Història del Regne Unit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 195:
El [[1541]] el Parlament irlandès va canviar l'estatus d'Irlanda a "regne", amb [[Enric VIII d'Anglaterra]] com a monarca. Durant la resta del segle XVI, els monarques anglesos van expandir llur control sobre Irlanda; al començament només controlaven Dublín i les regions que l'envoltaven, el [[1603]] ja controlaven tota l'illa. Aquesta reconquesta va ser acompanyada d'actes violents que van culminar amb les Rebel·lions de Desmond i la Guerra dels Nou Anys. Durant el segle XVI es van realitzar les plantacions angleses a Irlanda, per tal d'estendre la influència anglesa confiscant les terres dels irlandesos i "plantant" colònies angleses.
====
{{VT|Batalla de Hastings|Crisi successòria d'Anglaterra}}
L'empremta víking cal dibuixar-la més enllà de les fronteres britàniques. Les ràtzies víkings penetraren igualment sòl francès. Tota la regió francesa actual de Normandia fou conquerida pels víkings, tot i la resistència de la dinastia francesa dels Capet. França veié durant les ràtzies víkings una crisi interna propiciada per la mort de Carlemany, la qual cosa portà al poder una nova i molt ambiciosa dinastia al poder: els Capet.
Línia 202:
La guerra és vençuda finalment per aquest darrer qui marca els esdeveniments posteriors a França per la filiació entre la dinastia francesa dels Capet amb la dinastia anglesa dels Plantagenets. La crisi successòria és àmpliament recordada per un tapís que és objecte d'estudi al camp de les humanitats i de les arts. El famós Tapís de Bayeux pretén ser una mostra iconogràfica, probablement de les primeres polítiques, de la victòria de Guillem sobre els seus rivals a Hastings.
==== Primera Guerra dels Cent Anys ====
Entre el 1159 i 1259, dintre de les polítiques expansionistes dels dos protagonistes, cent anys de guerra entre França i Anglaterra fan vessar sang al continent europeu. Anglaterra, dins la seua política d'expansió, pretén fer-se amb el comtat de Tolosa, a la pràctica prou autònom. França, dins la seua política d'expansió, pretén fer-se amb tot el seu de la França actual, tot estimant que eixes són les seues fronteres, les heretades de Carlemany però que la crisi successòria merovíngia i les ràtzies i conquestes víkings han desdibuixat. Així, Anglaterra com França, decidixen rivalitzar per un territori que ambdues parts consideren seu.
* L'anglesa posseïx el ducat de Normandia en virtut de la victòria a Hastings l'any 1066. Alhora, el rei francès ha decidit divorciar-se de la seua esposa perquè no li procura descendent. L'esposa, precisament, és propietària d'Aquitània i, aleshores, es casa amb el rei anglès, el qual veu doncs de forma natural poder posseir el territori tolosí.
* La francesa, per contra, considera que de forma factual el comtat tolosí és vassall de la corona de França, malgrat que l'episodi normand i les baralles internes que canviaren la dinastia dels merovingis feren d'aquest territori com la resta del territori antigament carolingi prou autònom com per a autogestionar-se i assumir-se.
El conflicte veu com l'esposa del rei anglès li disputa a partir del 1177 les seues possessions, tot procurant que els seus propis fills rivalitzen contra el seu pare. La guerra se suma a una altra guerra menys duradora però que s'inscriu dins les ambicions de la corona capet. El papat decidix efectivament revoltar-se contra el catarisme que a parè seu és una heretgia. Pretén, sobretot, restaurar l'autoritat al sud de França, allà on s'hi contesta fortament el catolicisme per les possessions indegudes i l'actitud luxosa de Roma. França aprofita l'ocasió i es disputa el Migdia Pirineus contra la Corona d'Aragó-Catalunya.
La guerra és una victòria per part francesa tot i que no definitiva. Alhora se suma a les croades que el papat decidix emprendre a Jerusalem. Vestides de religiositat, les croades contra el món musulmà, que es portaren a terme entre el 1095 i 1276, submergiren el poder anglès en una Primera Guerra de Cent Anys de doble fila. La primera, a Europa, des d'on el rei anglès es disputava l'oest francès contra els Capet. La segona, al Llevant, des d'on el rei anglès es disputava la implantació d'Estats croats junt i en contra de França.
Diversos regnes europeus decidixen contribuir en aquesta crida papal i a Jerusalem s'hi veurà el desplegament de tropes suïsses, flamenques, angleses, etc. França aprofità l'ocasió per desestabilitzar el tron anglès en territori propi i aliè. Fora i dins, des de Jerusalem a Europa.
==== Guerra de Cent Anys ====
| |||