Carles Sarthou Carreres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
m bot: - Vicálvaro, el que + Vicálvaro, cosa que
Línia 14:
Ja traslladat a [[Xàtiva]], dirigeix el [[Centre de Cultura Valenciana]] i, pels seus treballs en la recuperació del patrimoni artístic i documental de la ciutat, el 1923 rep el títol de Fill Adoptiu i, el 1940, el de Cronista Oficial. Durant aquests anys, Sarthou Carreres, pioner de la fotografia documental, recopila una gran col·lecció gràfica de centenars de clixés sobre cristall i cel·luloide (únic testimoni en l'actualitat de molts monuments i paisatges desapareguts a causa de la guerra o de l'activitat urbanística) que es tradueix en dos importants volums: "Castillos de España" i "Catedrales de España", prologats per [[Azorín]], a més d'una gran quantitat de xicotets estudis de temàtica artística i contingut religiós. Va ser col·laborador habitual de publicacions com "Nuevo Mundo", "[[La Il·lustració Catalana]]", "Arte y Letras", "ABC", "La Tribuna", "Nuevo Mundo", "Juventud Valencianista" o "Arte y Letras".
 
L'any [[1946]] es va jubilar de la carrera judicial a [[Vicálvaro]], elcosa que li va permetre dedicar-se més intensament a l'activitat cultural. Va ser acadèmic corresponent de Belles Arts a Xàtiva (1953), membre de la [[Institució Alfons el Magnànim]] (1956), i de la "[[Hispanic Society]]" de [[Nova York]] (1959), col·laborador de nombroses revistes de divulgació i director del [[Almodí de Xàtiva|Museu Municipal de Xàtiva]] fins al 1961. La seua darrera publicació (d'un llistat que abasta els 83 títols) va ser un estudi sobre "Iconografia Mariana" (1961). Entre altres distincions va rebre la Medalla del Mèrit Turístic, Gran Creu de Plata de la Societat d'Amics dels Castells d'Espanya, Cronista d'Honor de la Corona d'Aragó, i va ser President de l'Associació Nacional de Secretaris Judicials d'Espanya.<ref name="bel"/>
 
El [[21 de juliol]] de [[1971]] va morir a la ciutat de [[Xàtiva]].<ref name="bel"/>