Clima mediterrani: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|300px -> |miniatura
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1:
[[Fitxer:Medclim.png|miniatura|Zones considerades de clima mediterrani (en morat)]]
[[Fitxer:KoppenclassificationworldmapCs.png|miniatura|Les zones de clima mediterrani segons la [[classificació climàtica de Köppen]]]]
El '''clima mediterrani''' és un [[clima]] de transició entre el [[clima temperat]] i el [[clima subtropical]] i [[clima tropical|tropical]]. Aquestes dues àrees tenen una vegetació netament diferenciada que ressegueix els [[Paral·lel 35º nord|paral·lels 35° N]] i [[Paral·lel 35º sud|S]] de la Terra. L'àrea temperada es caracteritza per tenir una [[pluviositat]] abundant i regular durant tot l'any (més de 800 mm), amb temperatures suaus a l'estiu i un període més o menys llarg de [[glaçades]] a l'hivern. Això dóna una vegetació esponerosa, de caràcter [[caducifoli]], amb un estrat herbaci [[nemoral]], un estrat [[arbust]]iu esclarissat i un estrat [[arbre|arbori]] alt i ben desenvolupat. Solen ser sòls profunds i rics en nutrients i aigua.
 
El '''clima mediterrani''' es caracteritza especialment per un règim amb un [[Sequera|dèficit hídric]] durant la part càlida de l'any. El clima mediterrani és un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical: no plou a l'[[estiu]]. D'altra banda, als mesos d'[[hivern]] (l'estiu austral) pot arribar a glaçar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels [[clima temperat|climes temperat]] i [[clima tropical|tropical]] i les del clima subtropical (oscil·len entre els 250 i 800 mm generalment). Així doncs, el clima mediterrani és una barreja de clima temperat amb característiques tropicals, cosa que el fa enriquir-se d'elements de la flora d'ambdues latituds. Té un estrat arbustiu i [[liana|lianoide]] molt desenvolupat, d'herència tropical, que enriqueix el bosc i el fa atapeït i de vegades fins i tot impenetrable. El fullatge dels arbres i arbustos es manté viu tot l'any, estalviant així una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per estar ple de defenses. Aquestes defenses poden ser de tipus físic ([[Esclerofil·le|fulles escleròfil·les]], és a dir, dures i resistents a la deshidratació, agullons, pilositat...), químic (fulles aromàtiques, pudentes o verinoses) o biològic (secretant substàncies per alimentar a petits insectes depredadors que mantenen la planta lliure de plagues). Són estratègies desconegudes en el món temperat i que barregen les del món tropical humit (fulles perennes) i sec (fulles [[Xeromorfisme|xeromorfes]], espiniscents, aromàtiques, atractores de formigues).
 
== Localització ==