Teixit connectiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció gramatical Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m #viquiestirada |
||
Línia 1:
[[Imatge:Tejidos conjuntivos 1.png|400px|thumb|Teixits conjuntius no especialitzats]]
El '''teixit connectiu''' o '''teixit conjuntiu''' és aquell [[Teixit (biologia)|teixit]] l'origen del qual és el mesènquima embrionari i que té com a finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.▼
[[Imatge:Tejidos conjuntivos 2.png|400px|thumb|Teixits conjuntius especialitzats]]
▲El '''teixit connectiu''' o '''teixit conjuntiu''' és aquell [[Teixit (biologia)|teixit]] l'origen del qual és el [[mesènquima]] embrionari i que té com a finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.<ref>{{ref_llibre | cognom=Guyton | nom=A. C. | cognom2=Hall | nom2=J. E. | títol=Textbook of Medical Physiology | editorial=Elsevier/GEA Consultoría Editorial|url=http://books.google.com.mx/books?id=UMYoE90LPmcC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false |ubicació=Barcelona | volum= | edició=12.ª | any=2011 | isbn=9788480868198 | idioma = | consulta= 22 d'abril de 2013}}</ref>
==Tipus==
===Teixit conjuntiu embrionari===
* [[Teixit cartilaginós|Teixit conjuntiu mucós]]
El '''cartilatge''' o '''cartilagen'''<ref>*''cartílag'' és un castellanisme: ''Vertigen i llatinismes anàlegs en -gen'', [[Lluís Marquet]] https://www.migjorn.cat/historic/20140411.1679.php</ref> i '''teixit cartilaginós'''<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0224746.xml|títol=teixit cartilaginós {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2018-10-02|llengua=ca}}</ref> (dit popularment ''tendrum'') és una varietat del [[teixit conjuntiu]], que està format per cèl·lules i [[matriu extracel·lular]]. Les característiques més essencials d'aquesta varietat són una matriu extracel·lular sòlida i [[cèl·lules]] allotjades en llacunes.
* [[Teixit conjuntiu mesemquimal]]▼
És un teixit flexible i que té una bona resistència a la compressió. És [[vas sanguini|avascular]] i no té [[nervi|innervació]]. La seva funció és la de sustentació (com a teixit conjuntiu que és), i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció. Té el seu origen en el [[mesènquima]].
* [[Fibra reticular|Teixit conjuntiu reticular]]▼
[[Imatge:Liver reticulin.jpg|miniatura|Una biòpsia del fetge tintada mostra una lleugera [[esteatosi]].]]
Una ''fibra reticular'' o ''reticulina'', és un terme que s'utilitza a [[histologia]] per descriure un tipus de fibra estructural composta per [[col·lagen]] del tipus III. Es tracta de petites fibres primes d'un diàmetre de 30 a 40 nm que s'associen formant xarxes. Aquestes xarxes actuen com a teixit de suport.
És un tipus de fibra en el ''teixit connectiu''<ref name="isbn0-7817-8577-4">{{ref-llibre |autor=Strum, Judy M.; Gartner, Leslie P.; Hiatt, James L. |títol=Cell biology and histology |editorial=Lippincott Williams & Wilkins |lloc=Hagerstwon, MD |any=2007 |isbn=0-7817-8577-4 |pàgines=83}}</ref> Les fibres reticulars s'entrecreuen formant una fina xarxa que és la reticulina. Aquesta xarxa actua com a suport en els teixits tous com el fetge, i altres, i els teixits i òrgans del [[sistema limfàtic]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Burkitt |cognom2=''et al.'' |títol=Wheater's Functional Histology |edició=3rd |any=1993 |lloc=New York |editorial=Churchill Livinstone |pàgines=62 |isbn=0-443-04691-3 }}</ref>
▲* [[Mesènquima|Teixit conjuntiu mesemquimal]]
El ''mesènquima'' o ''teixit mesenquimal'', és un tipus de teixit connectiu lax indiferenciat que deriva majoritàriament del [[mesoderma]], encara que alguns deriven d'altres capes germinatives; per exemple de les cèl·lules de la [[cresta neural]] i per tant originades a partir de l'[[ectoderma]]. La majoria dels embriòlegs fan servir el terme ''mesènquima'' només per aquelles [[cèl·lules mesenquimals]] que es desenvolupen a partir del mesoderma.
El mesènquima és el [[teixit biològic]] de l'[[embrió]], de teixit conjuntiu lax amb una abundant [[matriu extracel·lular]], composta per fibres primes i relativament poques cèl·lules.
===Teixit conjuntiu propi===
* [[Teixit conjuntiu lax]]
El ''teixit conjuntiu lax'' és una categoria de teixit connectiu la qual inclou el teixit areolar, el [[teixit reticular]] i el [[teixit adipós]].
En altres casos, "teixit connectiu lax" es considera una categoria que inclou el teixit connectiu mucós, el teixit connectiu reticular i el teixit adipós.<ref name="urlBlue Histology - Connective Tissues">{{ref-web|url=http://www.lab.anhb.uwa.edu.au/mb140/CorePages/Connective/Connect.htm#loose |títol=Blue Histology - Connective Tissues |format= |obra= |consulta=2008-12-05}}</ref>
És un tipus de teixit molt abundant en l'organisme dels vertebrats, l'origen del qual prové del mesènquima. Les cèl·lules del [[mesoderm]] són [[pluripotent]]s, donant lloc a altres tipus cel·lulars, com són el [[teixit conjuntiu]], [[teixit cartilaginós]], [[teixit ossi]] i [[teixit cordal]]. Contenen un baix percentatge de fibres (hi predomina la [[fibra de colagen]]), alguns [[fibroblasts]]s, [[macròfag]]s i substància fonamental de la matriu extracel·lular.
* [[Teixit conjuntiu dens]]
El teixit conjuntiu dens pot adoptar dos tipus bàsics de configuracions:
▲* [[Teixit conjuntiu reticular]]
És el tipus de teixit conjuntiu que forma els [[tendó|tendons]], [[aponeurosis]], [[lligaments]] i en general estructures que reben tracció en la direcció cap a la qual s'orienten les seves fibres col·làgenes. Aquestes fibres es troben disposades en una forma ordenada, paral·lela una respecte a l'altra, el que proporciona la màxima fortalesa.
En els tendons la conformació de les fibres estan paral·leles entre si i amb fibroblasts (anomenats tendinocits en aquesta estructura) entre fibra i fibra. També presenta el tendó un TC dens en la perifèria del mateix, que presenta fibres no tan paral·leles, anomenat [[epitendó]]. Finalment, al voltant de cada fascicle del tendó s'observa un teixit anomenat [[endotendó]].
En les aponeurosis es troben fibres de col·lagen paral·leles a la una de l'altra, però ordenades en capes i en disposició ortogonal, és a dir, una capa posada a 90º sobre la capa inferior.
En els lligaments no canvia la forma dels [[tendó|tendons]], a excepció de lligaments de determinades parts del cos on es necessita més elasticitat, com, per exemple, el lligament de la [[columna vertebral]]. En aquests llocs, els lligaments tenen una major quantitat de fibres elàstiques que col·làgenes, i en forma no tan regular. Són els anomenats ''lligaments elàstics''.
==== Teixit conjuntiu dens irregular ====
Està present en les càpsules del [[fetge]], [[gangli limfàtic | ganglis limfàtics]], [[ronyó]], [[intestí prim]] i [[dermis]]. Bàsicament forma part de la càpsula de tots els òrgans, a excepció del [[pàncrees]], que és un teixit conjuntiu areolar lax. En aquest teixit conjuntiu dens irregular s'observen fibres de col·lagen disposades en forma aleatòria i molt poca substància fonamental. Això proporciona protecció contra l'estirament excessiu dels òrgans.
===Teixit conjuntiu especialitzat===
* [[Teixit adipós]]
El ''teixit adipós'' és un conjunt heterogeni de teixits connectius propi dels animals [[vertebrat]]s.<ref>{{GEC|0155795|teixit adipós}}</ref> S'hi emmagatzema l'excedent energètic en forma de [[triacilglicerol]]s per al seu ús posterior, en situacions amb requeriments més elevats o durant etapes de dejuni. També actua d'aïllant tèrmic i de suport mecànic d'òrgans els quals embolcalla (p. ex.: en els palmells de mans i peus), i com a [[òrgan endocrí]].
* [[Teixit cartilaginós]]
El ''cartilatge'' o ''cartilagen''<ref>*''cartílag'' és un castellanisme: ''Vertigen i llatinismes anàlegs en -gen'', [[Lluís Marquet]] https://www.migjorn.cat/historic/20140411.1679.php</ref> i ''teixit cartilaginó'''<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0224746.xml|títol=teixit cartilaginós {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2018-10-02|llengua=ca}}</ref> (dit popularment ''tendrum'') és una varietat de[[teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i [[matriu extracel·lular]]. Les característiques més essencials d'aquesta varietat són una matriu extracel·lular sòlida i [[cèl·lules]] allotjades en llacunes.
És un teixit flexible i que té una bona resistència a la compressió. És [[vas sanguini|avascular]] i no té [[nervi|innervació]]. La seva funció és la de sustentació (com a teixit conjuntiu que és), i la de permetre un moviment gairebé lliure de fricció. Té el seu origen en el [[mesènquima]].
* [[Teixit ossi]]
El ''teixit ossi'' és una varietat de teixit connectiu caracteritzat per tenir una [[matriu extracel·lular]] i calcificada amb cèl·lules allotjades en llacunes. Aquest tipus de teixit respon a estímuls mecànics i a influències metabòliques nutricionals o endocrines.
* [[Sang]]▼
▲* [[Sang]]
La ''sang'' és una suspensió de [[cèl·lules]] en un medi aquós, impulsada pel [[cor]] a través dels [[vas sanguini|vasos sanguinis]], amb l'objectiu de distribuir [[oxigen]] i [[nutrient]]s als diferents [[Teixit (biologia)|teixits]] així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.<ref name="DEM">{{ref-web|títol= Sang |editor= Enciclopèdia Catalana, S. A | url = http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm?GECART=sang |obra= Diccionari Enciclopèdic de Medicina |consulta= 3 maig 2013}}</ref> Està formada per una matriu extracel·lular líquida anomenada [[plasma sanguini|plasma]]. El plasma, representa el 55% de la sang total, està compost principalment d'[[aigua]] (90% en volum),<ref name="BloH">{{ref-web| url = http://www.fi.edu/learn/heart/blood/blood.html|títol= Blood - The Human Heart|consulta= 19 de març del 2009|autor= The Franklin Institute}}</ref> i conté una dissolució de [[proteïnes]], [[lípid]]s, [[glucosa]], ions minerals, [[hormones]], [[diòxid de carboni]] (el plasma és el medi mitjà de transport de productes residuals), [[plaqueta|plaquetes]] i les cèl·lules sanguínies mateixes.
==Components==
===Cèl·lules===
Linha 35 ⟶ 74:
===Matriu extracel·lular===
{{article principal|matriu extracel·lular}}
==== Fibres ====
* [[Fibres col·làgenes]]
Linha 41 ⟶ 81:
; [[Substància fonamental amorfa del Teixit conjuntiu]]
== Referències ==
<references/>
== Vegeu també ==
*[[Histologia]]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.britannica.com/eb/article-9110162/connective-tissue Encyclopædia Britannica, Connective Tissue]
{{Autoritat}}
| |||