Obre el menú principal

Canvis

=== 1929-1938: Barcelona ===
 
Amb la seva tornada a Catalunya la seva obra es va anar fent cada vegada més coneguda. Les contribucions de Robert Gerhard a Barcelonala pelsituació quemusical elde 1929la vaCatalunya rebredels unanys homenatge30 avan l'Associaciósuposar deun Músicacanvi "dai un Camera"progrés en lales qualidees vanestètiques interpretari grancompositives quantitatdel demoment, lesen sevesdiversos obresàmbits. Per una banda, entreGerhard lesva qualsafavorir destacaen ella Quintetcreació i organització de ventgrups (1928),i escritaassociacions enamb homenatgepropòsits d'interpretar i difondre la música contemporània a SchönbergCatalunya ique onvan significar un enriquiment en les estètiques d'avantguarda. Per altra banda, la seva producció compositiva va perimpactar primeraal
gran públic, fent que tan sols una minoria d'aquest fes costat als seus avenços, mentre que l'altra el titllava d'enfant terrible. Altres contribucions van ser les seves tasques musicològiques i docents que van estar enfocades a replantejar alguns aspectes encunyats en la història de la música occidental, com és el sistema jeràrquic d'ordenació dels sons: la tonalitat.<ref name="Tarré i Pedreira" />
vegada utilitza la tècnica [[Serialisme|serialista]] però amb un criteri molt personal. Les crítiques no es fan esperar i el compositor les contesta a la revista ''[[Mirador]]'', de la qual n'és un habitual col·laborador en comentaris sobre actualitat musical.<ref name="Sardà Pérez-Bufill" /> Sota una estupenda prosa catalana, Gerhard compara Schönberg amb un metge que conserva la vida a un malalt amb 41 graus de febre que es diu tonalitat i que va tenir l'última i fatal recaiguda en una audició del ''[[Tristany i Isolda]]'' [[wagnerià]]; en aquesta prosa les dues grans maneres d'entendre la tradició de la música s'exemplifiquen en la dicotomia anar caminant/muntar a cavall, precises metàfores acompanyades per articles encara avui vigents sobre òpera contemporània o sobre la música al cinema, aquest últim text dotat, a més, d'una penetració profètica admirable.<ref name="Carabach" />
 
Només arribar, el 1929 va rebre un homenatge a l'Associació de Música "da Camera" en la qual van interpretar gran quantitat de les seves obres, entre les quals destaca el Quintet de vent (1928), escrita en homenatge a Schönberg i on per primera vegada utilitza la tècnica [[Serialisme|serialista]] però amb un criteri molt personal. Les crítiques no es fan esperar i el compositor les contesta a la revista ''[[Mirador]]'', de la qual n'és un habitual col·laborador en comentaris sobre actualitat musical.<ref name="Sardà Pérez-Bufill" /> Sota una estupenda prosa catalana, Gerhard compara Schönberg amb un metge que conserva la vida a un malalt amb 41 graus de febre que es diu tonalitat i que va tenir l'última i fatal recaiguda en una audició del ''[[Tristany i Isolda]]'' [[wagnerià]]; en aquesta prosa les dues grans maneres d'entendre la tradició de la música s'exemplifiquen en la dicotomia anar caminant/muntar a cavall, precises metàfores acompanyades per articles encara avui vigents sobre òpera contemporània o sobre la música al cinema, aquest últim text dotat, a més, d'una penetració profètica admirable.<ref name="Carabach" />
 
A Barcelona, per guanyar-se la vida, va traduir de l'alemany diverses obres per a l'[[Editorial Labor]], així com els esmentats articles de música al setmanari ''Mirador'' i en la ''[[Revista de Catalunya]]''. També es va iniciar com a pedagog, però tot i que és sol·licitat en moltes ocasions per donar classes de composició, només
En definitiva tot el treball que estava realitzant Gerhard es podria desglossar en dos camps que es complementaven: per un costat la parcel·la creativa on evolucionava contínuament, apropant-se estèticament a les darreres tendències que provenien de Centreeuropa i, per un altre, la seva inquietud i la seva capacitat organitzativa que dinamitzaven l'escenari de la projecció de les avantguardes musicals a Catalunya.<ref name="Sardà Pérez-Bufill" />
 
Va treballar a la secció de música de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i va ser nomenat pel Govern membre del Consell de la Música creat per [[Ventura Gassol]],<ref name="Carabach" /> aconseguint la presència d'[[Alban Berg]], [[Benjamin Britten]], [[Arnold Schönberg]] i [[Anton Webern]]<ref name="Carabach" /> per a la celebració a Barcelona del Festival de la [[Societat Internacional per la Música Contemporània]] (SIMC) de 1936.<ref name="Casares" /> Gerhard estava ben establert en el panorama dels compositors contemporanis i tenia un cert prestigi reconegut per la SIMC, fet que va suposar facilitats a l'hora d’organitzard'organitzar el Festival.<ref name="Tarré i Pedreira" />
 
En aquest festival es va estrenar la suite del seu ballet ''Ariel'' i el [[Concert per a violí (Berg)|Concert per a violí]] d'Alban Berg, sota la direcció d'[[Hermann Scherchen]].<ref name="Sardà Pérez-Bufill" /> La creació del ballet ''Ariel'', basat en ''[[La Tempesta]]'' de [[William Shakespeare]] i guanyador del Premi Isaac Albéniz de la Generalitat de Catalunya el 1935, va comptar amb il·lustres col·laboracions com la del poeta [[J.V. Foix]] (guió) i l'artista [[Joan Miró]] (decorats). Aquest ballet, refusat pel destinatari de l'obra, el ballarí i coreògraf [[Leonid Massine]], perquè la seva música era massa simfònica i els seus decorats massa abstractes, va ser transformat en una suite de concert estrenada al Festival de la SIMC de Barcelona l'any 1936. Mai representat com a ballet. 75 anys després, els Amics de la Música de Valls varen impulsar l'estrena mundial d'aquest ballet ''Ariel'' en la que hi participaren fins a tres-cents escolars.<ref name="Auditori 2011" />
169.882

modificacions