Mossul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula de geografia política
m Majúscules
Línia 50:
El [[visir]] Mudjahid al-Din karimaz fou el verdader governant de la regió fins a la seva mort el [[1199]], i el va succeir el seu fill Badr al-Din Lulu, primer com a visir zengita i després ([[1234]]) com a emir independent. El [[1245]] es va sotmetre a Hulagu. El [[1260]], el seu fill Malik al-Salih es va aliar a [[Baybars]] d'[[Egipte]] i els mongols van atacar Mossul, que fou saquejada ([[1261]]) i el mateix emir va morir en la lluita.
 
Va quedar sota govern dels [[Il-Khan]]. El [[djalayàrida]] Sultan Shaykh Uways va incorporar Mossul als seus dominis el 766 de l'hègira ([[1364]]-[[1365]]). Després, va caure en mans de [[Tamerlà]], que la va enriquir; el seu governador de la [[Al-Jazira |Djazira]] fou Baba al-Din Kara Uthman, que va fundar la dinastia dels [[Kara Koyunlu]], que la va posseir el [[segle XV]], fins que fou ocupada pels [[safàvides]] el [[1508]], després de la conquesta de [[Bagdad]]. El [[1535]], fou ocupada per [[Solimà I el Magnífic]], soldà [[otomà]], que va nomenar governador Sayyid Ahmad ben Umar. Des del [[1592]], es coneix la llista completa de pashas del ''sandjak'' de Mossul depenent del ''vilayat'' de Djazira; els governadors duraven, en general, poc de temps (entre [[1638]] i [[1700]], foren 48 pashas). Malgrat formar part de l'[[Imperi otomàOtomà]], durant els quatre segles de domini otomà Mossul va ser considerat "el districte més independent" d'Orient Mitjà, seguint el model romà de domini indirecte a través de notables locals.<ref>{{ref-publicació|cognom=Al-Tikriti |nom=Nabil |títol=Ottoman Iraq |publicació=Journal of the Historical Society |volum=7 |exemplar=2 |any=2007 |pàgines=201–11 |doi=10.1111/j.1540-5923.2007.00214.x}}</ref>
 
El [[1743]], fou assetjada per Nadir Shah, però Husayn Djalili, el governador, el va rebutjar. Des de llavors, el pashalik fou en mans de la seva família (d'origen cristià), que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal en fou pasha vuit vegades. El [[1834]], el soldà va posar fi als ''derebeys'' i va acabar amb l'autonomia i va destituir el pasha Yahya ben Numan al-Djalili.