Mary Rodgers: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{infotaula d'escriptor}}
{{iniciBio}} va ser una [[compositor|compositora]] i [[escriptor|escriptora]] de llibres infantils i juvenils nord-americana. Filla gran del compositor nord-americà [[Richard Rodgers]] ([[1902]]-[[1979]]). La seva germana es diu Linda. Va rebre la seva formació al [[Wellesley College]] i a l'escola de música ''David Mannes College''.
 
A l'inici de la seva carrera musical va treballar escrivint partitures per a clubs nocturns, espectacles de varietats, música per a teatre com el show de marionetes ''Davy Jones’ Locker'', i per a la TV col·laborant en el programa ''Mary Martin Special'', ambdós l'any 1959. Es va fer famosa quan va escriure la música pel seu primer [[Teatre musical|musical]] complet ''Once Upon a Mattress'' amb lletra de Marshall Barer. El show es va estrenar fora de [[Broadway]], on es representen els musicals i les obres més importants a Nova York, però finalment va arribar a Broadway on va estar en cartellera durant un any. L'actriu [[Carol Burnett]] va actuar en aquest espectacle. Les [[cançons]] d'aquest musical que es van fer més populars van ser: ''Song of Love'' i ''Very Soft Shoe''. El seu segon musical complet es va titular ''Hot Spot'', que no va tenir tant d'èxit.
Línia 6:
Va ser la supervisora i assistent de producció dels concerts per a joves (''Young Peoples Concerts'') dirigits pel prestigiós director i compositor [[Leonard Bernstein]] entre 1957 i 1963. L'any [[1963]] va compondre la música per a un programa de TV anomenat ''Feathertop''. L'any [[1966]] va escriure ''The Mad Show'', una sàtira de la ''Mad Magazine'' amb lletra de Marshal Barer, Larry Siegel i Steven Vinaver.
 
HaVa estatguanyar tambépopularitat popular,també com a autora de novel·les de ficció de literatura infantil i juvenil. El seu primer llibre ''[[Freaky Friday (novel·la)|Freaky Friday]]'', publicat l'any [[1971]], va rebre el premi ''The Christopher Award'' del ''Book World Spring Book Festival Awards''. Va ser editat en castellà amb el títol ''Un viernes embrujado'', i en català com ''[[Quin dia tan bèstia!]]''. L'any [[1976]] els estudis [[The Walt Disney Company|Disney]] van adaptar al cinema aquesta novel·la amb la producció ''[[Freaky Friday (pel·lícula del 1976)|Freaky Friday]]'', amb guió de la mateixa Mary Rodgers, i interpretada per [[Barbara Harris]] i [[Jodie Foster]]. A més d'aquesta pel·lícula es va fer una adaptació per a la Televisió l'any [[1995]], ''[[Freaky Friday (pel·lícula del 1995)|Freaky Friday]]'', i una versió musical amb partitura de la mateixa Mary Rodgers en col·laboració amb John Forster, que va ser representada per la companyia ''Theatreworks/USA''. Es va fer un altre remakeversió de la pel·lícula el [[2003]]: ''[[Freaky Friday (pel·lícula del 2003)|Freaky Friday]]''.
 
En català es poden trobar les traduccions dels seus llibres:<ref>[http://www.catalegbiblioteques.ad/opac/index.php?lvl=author_see&id=3652 Obres de Mary Rodgers traduïdes al català].</ref>''Un estiu capgirat,'' ''[[Quin dia tan bèstia!]]'' ''o La tele boja.''
* ''Un estiu capgirat''
* ''[[Quin dia tan bèstia!]]''
* ''La tele boja''
 
EntreTambé lesva seves activitats actuals cal destacar la seva tascaexercir com a representant de la família Rodgers en la ''The Rodgers & Hammerstein Organization'' que juntament amb la família Hammerstein s'encarrega dels arxius dels originals del seu pare i el que va ser el seu col·laborador lletrista, en comèdies musicals, durant molts anys, Oscar Hammerstein.
 
== Un estiu capgirat ==
''Summer switch'' (traduïda al català com ''Un estiu capgirat'', és una [[novel·la]] de Mary Rodgers publicada el [[1989]], i és una [[seqüela]] de la novel·la ''[[Quin dia tan bèstia!]]''.<ref>[http://www.catalegbiblioteques.ad/opac/index.php?lvl=author_see&id=3652 Obres de Mary Rodgers traduïdes al català]</ref> Així com a ''Quin dia tan bèstia!'' l'Annabel es desperta un dia i s'adona que s'ha convertit en la seva mare, a un estiu capgirat és el seu germà, en Ben (o "Cara de Mico", com n'hi diu ella) qui es transforma. En qui? Enen el seu propi pare. Degut a això el pare haurà de marxar de campament, jugar amb els amics del seu fill i moltes altres coses pròpies d'un nen, Mentre que en "Cara de Mico" haurà de dirigir, tan bé com pugui, la gran empresa del seu pare.
 
== Referències ==