José Antonio Aguirre i Lecube: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|350px -> |miniatura |
m bot: -de La Haia +de la Haia |
||
Línia 52:
Però els esdeveniments depassaren el primer lehendakari basc que, degut a la invasió [[alemanya]] de [[França]], s'hagué d'exiliar novament, aquest cop als [[Estats Units d'Amèrica|EUA]], després d'una arriscada escapada via [[Berlín]] i Sud Amèrica. Finalment, [[Nova York]] serà la nova seu del govern basc en l'exili; Aguirre s'hi estarà fins al 1946, exercint al mateix temps com a professor a la [[Universitat de Colúmbia]].
Però, finalment, l'any 1946 pogué retornar a [[França]], on es constituí novament el Govern Basc a l'exili. Aguirre participà en la creació de la ''Lliga Internacional d'Amics dels Bascos'', que arribà a atraure 50.000 militants, entre ells personalitats religioses com els cardenals Verdier i Griffin, polítics, intel·lectuals, artistes i escriptors. Va participar en el Congrés de
Lamentablement però, el Govern Basc en l'exili va estar lluny de complir els seus objectius. Les seves accions per a guanyar el suport de les democràcies occidentals contra el [[franquisme]] el van dur a col·laborar amb l'[[FBI]] [[nord-americà]] durant la guerra, i fins i tot a expulsar als membres comunistes del govern per no irritar els nord-americans. Però el govern dels [[Estats Units]] va trobar que [[Franco]] era molt més útil als seus propòsits durant la [[Guerra Freda]], i l'ingrés d'[[Espanya]] a les [[Nacions Unides]] en [[1955]] va ser un fort cop per al govern en l'exili. L'únic representant espanyol en la Nacions Unides havia estat el delegat del Govern Basc, Jesús de Galíndez, fins a la seva mort en un confús episodi contemporani a l'ingrés del govern franquista en l'organització internacional.
| |||