Ramon Casas i Carbó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Retocs |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ramon Casas i Carbó''' ([[Barcelona]], [[4 de gener]] de [[1866]]<ref>{{Ref-web|url=http://w151.bcn.cat/opac/doc?q=(++naixements.1866+)+&start=4&rows=1&sort=msstored_fld81%20asc|títol=Arxiu Municipal de Barcelona, detall de registre foli 18 registre 70 any 1866|consulta=2018-08-01|llengua=|editor=|data=}}</ref> - [[Barcelona]], [[29 de febrer]] de [[1932]]) fou un [[pintor]], [[dibuixant]] i [[cartellista]] vinculat a l'[[impressionisme]] i un dels impulsors del [[modernisme català]]. És un dels pintors més reconeguts de la primera generació [[modernisme català|modernista]] i,
== Biografia ==
Va néixer a [[Barcelona]] fill
Als onze anys
Aquell mateix mes, Casas va emprendre el primer viatge a [[París]], acompanyat de dos cosins seus, Miquel Carbó i [[Joaquim Casas i Carbó]] i es va instal·lar a la rue Lourcine. A la capital francesa, va assistir a classes al taller del pintor [[Carolus-Duran]],<ref>{{ref-llibre| cognom = Tharrats |nom = Joan Josep| enllaçautor = Joan Josep Tharrats | títol = Cent Anys de Pintura a Cadaqués| any = 2007| editorial = Parsifal| lloc = Barcelona| isbn = 84-95554-27-5}}</ref> pintor influït en aquella època per [[Manet]], en companyia d'[[Eugène Carrière]], [[Maurice Lobre]] i [[Pierre Puvis de Chavannes|Puis de Chavannes]] i, tal com reflecteix el carnet en què anotava les seves despeses, es va aficionar a freqüentar cafès nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. En aquella època, va pintar ''[[Autoretrat vestit de flamenc]]'', admès al [[Saló de París|Saló]] de [[1883]].
Línia 13:
Dedicà un temps a viatjar per tota la península. A [[Granada]], amb [[Laureà Barrau i Buñol|Laureà Barrau]], va coincidir amb el pintor anglès [[Tom Roberts]], de qui pintà el retrat. A Granada mateix, el pintor va descobrir un gran interès pel tipisme [[andalús]] i va enviar al primer [[Salon des Champs-Elysées]] la seva obra ''[[Autoretrat vestit de flamenc]]'', que més tard es va exhibir a la [[sala Parés]] sota el títol ''El xulo''. Així, el mes de gener de [[1884]] va enviar a la sala Parés un dibuix titulat ''[[Cursa de braus (Casas)|Cursa de braus]]'', amb què començava un seguit d'obres centrades en la [[tauromàquia]], una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de març va tornar a Barcelona i el [[1885]] es va traslladar de nou a París, on va visitar amb regularitat l'[[Acadèmia Gervex]], on va coincidir amb altres pintors com Rusiñol.
Durant la seva estada a [[Madrid]] estudià els clàssics del [[Museu del Prado]]. El [[1890]] tornà a París amb [[Santiago Rusiñol]], [[Miquel Utrillo i Morlius|Miquel Utrillo]] i [[Ignacio Zuloaga]]
A partir de [[1889]] va exposar anualment a la [[sala Parés]] de [[Barcelona]], encara que en un principi sense gaire èxit per la quotidianitat dels seus temes; així i tot, continuà pintant quadres com ''[[Garrot vil (quadre)|Garrot vil]]'', ''[[La càrrega]]'', ''[[Ball de tarda]]'', ''[[Processó de Santa Maria del Mar]]'', etc. El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions. També fou un dels fundadors del cafè [[Els Quatre Gats]] ([[1897]]-[[1903]]), on se suposa que conegué el seu futur mecenes [[William Deering]] i el seu fill [[Charles Deering]]. De mica en mica, es va anar convertint en un dels pintors més cobejats per la societat burgesa barcelonina de l'època, que se'n disputava els retrats.
| |||