Castell de Barberà (Barberà de la Conca): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules d'edificis i altres canvis menors
Cap resum de modificació
Línia 166:
===Comanda de l'orde de l'Hospital===
L'any 1312 fou suprimit l'orde del Temple; sis anys després, Barberà, com la major part dels béns templers passà a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem ([[hospitalers]]) i arribà a ser una de les comandes més riques de Catalunya.<ref>Fuguet, 1997, pp. 19-20.</ref> [[Prior de Catalunya|El Gran Prior]] de l'orde de l'Hospital, fra [[Guillem de Guimerà i d'Abella]] regí la comanda durant trenta anys (1366-1396), n'amplià els dominis i realitzà obres importants d'engrandiment al castell, especialment l'anomenat Palau Nou del Prior, a la banda nord, avui desparegut. Morí al castell de Barberà, on residia, l'any 1396 i fou enterrat a la capella en una ossera que hi havia a la fornícula del costat nord (vegeu més avall).
El segle XVI la comanda hospitalera de Barberà va arribar a ser la primera de les quatre cambres priorals amb què fou dotat el gran prior de Catalunya (la [[mensa]] prioral). El gran prior era el senyor del castell, amb jurisdicció civil i criminal, i posseïa, a més del territori de Barberà, els del [[El Pinetell de Barberà|Pinetell]], [[Pira]], [[Ollers (Barberà de la Conca)|Ollers]], [[Biure de Gaià]], [[Montbrió de la Marca]], [[Vallverd de Queralt]] i el [[Mas del Cogul]] (municipi de Vallverd).<ref>Fuguet, 1997, p. 20, 75 (Pira), 67-68 (Ollers), 43-44 (Biure), 65-66 (Montbrió) i 49-50 (mas de Cogul).</ref>
 
A causa de l'absentisme dels priors, la comanda hospitalera de Barberà anà perdent importància a partir del segle XVI. La [[guerra dels Segadors]] (1640-1652) i la [[Guerra de Successió Espanyola]] (1702-1714) causaren greus desperfectes al castell. Això no obstant, l'orde de l'Hospital reparà les destrosses per a continuar habitant-lo. Durant els segles XVII i XVIII s'hi feren obres de consolidació i manteniment de l'edifici. La comanda hospitalera subsistirà fins a la signatura del [[concordat]] amb la Santa Seu l'any 1851. Amb la [[Desamortitzacions espanyoles|desamortització]] passà a ser propietat de l'Estat. L'any 1858 fou cedit al municipi. Des de 1859 i fins fa pocs anys (1980), s'hi instal·laren les escoles públiques de la vila. Gràcies a aquesta activitat, s'ha conservat la part més antiga del conjunt.
 
L'any 1609, al castell de Barberà van tenir lloc uns fets que val la pena relatar pel caràcter mític del personatge que els va protagonitzar: el bandoler nyerro [[Perot Rocaguinarda]]. Fou tanta la fama de "Perot lo lladre" en les lluites entre les bandositats de [[Nyerros]] i [[Cadells]] dels segles XVI i XVII, que va merèixer que [[Miguel de Cervantes]] expressés la simpatia que li professava fent-lo intervenir en tresdos capítols (LX i LXI) de la segona part de la seva famosa novel·la, acompanyant [[Don Quixot]] a Barcelona.
Rocaguinarda va acudir amb la seva quadrilla al castell de Barberà quan el Gran Prior de l'orde de l'Hospital, [[Miquel d'Alentorn i de Salbà|Miquel d'Alentorn]], el cridà per represaliar Rafael de Biure, senyor de [[Vallespinosa]]. Biure havia aprofitat el període de seu vacant del [[Priorat de Catalunya]] abans no fos nomenat Alentorn, per "plantar forques" (que volia dir fer ostensió de [[senyoria]]) a [[Vallverd de Queralt]] que era membre de la comanda hospitalera de Barberà. Perot va romandre tres dies a Barberà preparant la incursió de càstig que farien al [[castell de Vallespinosa]] on, a més de matar un criat, tallaren arbres i cremaren les collites. La documentació sobre aquests fets explica com Rocaguinarda i els seus foren admirablement obsequiats pels cavallers de Sant Joan i pel batlle de Barberà, Joan Cabestany.<ref>Soler, 1909, p. 147-164.</ref>
[[File:Castell de Barberà, galeria restaurada.JPG|thumb|Castell templer de Barberà. La galeria lateral de la capella, després de la restauració, 2008.]]