Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
 
=== 1949-1953: Cambridge ===
 
Gerhard va ser un músic permanentment interessat pels corrents creatius internacionals; de fet, va continuar mantenint contacte amb els protagonistes de la música contemporània, d'[[Elliott Carter]] a [[John Cage]], de [[Leonard Bernstein]] a [[Luigi Nono]]. A principis dels anys cinquanta el panorama compositiu experimentava una profunda revisió dels seus principis, i també Gerhard feia un pas més enllà en les seves tècniques serials, que, en realitat, mai van ser estrictes. Encara que, en principi, va rebutjar la subordinació absoluta als mètodes del serialisme integral, la influència del corrent de l'[[escola de Darmstadt]] es va fer evident en les seves obres compostes entre 1955 i 1960.<ref name="Pérez Castillo" />
 
A partir de 1949 va començar a replantejar-se el que havia passat al voltant de l'[[Segona Escola de Viena|Escola de Viena]] i als seus seguidors, estenent el sistema de Schönberg a la mètrica, rítmica i estructura formal. Tot això el portarà a un interès per l'electrònica i la música concreta avançant-se a les generacions pròximes.<ref name="Casares" /> Estem entrant en un període de maduració en el qual el compositor, donades les últimes tendències musicals a Europa i Amèrica i les últimes obres de Schönberg, es replanteja la tècnica dodecafònica a la vegada que el seu pensament s'enriqueix amb intenses exploracions en el camp de la filosofia, la ciència, la història i la literatura. Forçosament tot això hauria de repercutir en la creació de les seves obres, en dotar-les d'un caràcter més expressiu, resultat d'una major experimentació de les noves sonoritats dels instruments que habitualment no s'utilitzaven, com la guitarra, la mandolina, l'acordió, etc.<ref name="Sardà Pérez-Bufill" />
 
=== 1954-1959: Cambridge ===
 
Gerhard va ser un músic permanentment interessat pels corrents creatius internacionals; de fet, va continuar mantenint contacte amb els protagonistes de la música contemporània, d'[[Elliott Carter]] a [[John Cage]], de [[Leonard Bernstein]] a [[Luigi Nono]]. A principis dels anys cinquanta el panorama compositiu experimentava una profunda revisió dels seus principis, i també Gerhard feia un pas més enllà en les seves tècniques serials, que, en realitat, mai van ser estrictes. Encara que, en principi, va rebutjar la subordinació absoluta als mètodes del serialisme integral, la influència del corrent de l'[[escola de Darmstadt]] es va fer evident en les seves obres compostes entre 1955 i 1960. A la Simfonia núm. 2, per exemple, la sèrie regula no només les altures dels sons, sinó també les seves durades i les proporcions de la composició. En les mateixes dates, les seves col·laboracions radiofòniques van situar en contacte amb les noves tecnologies, de manera que emprarà els procediments electrònics fonamentalment en obres dirigides al teatre, el cinema o la mateixa ràdio; també en la seva Simfonia núm. 3.<ref name="Pérez Castillo" />
 
El 1958 va instal·lar un laboratori de música [[electroacústica]] al seu domicili, el qual li fou molt útil per a la realització de diversos encàrrecs de música per al teatre, per a la ràdio, per al cinema, etc.; i també una aportació molt interessant a la música simfònica i de cambra. La primera vegada que utilitza els medis electroacústics serà en la [[música incidental]] feta amb motiu de la representació del ''King Lear'' (1955).<ref name="Sardà Pérez-Bufill" />
169.853

modificacions