Joel Coen i Ethan Coen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|350px -> |miniatura |
mCap resum de modificació |
||
Línia 28:
''[[The Man Who Wasn't There]]'' (2001), títol postnegre protagonitzat per Billy Bob Thornton i fotografiat en blanc i negre per Roger Deakins, que va substituir Barry Sonnenfeld, que havia iniciat la seva carrera com a fotògraf de les primeres pel·lícules dels Coen (fins a ''[[Mort entre les flors]]''), tornaria a causar sensació a Cannes, festival que va premiar de nou la direcció del film.
Posteriorment, van rodar dues comèdies, ''[[Intolerable Cruelty]]'' (2003), un tribut a les comèdies excèntriques de [[Howard Hawks]], i ''[[The Ladykillers (pel·lícula de 2004)|The Ladykillers]]'' (2004), una nova versió d'un [[El quintet de la mort|film britànic d'Ealing]] que estava protagonitzat per Tom Hanks.
Posteriorment, han adaptat [[Cormac McCarthy]] en ''[[No Country for Old Men]]''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hage |nom=Erik | títol=Cormac McCarthy: A Literary Companion |url=http://books.google.cat/books?id=yZ-7pNtY5q0C&pg=PA84&dq=No+Country+for+Old+Men+lee+jones&hl=ca&sa=X&ei=LPGDUdnaBI7H7Aby8IHgBw&ved=0CFoQ6AEwCA#v=onepage&q=No%20Country%20for%20Old%20Men%20lee%20jones&f=false |llengua=anglès |editorial=McFarland |data=2010 |pàgines=84 |isbn=0786455594}}</ref> (2007) i preparen la filmació d'un ''western'' a l'estil dels ''espagueti westerns'' de Sergio Leone.
Línia 43:
Precisament, el maltractament als seus personatges és una de les acusacions més recurrents que els Coen han d'encaixar dels seus detractors. Segons ells, darrere del sec enginy, l'exagerat llenguatge i l'aclaparadora ironia dels seus diàlegs, de vegades parcs, es pot identificar l'aire condescendent o burlesc, despectiu, manipulador i fins i tot despietat que la parella adopta davant dels éssers humans que construeix. Pitjor encara, se'ls acusa de treballar amb personatges que són construccions artificials més que éssers humans de carn i ossos, amb els quals l'espectador pugui connectar emocionalment, com si el terror cerval que Anton Chigurh provoca no fos una emoció verdadera.
De manera similar, i com que el seu cinema es troba tan fermament ancorat en la cultura popular com relacionat amb altres formes fílmiques preexistents, se sol atribuir als germans Coen que les seves pel·lícules són exclusivament sobre altres pel·lícules —el cinema negre en ''[[Mort entre les flors]]'' i ''[[The Man Who Wasn't There]]'', les comèdies excèntriques clàssiques en ''[[Intolerable Cruelty]]'' i ''[[The Ladykillers (pel·lícula de 2004)|The Ladykillers]]''--, que s'oculten darrere del pur estilisme per evitar ficar-se en qüestions morals i ètiques.
== Tècniques ==
Línia 90:
* 2001: ''[[The Man Who Wasn't There]]'' amb [[Billy Bob Thornton]], [[Frances McDormand]] i [[Michael Badalucco]]
* 2003: ''[[Intolerable Cruelty]]'' amb [[George Clooney]], [[Catherine Zeta-Jones]] i [[Edward Herrmann]]
* 2004: ''[[The Ladykillers (pel·lícula de 2004)|The Ladykillers]]'' amb [[Tom Hanks]], [[Irma P. Hall]] i [[Marlon Wayans]]
* 2006: ''[[Paris, je t'aime]]'' (episodi ''Tuileries'') amb [[Steve Buscemi]], [[Julie Bataille]] i [[Axel Kiener]]
* 2007: ''[[No Country for Old Men]]'' amb [[Tommy Lee Jones]], [[Josh Brolin]] i [[Javier Bardem]]
| |||