Batalla de Pavia: diferència entre les revisions

La possessió i domini del [[Milanesat]] constituïa un més dels punts de fricció entre [[Francesc I de França]] i [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] d'[[Espanya]]. A la primavera de [[1524]] el monarca francès porta a terme un intent fallit d'apoderar-se de [[Milà]], cosa que aconsegueix amb una ràpida acció efectuada a l'octubre següent. Les tropes espanyoles van evacuar Milà i es van refugiar a [[Lodi]] i altres places fortes. Dos mil espanyols i cinc mil [[lansquenet]]s alemanys, manats tots ells per [[Antonio de Leiva]], es van atrintxerar a la veïna Pavia. Els francesos van assetjar la ciutat, però Antonio de Leiva, veterà de la guerra de les Alpujarras, va saber organitzar-se per a resistir més enllà del que l'enemic esperava. Mentre els francesos esperaven la capitulació de Leiva, van rebre notícies d'un exèrcit que baixava des d'Alemanya per a donar suport la plaça assetjada: més de quinze mil lansquenetes alemanys i austríacs tenien ordres de l'Emperador de posar fi al setge i expulsar els francesos del Milanesat.Durant el setge, els homes del rei de França van ocupar i saquejar els nombrosos monestirs i pobles que es trobaven fora de les muralles de [[Pavia]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Il Libro dei Censi (1315) del Monastero di San Pietro in Verzolo di Pavia|url=https://www.academia.edu/40218940/Il_Libro_dei_Censi_1315_del_Monastero_di_San_Pietro_in_Verzolo_di_Pavia|llengua=en|nom=Fabio|cognom=Romanoni}}</ref>.