Conductisme radical: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -probabilitat de què +probabilitat que |
m bot: -estava en què +estava en el fet que |
||
Línia 57:
[[John B. Watson]] va criticar l'us de referencies en els estats mentals i argumentava que la psicòlogia tindria que estudiar la conducta directament, i que els fets privats són impossibles d'estudiar científicament. Skinner rebutjava la posició de Watson, ja que concedia una gran importància al pensament, els sentiments i al "comportament intern" en la seva anàlisi. Skinner no era partidari d'analitzar la conducta merament amb l'observació, i per això no es va limitar només a aquesta.
Durant l'època de Watson (i al principi de la de Skinner), la psicologia estava en desavantatge amb altres ciències, ja que el comportament havia de tenir en compte la fisiologia. Poc se sabia sobre la fisiologia en aquell temps. Skinner argumentava que les explicacions conductuals sobre els fenòmens psicològics eren igual de verdaderes que les fisiològiques. Per argumentar-ho es va aproximar a postures no [[Reduccionisme|reduccionistes]] dins del camp de la psicologia. Skinner va redefinir el conductisme per incloure "tot el que un organisme fa", incloent-hi el pensament, els sentiments i va explicar que aquests fenòmens eren vàlids per a l'anàlisi. (El problema estava en
Tanmateix, Skinner va acabar descartant el pensament i els sentiments com a formes vàlides d'explicar el comportament. Els seus arguments eren els següents:
| |||