Ramon Casas i Carbó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Retocs
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ramon Casas i Carbó''' ([[Barcelona]], [[4 de gener]] de [[1866]]<ref>{{Ref-web|url=http://w151.bcn.cat/opac/doc?q=(++naixements.1866+)+&start=4&rows=1&sort=msstored_fld81%20asc|títol=Arxiu Municipal de Barcelona, detall de registre foli 18 registre 70 any 1866|consulta=2018-08-01|llengua=|editor=|data=}}</ref> - [[Barcelona]], [[29 de febrer]] de [[1932]]) fou un [[pintor]], [[dibuixant]] i [[cartellista]] vinculat a l'[[impressionisme]] i un dels impulsors del [[modernisme català]]. És un dels pintors més reconeguts de la primera generació [[modernisme català|modernista]] i, juntjuntament amb [[Santiago Rusiñol]], membres de la [[bohèmia daurada]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cerdà i Surroca |nom=Maria Angela |títol=Boires i crisantemes: el poema en prosa modernista |url=https://books.google.es/books?id=HBDkAAAAMAAJ&q=boh%C3%A8mia+daurada+ramon+casas&dq=boh%C3%A8mia+daurada+ramon+casas&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwihh8LS6PbKAhUEhhoKHQp8A6cQ6AEILjAB |llengua= |editorial=La Magrana |data=1990 |pàgines=11 |isbn=8474104904}}</ref> l'impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del [[segle XIX]]. Amb tan sols 15 anys, va iniciar una estada a [[París]] per ampliar la seva formació, que es va prolongar tres anys. Cal destacar els dots de Casas per a la pintura i per al dibuix, així com la seva capacitat per a conrear amb el mateix èxit el paisatge i el [[retrat]], si bé va ser aquest darrer gènere el que li va proporcionar un major reconeixement i el va consagrar com el retratista més cobejat per la burgesia barcelonina.<ref>''[http://www.mnac.cat/getDocument?id=000000006048&typ=0&fileName=NOTA_DE_PREMSA_DIP%D2SIT.pdf Col·lecció d'Art Modern del MNAC] 2011''{{PDF}}</ref> Entre la seva obra, excel·leix la galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política.<ref>{{ref-web|url=http://www.palafrugell.cat/guia-de-la-ciutat/nomenclator-de-carrers/item/ramon-casas-carrer-de.html?category_id=25 |títol=Carrer de Ramon Casas |consulta=10 de febrer de 2013 |editor=Ajuntament de Palafrugell }}</ref> També va guanyar nombrosos premis en els concursos de cartells i les seves obres van fer-se molt populars. Els de l'[[Anís del Mono]], els Cigarrillos París, el cava [[Codorníu|Codorniu]], el d'Autogaratge Central, poden citar-se entre els seus més coneguts, així com els que realitzà per anunciar ''Pèl i Ploma'', ''Forma'', ''Hispània'', etc.<ref>{{Ref-web|url = http://www.bcn.cat/publicacions/bmm/pdf_historic/03_BCN_Metropolis_Mediterrania/Cartellisme_Catala.pdf|títol = Sobre el cartellisme català - Ajuntament de Barcelona|consulta = 19 / 01 / 2014|llengua = Català|editor = Juuls5|data = 19 / 01 / 2014}}</ref>
 
== Biografia ==
Va néixer a [[Barcelona]] fill d'una família benestant. Era filla d'una família de la burgesia catalana. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, era un indià de [[Torredembarra]] que havia fet fortuna a [[Cuba]]. La seva mare, Elisa Carbó i Ferrer ([[Barcelona]], [[1837]] - [[Barcelona]], [[10 de novembre]] de [[1912]]<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1912/11/11/pagina-1/33360331/pdf.html|títol=Edición del lunes, 11 noviembre 1912, página 1 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|consulta=2018-08-01|nom=La Vanguardia|cognom=Digital|llengua=es}}</ref>), va ser una empresària [[Catalunya|catalana]]. Va ser la propietària del monestir de [[Sant Benet de Bages]] i de la fàbrica de tèxtil que va fer construir al costat.<ref>[http://chimevapor.wordpress.com/2009/06/01/la-fabrica-de-san-benet-sant-fruitos-del-bages/ «La fábrica de Sant Benet (Sant Fruitós del Bages) {{es}}], Sudor, vapor i lágrimas. Patrimonio industrial, 1 de juny de 2009</ref>
 
Als onze anys mostramostrava poc d'interès pels estudis i, atesa la seva habilitat per a dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a l'estudi de [[Joan Vicens]] (1820-1886), un reconegut retratista que havia cursat estudis a [[Escola de la Llotja|l'Escola de la Llotja]]. L'any [[1881]] començà a col·laborar en diferents revistes, començant per [[L'Avenç (1881-1893)|''L'Avenç'']], de la qual és cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: ''Record d'altre temps'', un detall del claustre de [[Sant Benet de Bages]].
 
Aquell mateix mes, Casas va emprendre el primer viatge a [[París]], acompanyat de dos cosins seus, Miquel Carbó i [[Joaquim Casas i Carbó]] i es va instal·lar a la rue Lourcine. A la capital francesa, va assistir a classes al taller del pintor [[Carolus-Duran]],<ref>{{ref-llibre| cognom = Tharrats |nom = Joan Josep| enllaçautor = Joan Josep Tharrats | títol = Cent Anys de Pintura a Cadaqués| any = 2007| editorial = Parsifal| lloc = Barcelona| isbn = 84-95554-27-5}}</ref> pintor influït en aquella època per [[Manet]], en companyia d'[[Eugène Carrière]], [[Maurice Lobre]] i [[Pierre Puvis de Chavannes|Puis de Chavannes]] i, tal com reflecteix el carnet en què anotava les seves despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. En aquella època, va pintar ''[[Autoretrat vestit de flamenc]]'', admès al [[Saló de París|Saló]] de [[1883]].
Línia 13:
Dedicà un temps a viatjar per tota la península. A [[Granada]], amb [[Laureà Barrau i Buñol|Laureà Barrau]], va coincidir amb el pintor anglès [[Tom Roberts]], de qui pintà el retrat. A Granada mateix, el pintor va descobrir un gran interès pel tipisme [[andalús]] i va enviar al primer [[Salon des Champs-Elysées]] la seva obra ''[[Autoretrat vestit de flamenc]]'', que més tard es va exhibir a la [[sala Parés]] sota el títol ''El xulo''. Així, el mes de gener de [[1884]] va enviar a la sala Parés un dibuix titulat ''[[Cursa de braus (Casas)|Cursa de braus]]'', amb què començava un seguit d'obres centrades en la [[tauromàquia]], una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el [[1885]] es va traslladar de nou a París, on va visitar amb regularitat l'[[Acadèmia Gervex]], on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol.
 
Durant la seva estada a [[Madrid]] estudià els clàssics del [[Museu del Prado]]. El [[1890]] tornà a París amb [[Santiago Rusiñol]], [[Miquel Utrillo i Morlius|Miquel Utrillo]] i [[Ignacio Zuloaga]] peri aes viureva establir al barri de [[Montmartre]]. Entre 1890 i 1892 va il·lustrar els articles que Santiago Rusiñol enviava a La Vanguardia en la sèrie que va titular ''Desde el Molino'', en una clara al·lusió al Moulin de la Galette, on tots dos residien; articles i dibuixos van ser aplegats el 1894 per Rusiñol en el llibre titulat ''Desde el Molino'', publicat per ''La Vanguardia'' en la sèrie amb què obsequiava els seus subscriptors. En aquesta època pintà obres com ''[[Plein air (Casas)|Plein air]]'' (1891, MNAC) i ''[[Bal du Moulin de la Galette]]'' (1890-1891, Museu del Cau Ferrat) entre altres obres, en les quals es noten influències de [[Toulouse-Lautrec]], [[Steinlen]] i [[Jean-Louis Forain|Forain]].
 
A partir de [[1889]] va exposar anualment a la [[sala Parés]] de [[Barcelona]], encara que en un principi sense gaire èxit per la quotidianitat dels seus temes; així i tot, continuà pintant quadres com ''[[Garrot vil (quadre)|Garrot vil]]'', ''[[La càrrega]]'', ''[[Ball de tarda]]'', ''[[Processó de Santa Maria del Mar]]'', etc. El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions. També fou un dels fundadors del cafè [[Els Quatre Gats]] ([[1897]]-[[1903]]), on se suposa que conegué el seu futur mecenes [[William Deering]] i el seu fill [[Charles Deering]]. De mica en mica, es va anar convertint en un dels pintors més cobejats per la societat burgesa barcelonina de l'època, que se'n disputava els retrats.