Convent de Sant Francesc de Montblanc: diferència entre les revisions

Unes notícies importants per establir la cronologia de l'església de Sant Francesc de Montblanc la proporcionen dos documents de 1310. El primer és el còdex núm. 124 de l'Arxiu Capitular de Barcelona, donat a conèixer, l'any 1907, per Heinrich Finke,<ref>Finke, 1907, doc. 157</ref> del qual en dóna la traducció Sans i Travé.<ref>Sans, 2008, apèndix 3</ref> El document tracta d'un interrogatori fet a Lleida el 12 de març de 1310, amb motiu del procés contra els templers, a uns antics franciscans de Montblanc, Pere de Puig i Pere Mir, que aleshores habitaven al convent de Lleida. En llurs deposicions aquests frares digueren que el dia de Sant Jordi de 1307 va tenir lloc al convent franciscà de Montblanc un capítol provincial de l'orde del Temple i la recepció o professió d'un cavaller. L'altre document,<ref>citat per Forey, 2001, p. 76; i per Sans, 2008, p. 201-215 i 284 n. 30.</ref> també de l'[[Arxiu de la Catedral de Barcelona]] (còdex núm. 149), recull l'interrogatori fet a Daroca al templer fra Ramon d'Anglesola. Aquest cavaller templer explica que fou rebut com a membre de l'orde al convent de Sant Francesc de Montblanc, el dia de Sant Jordi de 1307. És, per tant, el frare cavaller del qual havien parlat els franciscans de Lleida. La celebració d'un capítol i de la recepció d'un frare cavaller del Temple al convent franciscà, només s'explica en funció de la manca d'espai al [[Castell de Barberà (Barberà de la Conca)]] i, sobretot, d'una molt bona relació entre els templers barberencs i els framenors de Montblanc.<ref>Fuguet, 2009a, 2009p. 20-22.</ref> A més de resultar una dada significativa en la història de l'[[orde del Temple]], el fet resulta important per a la datació del convent montblanquí perquè es pot provar documentalment que l'any 1307 existia a Sant Francesc algun edifici amb capacitat suficient per a la celebració d'un capítol provincial del Temple catalanoaragonès; és a dir, que pogués allotjar un centenar o més de persones. La cita corrobora la datació que per a Sant Francesc estimen diferents estudiosos,<ref>de Dalmases / José i Pitarch, p. 120; Conejo, 2008, p. 152-157.</ref> els quals la situen a finals del segle XIII o a començaments del XIV. Com en tots els convents franciscans de Catalunya, al voltant del claustre montblanquí hi havia l'església, que s'ha conservat, a més d'una [[sala capitular]], un [[refectori]] i un dormitori que foren enderrocats el segle XIX. Si tenim en compte que les aules capitulars eren de planta quadrada i no gaire grans, i que ni els dormitoris ni els refectoris eren llocs adequats per celebrar-hi aquell tipus de reunions, només ens queda l'església com a espai possible per encabir l'esmentat capítol.<ref>Sobre els convents franciscans i llurs dependències, vegeu, Cuadrado, 1991</ref> Així, doncs, el més probable és que per raons pràctiques s'hagués celebrat a l'església, que és la mateixa que podem veure actualment sense les capelles que hi ha entre els contraforts, que foren construïdes més tard.

El temple franciscà de Montblanc té una sola nau que mesura 18,60 m d'alt, per 11,75 m d'ample i 43,35 m de llarg, i està dividida en set trams per sengles contraforts exteriors. El tram de llevant, que correspon a l'absis, és pentagonal i és voltat de creueria de pedra, mentre que els altres sis van coberts d'una armadura de fusta a dues aigües carregada en arcs diafragma apuntats que tenen l'intradós finament motllurat com els nervis de la capçalera. A cada costat del presbiteri hi ha una capella de planta quadrada que a mitjana altura, mitjançant trompes, esdevé pentagonal i la cobreix una creueria de cinc ogives. Probablement al llarg dels segles XIV o XV, així que s'anaven fundant benifets ([[benefici eclesiàstic]]), entre els contraforts es construïren capelles de menor altura que la nau, les quals com l'absis es cobriren de creueria. A les tres parets centrals de l'absis hi han finestres coronelles ([[bífora]]) allargades que il·luminen el [[presbiteri]]. A les absidioles també hi ha finestres i [[ulls de bou]] amb fines traceries ([[traceria]]). Igualment reben llum de finestres coronelles les capelles del sud, [[costat de l'evangeli]]. La façana principal, situada a ponent als peus de la nau, forma un gran panell coronat per un pinyó arquitectònic resseguit per una [[cornisa]]. Al bell mig hi ha la porta principal, situada en un cos sobresortit, formada per quatre [[arquivoltes]] apuntades protegides per un [[guardapols]], les quals carreguen sobre [[mènsules]] i [[capitells]] decorats amb fulles d'acant. El finestral que hi ha al damunt de la porta és de millor factura que els altres, car és una coronella amb dos [[mainells]]. Hi ha dues altres portes situades simètricament al cinquè tram. La del nord que comunica amb el claustre i la del sud que dóna a una capella barroca del XVIII i al carrer; sembla que, originàriament en aquest tram hi havia una capella gòtica<ref>Fuguet, 2009b.</ref>.

El temple de Sant Francesc de Montblanc té les característiques de pobresa i austeritat de l'església franciscana que s'aconsellava al capítol de l'orde, celebrat a Narbona l'any 1279: “Les esglésies, de cap manera es cobreixin amb voltes amb excepció de la capella major. I mai no es faci el campanar de l'església com si fos una torre”.“ Tampoc no siguin fetes finestres amb vitralls historiats o pintats, amb excepció del vitrall principal darrere de l'altar major on poden haver-hi les imatges de Crucifix, de la Verge, de sant Francesc i de sant Antoni. I si es donés el cas que ja estan fetes, que els visitadors les treguin”.<ref>Bhil, 1941, p. 44-55</ref> L'església franciscana de Montblanc, amb la nau coberta de fusta i el presbiteri voltat de pedra; és a dir, l'espai destinat al poble senzill i l'espai destinat al Senyor magnificat, reflectia amb claredat el model indicat a les constitucions de l'orde. S'ha dit<ref>Conejo, 2008, p. 154-156</ref> que aquesta església inicialment hauria estat rectangular, i que les capelles i l'absis correspondrien a etapes posteriors del segle XIV. Però, si bé és clar que les capelles són més tardanes, pensem que la nau i l'absis foren construïts al mateix temps, probablement al darrer quart del segle XIII. En primer lloc, pels motius exposats relatius a les prescripcions de l'orde, i en segon lloc per alguns detalls arquitectònics observables com són les motllures dels arcs diafragma i de les ogives de la capella presbiteral. Si s'observa la secció d'aquestes motllures es pot constatar que les de la nau i les de l'absis són exactament iguals. En conjunt, el temple de Sant Francesc de Montblanc presenta una unitat arquitectònica pròpia d'una construcció “ex novo”. És per això, que només acceptaríem que l'absis fos del XIV en el cas que les ogives haguessin copiat la morfologia dels arcs diafragma de la nau construïts el darrer quart del segle anterior. Per tant, l'església de Sant Francesc de Montblanc, tal com la veiem avui, però sense les capelles dels contraforts, ja devia estar construïda el 1307 i fou la mateixa que aquest any aixoplugà un capítol provincial de l'orde del Temple i la recepció del frare cavaller Ramon d'Anglesola<ref>Fuguet, 2009b</ref>.

Sant Francesc, com [[Sant Miquel de Montblanc]], té la coberta de fusta policromada que descansa sobre arcs diafragma transversals. Com el de Sant Miquel, el sostre se salvà en ser tapat el s. XVII per una volta de maó de pla quan el temple fou “barroquitzat” volent imitar la [[volta de canó]] del temple jesuític romà. Gràcies a aquest fenomen molts teginats se salvaren i foren redescoberts el segle XX. L'armadura de fusta que cobreix la nau és una estructura de secció angular composta de bigues, cabirons, empostissats de taulons i tapajunts (bogets i llistons)<ref>Aquests bogets fan uns 30 cm de llarg per 10 cm d'ample i solen anar decorats amb temàtica diversa. El llistó, que té uns 6 cm d'ample i la mateixa llargada que els cabirons i els taulons de l'empostissat, va pintat en blanc i negre fent ziga-zagues.</ref> sobre els quals descansa la teulada de l'edifici. Les bigues són paral·leles a l'eix de la nau i carreguen en mènsules de fusta (a vegades són de pedra) que travessen els arcs diafragma; n'hi ha nou a cada diafragma, quatre a cada vessant i la carenera. Estan tallades en forma de caps humans. Sobre les bigues reposen els cabirons en direcció perpendicular, seguint el pendent de la coberta. Damunt dels cabirons hi van els taulons, disposats a tocar per formar l'empostissat on s'assenten les teules. Finalment, les escletxes produïdes en el contacte entre empostissat, cabirons i bigues, són tapades amb bogets i llistons tapajunts. Les mènsules són tallades i pintades imitant caps humans amb trets exagerats. Tenen els laterals i les bases decorades amb elements florals i/o geomètrics. Les bigues van pintades de llarg a llarg amb faixes vermelles i grogues que imiten la bandera catalana. Entremig de les faixes, s'hi van intercalant escuts de Catalunya, Montblanc i de la família Marçal (benefactora de la casa), que s'inscriuen en marcs de geometria complexa. Malgrat les vicissituds passades, el teginat s'ha conservat ''in situ'', si bé incomplet. Se salvaren la major part mènsules i bigues, però es van anar perdent tots els cabirons, els empostissats i els tapajunts (bogets i llistons). Esperem que una futura restauració permeti estudiar amb més precisió l'estructura, la conservació, la iconografia i la tècnica pictòrica del teginat<ref>Fuguet/Mirambell, 2013, p. 119-123</ref>.

* {{Versaleta|Fuguet Sans}}, Joan, “[https://www.academia.edu/7703400/Any_1307_un_capitol_provincial_dels_templers_catalanoaragonesos_a_Sant_Francesc_de_Montblanc Any 1307, un capítol provincial dels templers catalanoaragonesos a Sant Francesc de Montblanc]”, El Foradot, 52, Montblanc, 20092009a, pp. 20-22.

* {{Versaleta|Fuguet Sans}}, Joan,, “El convent de Sant Francesc de Montblanc. Notes sobre l'arquitectura de l'església”, dins Carme Plaza Arqué (ed.), ''Anselm Turmeda, Abdallah al-Tarjumàn. Entre dues cultures'', Institut Europeu de la Mediterrània / Associació Per Montblanc i la Conca, Montblanc, 20092009b, p. 21-26.