Diferència entre revisions de la pàgina «Primera Guerra Mundial»

Es desfà la revisió 21986030 de Skiuffy (Discussió)
(FD)
(Es desfà la revisió 21986030 de Skiuffy (Discussió))
Etiqueta: Desfés
|baixes2='''Morts:''' 4.386.000 <br />'''Ferits:''' 8.388.000 <br />'''Desapareguts:''' 3.629.000<ref name=Evans/>|
}}
La '''Primera Guerra mundial''' o la '''Gran Guerra''' fou un [[guerra|conflicte bèl·lic]] que va tenir lloc a [[Europa]] i al [[Pròxim Orient]] entre [[1914]] i [[1918]]. La política exterior cada vegada més agressiva d'[[Àustria-Hongria]], [[Imperi Rus|Rússia]] i especialment [[Alemanya]] va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'[[Assassinat de Sarajevo|assassinat]] el [[28 de juny]] de [[1914]] a [[Sarajevo]], [[Bòsnia]], de l'hereu al tron dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], [[Francesc Ferran d'Àustria]]. Després de la declaració de guerra d'[[Àustria]] a [[Sèrbia]] el [[28 de juliol]], la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte. [[Imperi Rus|Rússia]] es va mobilitzar en suport de [[Sèrbia]] els dies 29 i [[30 de juny]]. Alemanya va declarar la guerra a Rússia l'1 d'agost i a França el 3 d'agost.<ref name="Diccionari d'història">{{ref-llibre |títol=Diccionari D'història Universal|any =1995. Pag.456| editorial=Edicions 62|isbn=978-84-297-3935-0}}</ref> Dels 32 països bel·ligerants, els principals estats involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «[[Aliats de la I Guerra Mundial|aliats]]»: [[França]], l'[[Gran Bretanya|Imperi britànic]], [[Sèrbia]], l'[[Imperi Rus|Imperi rus]], els [[Estats Units]] i el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]], i de l'altra les «[[Potències Centrals|potències centrals]]»: l'[[Imperi Alemany|Imperi alemany]], l'[[Imperi Austrohongarès]], l'[[Imperi Turc|Imperi turc]] i [[Bulgària]].
 
Finalitzà amb la signatura de l'[[Armistici de Compiègne de 1918|armistici de Compiègne]] l'[[11 de novembre]] de [[1918]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=Leonard V. |cognom2=Stephane |nom2=Audoin-Rouzeau |cognom3=Becker |nom3=Annette |títol=France and the Great War |url= https://books.google.cat/books?id=8rbSnt4bgNIC&pg=PA157&dq=Compi%C3%A8gne+1918+foch+armistice&hl=ca&sa=X&ei=iHyxVMOQG5HiapHLgogG&ved=0CEUQ6AEwBQ#v=onepage&q=Compi%C3%A8gne%201918%20foch%20armistice&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=2003 |pàgines=157 |isbn=0521666317}}</ref> que establia la derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que impossibilitava la continuació de l'esforç militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisió dels dos bàndols de no arribar a un ''statu quo'' després dels primers mesos de guerra, amb l'estil de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del {{segle|XIX|s}}. Durant tota la guerra ambdós bàndols van haver d'anar adaptant-se a noves situacions estratègiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la història europea que causà un total de nou milions de morts.
 
La guerra va donar lloc a una profunda reestructuració de la geografia europea: quatre grans imperis, [[imperi Austrohongarès|l'austrohongarès]], l'[[imperi Alemany|alemany]], l'[[imperi Otomà|otomà]] i el [[Imperi Rus|rus]], van deixar d'existir, i van aparèixer els nous estats de [[Txecoslovàquia]], [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens|Iugoslàvia]], [[Hongria]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Finlàndia]] i [[Polònia]]. [[Alemanya]], a més, perdé les seves colònies d'ultramar.
ME COMO EL COÑO DE TU MADRE XDDDD
 
== Les relacions internacionals ([[1870]]-[[1914]]) ==
 
A finals del {{segle|XIX|s}}, un cop [[Unificació alemanya|unificada Alemanya]], el canceller [[Otto von Bismarck]] va desenvolupar una política destinada a consolidar el poder alemany a [[Europa]]. La seva estratègia va començar amb un potent pla diplomàtic per acabar amb l'hegemonia política que [[Anglaterra]] exercia a Europa. Anglaterra, però, semblava més preocupada pel domini dels seus [[Imperi britànic|territoris colonials]]. Bismarck també va intentar aïllar [[França]] que, a part de ser el seu enemic tradicional, reivindicava el retorn dels territoris de l'[[Alsàcia]] i la [[Lorena]], perduts el [[1871]] a conseqüència de la [[Guerra francoprussiana]].
 
 
 
 
 
 
{{segle|XIX|s}}, un cop [[Unificació alemanya|unificada Alemanya]], el canceller [[Otto von Bismarck]] va desenvolupar una política destinada a consolidar el poder alemany a [[Europa]]. La seva estratègia va començar amb un potent pla diplomàtic per acabar amb l'hegemonia política que [[Anglaterra]] exercia a Europa. Anglaterra, però, semblava més preocupada pel domini dels seus [[Imperi britànic|territoris colonials]]. Bismarck també va intentar aïllar [[França]] que, a part de ser el seu enemic tradicional, reivindicava el retorn dels territoris de l'[[Alsàcia]] i la [[Lorena]], perduts el [[1871]] a conseqüència de la [[Guerra francoprussiana]].
 
El [[1873]] Bismarck aconseguí que els tres emperadors europeus signessin una aliança: [[Guillem I de Prússia|Guillem I]] [[Alemanya|d'Alemanya]], [[Alexandre II de Rússia]] i [[Francesc Josep I d'Àustria]]. Posteriorment s'hi incorporà [[Itàlia]]. Aquesta aliança era poc realista, ja que l'Imperi austrohongarès i Rússia es disputaven la influència dels [[Balcans]], i Alemanya es veié obligada a decidir-se. Finalment va renunciar a la participació de Rússia, però va aconseguir un compromís de neutralitat, i així va néixer la [[Triple Aliança (1882)]]: Alemanya, Àustria i Itàlia.<ref name=Lee>{{Ref-llibre |cognom=Lee |nom=Stephen J. |títol=Imperial Germany 1871-1918 |url= http://books.google.cat/books?id=KFjXNnIAClkC&pg=PA38&dq=dual+Alliance+1879+russian+empire+bismarck&hl=ca&sa=X&ei=-xBoUvfzF8rT7AaHqoGYCA&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=dual%20Alliance%201879%20russian%20empire%20bismarck&f=false |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=2013 |pàgines=38 |isbn=1134665679}}</ref>
257

modificacions