Segle XIV: diferència entre les revisions

Europa se sumeix en una crisi política profunda. La monarquia francesa perd el seu rol central i rivalitza amb l'anglesa, com prova la [[Guerra dels Cent Anys]], un dels conflictes bèl·lics més llargs de la història. Dins aquesta sèrie d'enfrontaments, cal destacar la [[Batalla de Poitiers (1356)]] a França, la independència d'Escòcia aprofitant que els anglesos havien de concentrar els seus exèrcits al sud i la [[Guerra dels dos Peres]], que eenfronta la [[Corona d’Aragó]] amb els castellans. Se li suma el [[Cisma d'Occident]], que si bé és d'origen religiós acaba essent polític, ja que afecta les aliances dels diferents reis. Aquest cisma provoca l'aparició d'antipapes i una gran crisi a l'església que augmentarà la fi del teocentrisme medieval. La [[Unió de Kalmar]] agrupa els tres regnes escandinaus i els Balcans es converteixen en una de les zones més cobejades per diversos pobles.

 

 

Igualment a l'Àfrica es consoliden els grans imperis, que conviuen amb les petites tribus en diversos estadis de desenvolupament. Un dels més poderosos és l'Imperi de Mali, el qual sota el poder de [[Mansa Musa I]], inicia una expansió finançada amb els tributs i riqueses de la regió. Els [[hausses]] convertits a l'Islam inicien una expansió per terres nigerianes, mentre al centre del continent es funda el [[Regne del Congo]]. Més al sud, destaca el regne de Zimbabwe, la seva capital del qual arriba a tenir fins a 40000 habitants per aquests temps.