Darrera defensa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|350px -> |miniatura |
m bot: -de La Haia +de la Haia |
||
Línia 17:
El concepte també s'ha utilitzat per descriure el to de la darrera batalla d'una guerra, quan les tropes que de l'exèrcit que inexorablement serà finalment [[derrota militar|derrotat]] consideren que és el seu deure no rendir-se i continuar lluitant mantenint una defensa desesperada encara que no tingui cap lògica militar. Així procedí l'exèrcit realista al final de la [[Guerra Civil Anglesa]] a la [[Batalla de Stow-on-the-Wold]],<ref>Sidney Low,''et al.'', ''The dictionary of English history'', Cassell and company, 1928. "At the battle of Naseby [[Jacob Astley, 1st Baron Astley of Reading|Astley]] commanded the infantry, and in 1646 he made a last stand at Stow-on-the-Wold against the Parliament."</ref> al [[setge de Baler]] -els últims de Filipines- al final de la [[Guerra Hispano-estatunidenca]], o a la [[batalla de Berlín]] al final de la [[Segona Guerra Mundial]]. D'altres vegades es donen darreres defenses quan encara que no es tracti del final de la guerra, la unitat considera que ha de continuar la defensa encara que no tingui cap possibilitat d'evitar la [[derrota militar|derrota]] a fi de mantenir el prestigi del cos militar al qual pertany; tal fou el cas de la [[Batalla de les Illes Wake]] ([[1941]]) on un destacament format majoritàriament pel [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica]] presentà una darrera defensa de les [[Illes Wake]] davant un desembarcament amfibi japonès molt més nombrós; finalment, dels prop de 600 militars (dels quals 449 marines) i 1.146 civils que defensaren l'illa, 120 foren morts, 49 quedaren ferits, 2 desaparegueren i 1.537 quedaren com a presoners de guerra després de rendir-se al no tenir ja més mitjans per a continuar defensant-se.
Una situació de [[setge]] també pot desembocar en una darrera defensa si les tropes assetjades rebutgen rendir-se malgrat no tenir cap possibilitat d'evitar la derrota tal com succeí al [[setge de Xàtiva (1707)]] o a al [[setge d'El Álamo]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Gunderson |nom=Cory Gideon |any=2004 |títol=The battle of the Alamo |editorial=ABDO |isbn=1591972787 |pàgina=[http://books.google.cat/books?id=Vjd_PGZGPHYC&lpg=PP1&pg=PA20#v=onepage&q&f=false 15]}}</ref> Les darreres defenses al final d'un [[setge]] esdevingueren menys freqüent després de l'entrada en vigor dels [[convenis de la Haia]]; abans del [[segle XX]] si una guarnició assetjada es negava a acceptar els termes de capitulació que li oferia la força enemiga, forçant-la així a llançar un assalt final, aleshores enmig de l'assalt final els assaltants tan sols oferien quarter -perdó de la vida- segons la seva discreció, matant als defensors encara que aquests estiguessin desarmats, doncs amb l'obstinació per mantenir una defensa inútil, en termes militars, havien provocat la mort innecessària de gran quantitat de tropes assaltants. En el marc del [[dret de la guerra]] actual, fruit dels convenis de
==Darreres defenses: l'èpica de les derrotes==
| |||