Els '''castells''' són les [[torres humanes]] que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al [[segle XVIII]]) al [[Camp de Tarragona]] i al [[Penedès]], com a resultat de l'expansió de la Muixeraga Valenciana. A partir dels [[Dècada de 1980|anys 80]] del [[segle XX]] els castells es van anar estenent progressivament per tot [[Catalunya]], [[Catalunya del Nord]] i les [[Illes Balears]] convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana.
LesEl desenesquasi centenar de colles existents actualment estan formades per centenars dediverses persones amb l'objectiu d'aixecar castells de diversa complexitat. Les construccions més habituals tenen les estructures bàsiques d'1 (pilar), dos (torre), tres, quatre i cinc, tot i que ja s'han fet construccions de fins a 10 castellers a cada pis. Pel que fa a l'alçada, un nombre molt petit de colles han arribat a fer castells de deu pisos (d'acord amb la manera de comptar els pisos provinent dels orígens - Ball dels Valencians - quan els dos membres que culminen el castell es posaven totalment drets ). A banda de la preparació física i tècnica o l'enorme suport social del fenomen casteller, l'element que es considera més determinant d'aquesta espectacular evolució ha estat la incorporació de les dones en una manifestació popular i festiva reservada, fins fa tres dècades, exclusivament als homes. Des del [[16 de novembre]] de [[2010]] els castells són [[Patrimoni de la Humanitat|Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].<ref>{{ref-web |url=http://www.unesco.org/culture/ich/en/RL/00364?lg=en&pg=00173#TOC1 |títol=Human towers |consulta=5 de maig del 2011 |obra= |editor=[[UNESCO]] |data= |llengua=anglès }}</ref><ref name="avuipatrimoni" />
Les colles castelleres de Catalunya compten amb una coordinadora que regula i gestiona la seva activitat: coordinadora de colles caatelleres de Catalunya. Aquesta coordinadora acull i inclou les colles castelleres que fan castells a partir de sis pisos.
