Gary Oldman: diferència entre les revisions

'''Gary Leonard Oldman''' ([[Londres]], [[21 de març]] de [[1958]]) és un [[actor]] de [[cinema]] i [[teatre]], [[productor de cinema|productor]] i [[músic]] [[anglesos|anglès]] guanyador del premi [[Oscar al millor actor|premi Oscar]], [[Globus d'Or al millor actor dramàtic|Globus d'Or]], [[Premis BAFTA]], [[SAG]], així com molts premis de la crítica internacional. En els seus inicis, Oldman fou membre de la [[Royal Shakespeare Company]] i s'ha guanyat el reconeixement de molts com un dels grans actors de la seva generació. Després d’una carrera desigual degut a la tria de projectes que han rebut rebuig de la crítica, Oldman rebé enormes reconeixements per interpretar a [[Winston Churchill]] a la pel·lícula ''[[Darkest Hour]]'', que rebé sis nominacions als [[Premi ÓscarOscar]]. Gary Oldman era conegut com “el millor actor mai nominat a l’Óscar”l’Oscar” fins que que ser nominat l’any 2012 per interpretar a [[George Smiley]] a la pel·lícula ''[[Tinker, Tailor, Soldier, Spy]]''. Són mítiques les seves interpretacions a les pel·lícules ''[[Dracula|BramDràcula Stoker’sde Bram DraculaStoker]]'', ''[[Sid and Nancy]]'' i a les franquícies de ''[[The Dark Knight]]'', on interpreta al comissari Gordon, o [[Harry Potter]], on donà vida a [[Sirius Black]].

Tingué una infància molt turbulenta, de la qual en parla a la seva primera pel·lícula com a director: ''[[Nil by Mouth]]'', on va guanyar el [[Premi BAFTA]] aal millor guió]]. Sempre perseguit pels seus problemes amb l’alcohol en la seva joventut, Oldman ha dedicat gran part de la seva vida a criar sol els seus fills i a fer créixer una sòlida carrera allunyat dels excessos i els conflictes.

Oldman ja era considerat un talent del cinema britànic a mitjans de la dècada de 1980, però va ser en els anys 90 quan va fer un pas definitiu al cinema en fer les seves primeres pel·lícules a [[Hollywood]], amb actors i directors nord-americans tan dispars com [[Francis Ford Coppola]], [[Tony Scott]] o Bernard Rose i actors com [[Winona Ryder]], [[Demi Moore]], [[Isabella Rossellini]] o [[Christian Slater]]. D'aquesta època són les seves pel·lícules més famoses, com ''[[Dràcula de Bram Stoker]]'' (''Bram Stoker's Drácula'', 1992) de Coppola, ''True Romance'' de [[Tony Scott]] (1993), ''Immortal Beloved'', 1994) o ''The Scarlet Letter'' (1995), entre d'altres. En la dècada de 1990, va ser nominat a més de 13 premis importants, entre els quals va guanyar un [[Premis Saturn|premi Saturn]] al millor actor per la seva actuació com a Dràcula. Altres títols a destacar serien les dues pel·lícules del seu amic, el cineasta francès [[Luc Besson]]: ''[[Léon (El professional)|Léon]]'' (1994) i ''[[El cinquè element]]'' (1997). Aquestes interpretacions el van mantenir en la primera línia de la indústria cinematogràfica fins a 1999. A partir d'aquest any, els seus treballs es van fer menys estel·lars, a excepció del seu paper en ''The Contendre'', 2000, de Sheldon Runyon. Aquesta interpretació li va valer la nominació als Premis dels Crítics i una nominació al Screen actors Guild i una altra nominació al premi [[Premi Emmy|Emmy]] com a millor actor.

Té fama de maniàtic i en extrem perfeccionista, Oldman es copejava el rostre quan cometia algun error en els assajos de Dràcula, de Bram Stoker, que van tenir lloc durant tres setmanes a la casa de Francis Ford Coppola. És capaç d'imitar diferents accents a la perfecció, la qual cosa ha demostrat en diversos treballs. El seu retrat de [[Sid Vicious]] en ''Sid and Nancy'' figura en el lloc 64 en la revista "Premiere" en "Les 100 millors interpretacions de tots els temps" i en el lloc 8 en la revista ''[[Uncut]]'' "Els 10 millors actors en papers de Rock". També la seva interpretació de Stansfield en ''[[Léon (El professional)|Léon]]'' ocupa el lloc 43 en La crítica de cinema ''online'' ''Els 100 millors vilans de tots els temps'' i apareix en la llista Les 100 estrelles més sexys de la història del cinema de la revista ''[[Empire (revista) |Empire]]'' en el 2007.

* ''[[LéonEl professional]] (Léon)'' (1994)