aspres|Castellnou]] (bisbat d'Elna) per edificar la catedral i la sagristia. L'any [[1594]] fou nomenat el primer bisbe, [[Lluís de Sanç i Manegat]], que va haver de fer front als conflictes relacionats amb la composició territorial del nou bisbat.<ref name=":1" />
| |||