Metralladora pesant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |dreta|miniatura -> |miniatura |
m bot: - períodes. No obstant això, + períodes. Tanmateix, |
||
Línia 14:
A finalitats del [[segle XIX]], la [[metralladora Gatling]] i altres tipus d'armes accionades mitjançant energia externa tals com la Nordenfelt eren freqüentment fabricades en una varietat de calibres, com 12,7 mm i 25,4 mm. Com tenien múltiples canons, el sobreescalfament no era un problema, però a més eren armes bastant pesants.
Quan Maxim va desenvolupar la seva metralladora accionada per retrocés amb un sol canó, el seu primer disseny amb prou feines pesava 11,8 kg i disparava un cartutx de fusell d'11,43 mm des d'un canó amb una longitud de 609,6 mm. Una famosa fotografia mostra a Maxim aixecant la seva metralladora, agafant-la pel seu trípode de 6,8 kg, amb un sol braç. Era similar a les metralladores mitjanes actuals, però no podia disparar per llargs períodes a causa del sobrecalentamiento. Per tant, Maxim va crear un sistema de refredament per aigua per permetre-li disparar per llargs períodes.
Per tant van haver-hi dos tipus d'armes pesades amb la capacitat de disparar ràpidament: les metralladores multicanó accionades manualment i les metralladores Maxim d'un sol canó. Cap a finals del segle XIX es van desenvolupar diversos dissenys nous, tals com la Colt-Browning M1895 i la [[Hotchkiss Mle 1914|Hotchkiss]], accionades pels gasos posteriors al tret o pel retrocés de l'arma. A més de la pesada camisa de refredament per aigua, es van introduir altres tipus de sistemes de refredament del canó, com els canons de recanvi, les aletes metàl·liques, els radiadors o una combinació d'aquests.
| |||