Diferència entre revisions de la pàgina «Primera Guerra Mundial»

17.656 octets eliminats ,  fa 6 mesos
PARAGRAF
m (Robot catalanitza codi wiki i estandarditza la mida de les imatges)
(PARAGRAF)
|baixes2='''Morts:''' 4.386.000 <br />'''Ferits:''' 8.388.000 <br />'''Desapareguts:''' 3.629.000<ref name=Evans/>|
}}
{{AP|Batalla del Marne}}
La '''Primera Guerra mundial''' o la '''Gran Guerra''' fou un [[guerra|conflicte bèl·lic]] que va tenir lloc a [[Europa]] i al [[Pròxim Orient]] entre [[1914]] i [[1918]]. La política exterior cada vegada més agressiva d'[[Àustria-Hongria]], [[Imperi Rus|Rússia]] i especialment [[Alemanya]] va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'[[Assassinat de Sarajevo|assassinat]] el [[28 de juny]] de [[1914]] a [[Sarajevo]], [[Bòsnia]], de l'hereu al tron dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], [[Francesc Ferran d'Àustria]]. Després de la declaració de guerra d'[[Àustria]] a [[Sèrbia]] el [[28 de juliol]], la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte. [[Imperi Rus|Rússia]] es va mobilitzar en suport de [[Sèrbia]] els dies 29 i [[30 de juny]]. Alemanya va declarar la guerra a Rússia l'1 d'agost i a França el 3 d'agost.<ref name="Diccionari d'història">{{ref-llibre |títol=Diccionari D'història Universal|any =1995. Pag.456| editorial=Edicions 62|isbn=978-84-297-3935-0}}</ref> Dels 32 països bel·ligerants, els principals estats involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «[[Aliats de la I Guerra Mundial|aliats]]»: [[França]], l'[[Gran Bretanya|Imperi britànic]], [[Sèrbia]], l'[[Imperi Rus|Imperi rus]], els [[Estats Units]] i el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]], i de l'altra les «[[Potències Centrals|potències centrals]]»: l'[[Imperi Alemany|Imperi alemany]], l'[[Imperi Austrohongarès]], l'[[Imperi Turc|Imperi turc]] i [[Bulgària]].
 
LA CONCHA DE TU MAMA GAEL
Finalitzà amb la signatura de l'[[Armistici de Compiègne de 1918|armistici de Compiègne]] l'[[11 de novembre]] de [[1918]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=Leonard V. |cognom2=Stephane |nom2=Audoin-Rouzeau |cognom3=Becker |nom3=Annette |títol=France and the Great War |url= https://books.google.cat/books?id=8rbSnt4bgNIC&pg=PA157&dq=Compi%C3%A8gne+1918+foch+armistice&hl=ca&sa=X&ei=iHyxVMOQG5HiapHLgogG&ved=0CEUQ6AEwBQ#v=onepage&q=Compi%C3%A8gne%201918%20foch%20armistice&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=2003 |pàgines=157 |isbn=0521666317}}</ref> que establia la derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que impossibilitava la continuació de l'esforç militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisió dels dos bàndols de no arribar a un ''statu quo'' després dels primers mesos de guerra, amb l'estil de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del {{segle|XIX|s}}. Durant tota la guerra ambdós bàndols van haver d'anar adaptant-se a noves situacions estratègiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la història europea que causà un total de nou milions de morts.
 
La guerra va donar lloc a una profunda reestructuració de la geografia europea: quatre grans imperis, [[imperi Austrohongarès|l'austrohongarès]], l'[[imperi Alemany|alemany]], l'[[imperi Otomà|otomà]] i el [[Imperi Rus|rus]], van deixar d'existir, i van aparèixer els nous estats de [[Txecoslovàquia]], [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens|Iugoslàvia]], [[Hongria]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Finlàndia]] i [[Polònia]]. [[Alemanya]], a més, perdé les seves colònies d'ultramar.
 
== Les relacions internacionals ([[1870]]-[[1914]]) ==
A finals del {{segle|XIX|s}}, un cop [[Unificació alemanya|unificada Alemanya]], el canceller [[Otto von Bismarck]] va desenvolupar una política destinada a consolidar el poder alemany a [[Europa]]. La seva estratègia va començar amb un potent pla diplomàtic per acabar amb l'hegemonia política que [[Anglaterra]] exercia a Europa. Anglaterra, però, semblava més preocupada pel domini dels seus [[Imperi britànic|territoris colonials]]. Bismarck també va intentar aïllar [[França]] que, a part de ser el seu enemic tradicional, reivindicava el retorn dels territoris de l'[[Alsàcia]] i la [[Lorena]], perduts el [[1871]] a conseqüència de la [[Guerra francoprussiana]].
 
El [[1873]] Bismarck aconseguí que els tres emperadors europeus signessin una aliança: [[Guillem I de Prússia|Guillem I]] [[Alemanya|d'Alemanya]], [[Alexandre II de Rússia]] i [[Francesc Josep I d'Àustria]]. Posteriorment s'hi incorporà [[Itàlia]]. Aquesta aliança era poc realista, ja que l'Imperi austrohongarès i Rússia es disputaven la influència dels [[Balcans]], i Alemanya es veié obligada a decidir-se. Finalment va renunciar a la participació de Rússia, però va aconseguir un compromís de neutralitat, i així va néixer la [[Triple Aliança (1882)]]: Alemanya, Àustria i Itàlia.<ref name=Lee>{{Ref-llibre |cognom=Lee |nom=Stephen J. |títol=Imperial Germany 1871-1918 |url= http://books.google.cat/books?id=KFjXNnIAClkC&pg=PA38&dq=dual+Alliance+1879+russian+empire+bismarck&hl=ca&sa=X&ei=-xBoUvfzF8rT7AaHqoGYCA&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=dual%20Alliance%201879%20russian%20empire%20bismarck&f=false |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=2013 |pàgines=38 |isbn=1134665679}}</ref>
 
Nogensmenys, en poc temps la relació russoalemanya es va anar deteriorant, i França ho aprofità oferint a Rússia un suport econòmic que l'ajudava a combatre el fort endeutament, a canvi d'establir un conveni militar ([[1892]]), i convencent alhora Anglaterra del perill que suposava el nou desenvolupament alemany. Va néixer així la [[Triple Entesa]] ([[1907]]): França, Anglaterra i Rússia, i els dos blocs que més tard s'enfrontarien van quedar definits.
 
== Causes de la guerra ==
[[Fitxer:Europe 1914.jpg|miniatura|esquerra|Situació política a Europa el 1914]]
Tot i que el desencadenant de la guerra va ser l'assassinat de l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria|Francesc Ferran]], l'hereu de la corona [[Imperi Austrohongarès|austrohongaresa]] el [[28 de juny]] de [[1914]], les causes indirectes de la guerra van ser la competència econòmica, les rivalitats colonials entre els estats europeus, el rearmament constant i molt accelerat a [[Europa]] i els conflictes a la zona dels [[Balcans]].
 
La guerra va començar com un enfrontament entre l'[[imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] i [[Sèrbia]], però després de la declaració de guerra austrohongaresa a Rússia l'[[1 d'agost]] de 1914, el conflicte es va transformar en un enfrontament militar a escala [[Europa|europea]]. Finalment es van incrementar les hostilitats fins a convertir-se en una guerra mundial en la qual van participar 32 nacions. Vint-i-vuit d'aquestes, denominades «aliats», i entre les quals hi havia [[França]], [[Itàlia]], el [[Regne Unit]], [[Rússia]] i els [[Estats Units]], van lluitar contra la coalició de les «potències centrals», integrada per [[Àustria-Hongria]], [[Alemanya]], l'[[imperi Otomà|Imperi otomà]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ágoston |nom=Gábor |cognom2=Masters |nom2=Bruce Alan |títol=Encyclopedia of the Ottoman Empire |url= http://books.google.cat/books?id=QjzYdCxumFcC&pg=PA231&dq=central+empires+ottoman+empire+world+war+I&hl=ca&sa=X&ei=28RrUv7AHYTOsga0joCQDA&ved=0CG8Q6AEwBw#v=onepage&q=central%20empires%20ottoman%20empire%20world%20war%20I&f=false |llengua=anglès | editorial=Infobase Publishing |data=2009 |pàgines=231 |isbn=1438110251}}</ref> i [[Bulgària]].
 
=== Colònies, zones de comerç i ascens d'Alemanya ===
A la fi del {{segle|XIX|s}}, [[Europa]] dominava el món des dels àmbits tecnològic, financer, econòmic i, sobretot, polític; [[Cursa per l'Àfrica|Àfrica és gairebé totalment ocupada]] (llevat de [[Libèria]] i [[Etiòpia]]), així com l'[[Àsia meridional]]. La [[Antiga Xina|Xina]] va caient a poc a poc sota el domini europeu. Els [[EUA]] i [[Rússia]] tenen un domini eficient dels seus vasts territoris. Un conflicte entre [[França]] i el [[Regne Unit]] podia haver esclatat a causa de l'[[incident de Fachoda]], però el ràpid ascens de la potència alemanya va unir els dos països per mitjà de l{{'}}''[[Entente cordiale]]''. El Regne Unit especialment, però també França, tenien imperis immensos que gairebé els asseguraven l'exclusivitat del comerç i l'explotació de riqueses en aquests règims colonials. [[Alemanya]], que no tenia gairebé cap colònia, va començar a reclamar-ne algunes a partir de [[1870]], i va aconseguir petits establiments colonials a la [[Xina]] ([[Tsingtao]]), a les illes del Pacífic i, sobretot, a l'[[Àfrica]].
 
=== Les crisis marroquines ===
La [[conferència de Berlín]] ([[1885]]) havia definit uns acords entre els imperis colonials per al control dels territoris, però al {{segle|XX|s}} es van incorporar nous imperis, especialment Alemanya, i van sorgir conflictes un altre cop. El [[Marroc]], encara per repartir, va ser el nou escenari dels conflictes.
 
El [[1905]] Alemanya va oferir suport al [[soldà]] del Marroc per fer front a les pressions franceses, que pretenien fer-hi un protectorat. Alemanya hi arribà fins i tot a desembarcar, però l'any següent, a la [[conferència d'Algesires]], es va establir un pacte francoespanyol per a l'establiment d'un protectorat, frustrant així les aspiracions alemanyes.
 
Al cap de poc (1911) va haver-hi un nou conflicte, quan Alemanya va enviar vaixells de guerra al Marroc per protegir els seus súbdits d'una insurrecció ocorreguda al sud. Gran Bretanya es va posar al costat de França incondicionalment.
 
=== Alsàcia i Lorena ===
Per la seva banda, França desitjava obtenir la revenja del fracàs sofert en la [[Guerra francoprussiana]] de [[1870]] contra Alemanya. En les escoles s'encoratjava els nens després de les reformes de [[Jules Ferry]], a acolorir [[Alsàcia]] i [[Lorena]] en negre sobre el mapa de França (territoris que havia cedit a Alemanya en el [[tractat de Frankfurt]]). Aquesta generació va ser educada sota la idea de venjar l'afront de 1870. De tota manera, la recuperació de l'Alsàcia i la Lorena fou més una conseqüència de la guerra que no una idea plantejada seriosament pel govern i per l'estat major francès abans del conflicte.
 
=== Els Balcans ===
Els països dels Balcans, alliberats de l'Imperi otomà (el «malalt d'Europa»), són objecte de rivalitat entre les grans potències. L'Imperi otomà, que s'enfonsa lentament, no té a Europa, abans de la guerra, més que [[Constantinoble]] i un petit territori al seu voltant. Tots els joves països nascuts de la seva descomposició ([[Grècia]], [[Bulgària]], [[Romania]], [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Albània]]) busquen expandir-se a costa dels seus veïns.
 
Un punt especialment conflictiu era el de [[Bòsnia (regió)|Bòsnia]]. L'Imperi austrohongarès havia ocupat la zona als otomans i n'havia fet un protectorat amb certa autonomia i un parlament propi. Nogensmenys, els intents de [[Sèrbia]] per controlar Bòsnia, amb la idea de reunir en un mateix país tots els serbis, provocaren continus conflictes a Bòsnia, de manera que el govern austrohongarès decidí suspendre'n l'autonomia i annexar directament el territori a l'imperi.
 
A més, els dos enemics seculars de l'Imperi otomà continuen la seva política tradicional. L'[[imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] desitja continuar la seva expansió en la vall del [[Danubi]], fins al [[mar Negre]]. Rússia, que està lligada històricament i cultural als [[pobles eslaus|eslaus]] dels Balcans, de confessió [[Església ortodoxa|ortodoxa]], i que els ha brindat el seu suport ja en el passat, disposa d'aliats naturals en la seva política de conquesta d'un accés lliure a la Mediterrània, que passa pel control dels estrets (el [[Bòsfor]] i els [[Dardanels]]) i, en darrer terme, pel control de la capital otomana. Evidentment, aquestes dues polítiques entre una potència catòlica i una d'ortodoxa, provoquen enfrontaments a la zona dels Balcans.
 
== El ''casus belli'' i la crisi de juliol ==
{{AP|Crisi de juliol}}
L'esdeveniment detonant del conflicte va ser l'assassinat de l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria|Francesc Ferran]], hereu del tron d'Àustria-Hongria, i la seva esposa, a [[Sarajevo]] el [[28 de juny]] de [[1914]] a mans del jove estudiant nacionalista serbi [[Gavrilo Princip]].
 
El govern i l'estat major d'Àustria-Hongria aprofitaren l'esdeveniment per a intentar arreglar d'una vegada per totes la «qüestió sèrbia». Àustria-Hongria esperà tres setmanes abans de decidir una cursa d'acció i obtingué d'Alemanya un «xec en blanc» que li prometia suport a qualsevol decisió que prenguessin. Una vegada assegurat el suport, el [[23 de juliol]] el govern austrohongarès envià un [[ultimàtum de juliol|ultimàtum a Sèrbia]], del qual Sèrbia acceptà totes les condicions excepte la que exigia que agents austríacs poguessin participar en la investigació de l'assassinat de l'arxiduc i que Sèrbia se'n declarés responsable. A partir d'aquest moment es trencaren les relacions diplomàtiques i Àustria-Hongria declarà la guerra a Sèrbia el dia [[28 de juliol]] i [[mobilització|mobilitzà]] el seu exèrcit el dia 30. Complint amb els compromisos de defensa mútua, Rússia també mobilitzà el seu exèrcit, tot i que encara no declarà la guerra a Àustria-Hongria.
 
Com a conseqüència de la mobilització russa, Alemanya envià un ultimàtum a Rússia el dia 31, exigint l'aturada de les operacions en 12 hores. Com que el dia [[1 d'agost]] el govern alemany no havia rebut cap resposta, Alemanya declarà la guerra a Rússia. El dia 2 d'agost Alemanya ocupà [[Luxemburg]], com a pas preliminar per a la invasió de [[Bèlgica]] i la posada en marxa del [[Pla Schlieffen]]. Tot i així, Alemanya encara envià un ultimàtum a Bèlgica exigint pas lliure pel seu territori cap a França. Com era previsible, els belgues refusaren i el kàiser [[Guillem II de Prússia|Guillem II]] suggerí al cap d'estat major, [[Helmuth von Moltke el Jove|Helmuth von Moltke]], anul·lar la invasió de França, amb l'esperança de no globalitzar el conflicte, però finalment el Pla Schlieffen tirà endavant.
 
El [[3 d'agost]] Alemanya declarà la guerra a França i inicià la invasió de França el 4. Aquest acte violava la neutralitat belga, que Alemanya, França i el Regne Unit s'havien compromès a respectar per tractat, i fou el ''casus belli'' ideal perquè el govern britànic declarés la guerra a Alemanya. El canceller alemany [[Theobald von Bethmann-Hollweg|Bethmann-Hollweg]] reconegué al [[Reichstag]] que la invasió de Bèlgica era contrària a la llei internacional, però que Alemanya es trobava «en un estat de necessitat i la necessitat no sap de lleis». Finalment, el dia [[4 d'agost]] el Regne Unit declarà la guerra a Alemanya.
 
== Front occidental ==
{{article principal|Front occidental de la Primera Guerra Mundial}}
=== Guerra de moviment: batalles en les fronteres ===
El 1914, els estats majors europeus pensaven que la guerra seria curta. Però els generals, que havien estudiat les [[guerres Napoleòniques|guerres napoleòniques]], estaven equivocats en el seu enfocament inicial de l'enfrontament. Per adaptar-se a l'enorme eficàcia adquirida per les armes a causa de la [[revolució industrial]], les fortificacions havien estat reforçades, però la doctrina d'infanteria no es va tenir en compte.
 
Els francesos van agrupar les seves tropes a la frontera francoalemanya, entre [[Nancy]] i [[Belfort]], dividides en cinc exèrcits. Preveient un atac frontal, van organitzar el ''[[Pla XVII]]''. Per contra, els alemanys tenien un pla molt més ambiciós. Comptaven amb un ràpid moviment envolvent per Bèlgica per sorprendre les tropes franceses i marxar cap a l'est de [[París]] ([[Pla Schlieffen]] de [[1905]]<ref name=mombauer>{{Ref-llibre |cognom=Mombauer |nom=Annika |títol=Helmuth Von Moltke and the Origins of the First World War |url= http://books.google.cat/books?id=t4gDyLfeUEQC&pg=PA100&dq=Schlieffen+Plan+marne&hl=ca&sa=X&ei=Mv_bUsaSK6ev0QW8kIHQDg&ved=0CF8Q6AEwBg#v=onepage&q=Schlieffen%20Plan%20marne&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=2001 |pàgines=250 |isbn=0521791014}}</ref>) i després enfrontar-se a les forces franceses al [[departament del Jura|Jura]] i la frontera [[suïssa]]. Van estacionar uns 2/7 de les seves tropes sobre la frontera per resistir l'atac frontal i van preparar 5/7 a marxes forçades.
 
El començament del pla transcorregué perfectament per als alemanys, que van derrotar l'exèrcit francès en la [[Batalla de Charleroi]] ([[21 d'agost]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Herwig |nom=Holger H. |títol=The Marne, 1914: The Opening of World War I and the Battle That Changed the World |url= http://books.google.cat/books?id=_jOw5DHxwVsC&pg=PR1&dq=charleroi+battle+august+1914&hl=ca&sa=X&ei=zPTaUoSDPcSP0AWrhIDADw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=charleroi%20battle%20august%201914&f=false |llengua=anglès | editorial=Random House LLC |data=2009 |pàgines=122 |isbn=1588369099}}</ref> Simultàniament els francesos van llançar el Pla XVII, però va resultar una catàstrofe, bàsicament perquè es basava en la creença que el centre alemany estava afeblit i amb pocs efectius. No sols no era així sinó que els alemanys disposaren de superioritat numèrica a les Ardenes. A part d'això, els francesos creien que l'abrupte terreny de les Ardenes els afavoriria, cosa que no va ser així, ja que no pogueren desplegar la seva superior artilleria de campanya. Per contra, els alemanys van progressar sempre i van trobar la guarnició de París i les tropes de reserva en la [[Primera Batalla del Marne]] que marcà l'abandó definitiu dels plans anteriors a la guerra.<ref name=mombauer/>
 
=== Batalla del Marne i la cursa cap al mar ===
{{AP|Batalla del Marne}}
Les '''batalles del [[Marne (riu)|Marne]]''' són dues operacions bèl·liques de la '''Primera Guerra mundial'''.
En la Primera Batalla del Marne, del 6 al 13 de setembre de [[1914]], situada en la campanya al nord de París, els exèrcits francesos, reorganitzats pel [[Josep Joffre|mariscal Joffre]], van aconseguir aturar l'avanç dels alemanys, trencant el seu avanç i convertint la guerra ràpida del [[Pla Schlieffen]] en guerra de posicions.<ref>{{Ref-llibre |cognom = Mombauer|nom = Annika|títol = Helmuth Von Moltke and the Origins of the First World War|url = http://books.google.cat/books?id=t4gDyLfeUEQC&pg=PA100&dq=Schlieffen+Plan+marne&hl=ca&sa=X&ei=Mv_bUsaSK6ev0QW8kIHQDg&ved=0CF8Q6AEwBg#v=onepage&q=Schlieffen%20Plan%20marne&f=false|llengua = anglès| editorial = Cambridge University Press|data = 2001|pàgines = 250|isbn = 0521791014}}
2

modificacions