Revisió del 20:40, 3 set 2019 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - després d'escoltar Granados + després de sentir Granados ← Edició anterior		Revisió del 07:49, 14 set 2019 modifica desfés MBT (discussió \| contribucions) 1.103 edits →‎Granados i l'aristocràcia: correcció d'equívocs Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 64: La consciència de la sonoritat en l'acció del pedal seria el fet distintiu de la seva escola pianística i que s'ha mantingut a través del magisteri dels seus deixebles directes com [[Frank Marshall King\|Frank Marshall]] i de pianistes com [[Rosa Sabater i Parera\|Rosa Sabater]] o [[Alícia de Larrocha i de la Calle\|Alícia de Larrocha]].{{sfn\|Redacció Gencat\|2012}} === Granados i ~~l'aristocràcia~~la burgesia === Mentre que altres músics coetanis seus com [[Isaac Albéniz]] o [[Pau Casals]] van trobar en els inicis de les seves carreres el suport de membres de l'aristocràcia i fins i tot de la reialesa, Granados es va beneficiar del mecenatge de la dinàmica alta burgesia catalana del moment i tot al llarg de la seva carrera va freqüentar aquests cercles. En el període de transició al segle XX, els artistes miraven de ser independents de les corts reials i guanyar autonomia en la creació i publicació del seu art. Per aconseguir-ho, músics com [[Isaac Albéniz]], [[Pau Casals]] i també Granados varen trobar patrocini entre l'aristocràcia.{{sfn\|Milton\|2006\|}} [[Fitxer:Casa Antoni Roger - Seu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.JPG\|150px\|thumbnail\|dreta\|Casa Roger (c. Girona, 20), on visqué la família Granados i tingué seu l'Acadèmia Marshall]] [[Fitxer:096 Aquí va viure Enric Granados, c. Girona.jpg\|thumb\|Detall de la placa dedicada a Granados a la Casa Roger]] [[Fitxer:Avinguda Tibidabo 18.jpg\|150px\|thumbnail\|dreta\|Auditori Granados (1911-1916) a l'[[avinguda del Tibidabo]] 18 (Barcelona)]] ~~Granados~~Ja vaals inicis de la seva trajectòria professional, ~~fer~~quan ~~una~~treballava ~~aproximació~~com a ~~l'alta~~pianista ~~burgesia~~al ~~catalana.~~Cafè Vade las Delicias, a la Rambla barcelonesa, va tenir ~~contactes~~un primer contacte amb [[Eduardo Condé]], propietari dels [[magatzems El Siglo]], ubicat a la mateixa Rambla ~~de Barcelona~~. El contacte li va arribar mitjançant la seva germana gran, Concepció (Zoe), que va treballar als magatzems i el va convèncer del talent pianístic del seu germà, i de la necessitat econòmica de la família després de la mort del seu pare. Granados va ser contractat, amb tan sols divuit anys, per donar classes als fills de l'empresari, un fet que li va permetre deixar de ser un pianista mal pagat i poc apreciat al [[Cafè de les Delícies]] i va començar la seva experiència docent com un dels professors de piano més ben pagat en Barcelona.{{sfn\|Milton\|2006\|}} La seva relació amb [[Salvador Andreu i Grau]] i la seva esposa [[Carmen Miralles Galup]] (germana del pintor valencià [[Francisco Miralles Galup]]) va ser d'amistat i va suposar un suport continu als seus projectes: establiment de l'Acadèmia Granados el 1901 al carrer Fontanella, 14; expansió de l'acadèmia i trasllat al carrer Girona, 89 i més tard a Girona, 20, on visqué la família Granados; la construcció de la Sala Granados, com a auditori, el 1912, a l'[[avinguda del Tibidabo]], 18. Una relació de dependència financera corresposta amb la seva presència social amb els Andreu a la seva vila de [[Sant Gervasi de Cassoles]] i al Xalet Andreu a [[Puigcerdà]] i per les classes gratuïtes de piano a les seves tres filles.{{sfn\|Milton\|2006\|}}

Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions