Obre el menú principal

Canvis

El papa [[Joan XII]] va necessitar l'ajut d'[[Otó I el Gran]], que va entrar triomfant a Roma. A la Basílica de Sant Pere, el papa va restablir la dignitat imperial coronant a Otó com a emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] el [[2 de febrer]] del [[962]]. Otó per la seva banda va ratificar la potestat de l'Església sobre els Estats Pontificis.
 
La Itàlia meridional mai no va formar part dels Estats Pontificis però sí que va ser-ne estat vassall durant el període de domini normand. En 1059, mitjançant el [[concordattractat de Melfi]], el [[Papa Nicolau II]] va atorgar a [[Ricard d'Aversa]] la investidura del principat de [[Càpua]], i a [[Robert Guiscard]] la del [[Ducat de Pulla i Calàbria]], així com la promesa futura de la senyoria de [[Sicília]]. Com a compensació per la unció papal amb la qual es van veure dignificats, es van comprometre a retre vassallatge al Papa en tot moment. Robert Guiscard va mostrar-se inexorable en les seves conquestes i en pocs anys va ocupar Sicília, expulsant els musulmans de [[Palerm]], [[Messina]], [[Bari (Pulla)|Bari]], [[Brindisi]] i [[Salern]]. Quan el [[1080]] [[Gregori VII]] va necessitar ajuda militar normanda, li va atorgar el beneplàcit apostòlic a les conquestes a canvi de la declaració formal de vassallatge cap a la Santa Seu en tots els territoris que guanyés.
 
A les acaballes del pontificat d'[[Innocenci II]], cap al [[1143]], coincidint amb un moviment reivindicatiu municipal que s'estenia per les ciutats italianes, el Senat Romà va aconseguir quedar-se bona part del poder civil dels papes. El successor d'Innocenci, [[Luci II]] va intentar restablir per les armes l'ordre anterior i va atacar el Capitoli al capdavant d'un exèrcit, però el Senat i el poble, capitanejat per [[Arnaldo de Brescia]] van derrotar severament al Papa. Sota el seu lideratge es va demanar al Papa i als clergues que es desposseïssin del poder temporal. Roma es va apartar de l'obediència civil al papa i va proclamar la República.
656

modificacions