Groenlàndia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - participar al campionat + participar en el campionat
m bot: - traslladar amés de + traslladar a més de
Línia 78:
Després de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van desenvolupar un interès geopolític a Groenlàndia, i el 1946 els Estats Units van oferir comprar l'illa a Dinamarca per un valor de 100 milions de dòlars, però Dinamarca es va negar a vendre-la.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,778870,00.html|obra=Time|data= 27 gener 1947|títol=Deepfreeze Defense}}</ref><ref>{{ref-notícia|url=http://www.nationalreview.com/nr_comment/nr_comment050701b.shtml|data= 7 maig 2001|títol=Let's Buy Greenland! — A complete missile-defense plan|nom=John J.|cognom=Miller|obra=National Review|deadurl=yes|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20100107010850/http://www.nationalreview.com/nr_comment/nr_comment050701b.shtml|dataarxiu= 7 gener 2010}}</ref> Al segle XXI, els Estats Units, segons [[WikiLeaks|Wikileaks]], segueixen estant molt interessats a invertir en la base de recursos de Groenlàndia i a explotar hidrocarburs a la costa de Groenlàndia.<ref>Keil, Kathrin (29 August 2011) [https://web.archive.org/web/20150113180223/http://www.thearcticinstitute.org/2011/08/us-interest-will-us-help-greenland-to.html "U.S. Interests in Greenland – On a Path Towards Full Independence?"], ''The Arctic Institute''</ref><ref>[http://www.andrewskurth.com/pressroom-publications-1165.html Andrews Kurth LLP, "Oil and Gas in Greenland – Still on Ice?"], Andrewskurth.com. Retrieved on 21 June 2016.</ref>
 
El 1950 Dinamarca va acordar que els Estats Units restablissin la [[base aèria de Thule]] a Groenlàndia; va ser àmpliament expandida entre el 1951 i el 1953 com a part d'una estratègia unificada de defensa de la [[Guerra Freda]] de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]]. La població local de tres pobles propers es va traslladar amésa més de 100 quilòmetres a l'hivern. Els Estats Units van intentar construir una xarxa subterrània de llançament de míssils nuclears secrets a la capa de gel de Groenlàndia, en l'anomenat [[Projecte Iceworm]]. Va dirigir aquest projecte des de [[Camp Century]] del 1960 fins al 1966, quan el va abandonar per inviable. El govern danès no va prendre consciència de la missió del programa fins al 1997, quan la va descobrir mentre buscava registres relacionats amb el [[Accident de Thule|xoc]] d'un bombarder [[Boeing B-52 Stratofortress|B-52]] equipat amb armes nuclears a Thule el 1968.
 
Amb la constitució danesa del 1953, l'estat colonial de Groenlàndia va acabar quan l'illa va ser incorporada al regne danès com a [[amt]] (comtat). La ciutadania danesa va ser estesa als groenlandesos. Les polítiques daneses cap a Groenlàndia van consistir en una estratègia d'assimilació cultural —o de dano-groenlandització—. Durant aquest període, el govern danès va promoure l'ús exclusiu de la [[Danès|llengua danesa]] en afers oficials i va exigir als groenlandesos d'anar a Dinamarca per a la seva educació post-secundària. Molts nens de Groenlàndia van créixer en internats del sud de Dinamarca i van perdre els vincles culturals amb Groenlàndia. Tot i que les polítiques "van tenir èxit" en el sentit que els groenlandesos van deixar de ser principalment caçadors de subsistència a ser assalariats urbanitzats, l'elit de Groenlàndia va començar a reafirmar la seva identitat cultural. Es va desenvolupar un moviment a favor de la independència, que va arribar al seu apogeu en la dècada de 1970. Com a conseqüència de les complicacions polítiques en relació amb l'entrada de Dinamarca a la [[Comunitat Europea]] l'any 1972, Dinamarca va començar a cercar un estatut diferenciat per a Groenlàndia, resultant en la Llei d'autonomia del 1979.