Obre el menú principal

Canvis

En definitiva tot el treball que estava realitzant Gerhard es podria desglossar en dos camps que es complementaven: per un costat la parcel·la creativa on evolucionava contínuament, apropant-se estèticament a les darreres tendències que provenien de Centreeuropa i, per un altre, la seva inquietud i la seva capacitat organitzativa que dinamitzaven l'escenari de la projecció de les avantguardes musicals a Catalunya.<ref name="Sardà Pérez-Bufill" />
 
Va treballar a la secció de música de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i va ser nomenat pel Govern membre del Consell de la Música creat per [[Ventura Gassol]],<ref name="Carabach" /> aconseguint la presència d'[[Alban Berg]], [[Benjamin Britten]], [[Arnold Schönberg]] i [[Anton Webern]]<ref name="Carabach" /> per a la celebració a Barcelona del Festival de la [[Societat Internacional per la Música Contemporània]] (SIMC) de 1936.<ref name="Casares" /> En aquest festival es va estrenar la suite del seu ballet ''Ariel'' i el [[Concert per a violí (Berg)|Concert per a violí]] d'Alban Berg, sota la direcció d'[[Hermann Scherchen]].<ref name="Sardà Pérez-Bufill" /> La creació del ballet ''Ariel'', basat en ''[[La Tempesta]]'' de [[William Shakespeare]] i guanyador del Premi Isaac Albéniz de la Generalitat de Catalunya el 1935, va comptar amb il·lustres col·laboracions com la del poeta [[J.V. Foix]] (guió) i l'artista [[Joan Miró]] (decorats). Aquest ballet, refusat pel destinatari de l'obra, el ballarí i coreògraf [[Leonid Massine]], perquè la seva música era massa simfònica i els seus decorats massa abstractes, va ser transformat en una suite de concert estrenada al Festival de la SIMC de Barcelona l'any 1936. Mai representat com a ballet. 75 anys després, els Amics de la Música de Valls varen impulsar l'estrena mundial d'aquest ballet ''Ariel'' en la que hi participaren fins a tres-cents escolars.<ref name="Auditori 2011" />
 
La implicació de Gerhard en la SIMC va ser molt significativa. En el Festival de la SIMC a Amsterdam del 1933 havia
participat com a compositor; en aquest del 1936 a Barcelona, com a secretari general i al Festival del 1937 a París i del 1939 a Varsòvia, com a membre del jurat.<ref name="Tarré i Pedreira" />
 
Gerhard va convertir Barcelona en una urbs cosmopolita musicalment, al nivell de París o Viena.<ref name="Pighi" /> Gerhard es va convertir en una de les personalitats més destacades del Grup de Barcelona de l'anomenada Generació de la República o [[Generació del 27]], que va provocar un gran impuls en la música catalana de principis de segle en saber aglutinar, en una estètica pròpia, les darreres tendències centreeuropees i un possible nacionalisme català, propi de l'època, que algunes figures havien intentat desenvolupar amb més o menys encert però amb resultats molt minoritaris i amb poques perspectives de futur.<ref name="Sardà Pérez-Bufill">{{ref-web |cognom=Sardà Pérez-Bufill |nom=Albert|enllaçautor=Albert Sardà i Pérez-Bufill |url=https://www.raco.cat/index.php/quadernsVilaniu/article/viewFile/107967/136218 |consulta=11 setembre 2019 |títol=Robert Gerhard: un gran impuls per a la música catalana |editor=Quaderns de Vilaniu |data=2001}}</ref>
169.853

modificacions