Darwinisme social: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
→Història: Malthus |
||
Línia 1:
El '''darwinisme social''' (o, sintèticament, '''sociodarwinisme''') fou una ideologia sociopolítica, sorgida a partir dels volts de 1860, que aplicava els conceptes biològics de la teoria de l'[[evolució]] a la [[filosofia]], la [[sociologia]] i la [[política]]:<ref>Williams, Raymond. ''Social Darwinism in Herbert Spencer's Critical assessment''. John Offer, 2000, p. 186-199</ref> interpretava el concepte [[darwinisme|darwinià]] de
==Abast==
El sociodarwinisme refusava tot principi d'altruisme, així com la universalitat de la dignitat humana. Concebia la vida, també la humana, com a lluita constant per la supervivència en què els presumptament forts i superiors mereixien la victòria total, mentre que els presumptament febles i inferiors no tenien cap dret.{{Citació necessària}}
Així doncs, per al sociodarwinisme la posició social i les relacions de poder estaven determinades biològicament, i no es devien pas a motius sociohistòrics, a les condicions ambientals, etc. Els homes eren intrínsecament superiors a les dones; els blancs a totes les altres "races"; els rics als pobres; els pobles amb Estat i llurs llengües excelses als pobles oprimits i llurs dialectes balbucejants; etc.
Línia 8:
En conseqüència, calia teledirigir conscientment l'evolució humana de manera tal que es consolidés l'hegemonia dels més aptes i se'n garantís la descendència, alhora que hom aniria eliminant els sobrers; això garantiria el futur lluminós d'una humanitat superior i una societat perfeccionada.
Per exemple, i sempre segons el sociodarwinisme, les dones no podien qüestionar el rol tradicional, per biològicament determinat; era contraproduent adoptar una política social que cerqués millorar les condicions de vida de les classes baixes, perquè això afavoriria multitud de ganduls inútils en detriment de la prioritat deguda als "més aptes"; els "pobles primitius" estaven irremissiblement condemnats a l'extinció per mera evolució natural; com que la societat vivia en perill constant de degeneració biològica per la multiplicació exponencial d'éssers inaptes, calia evitar la reproducció de certs sectors poblacionals ("febles mentals", certs malalts, delinqüents, etc.), si no exterminar-los; calia evitar la immigració de "races inferiors", la qual amenaçava la puresa de la raça superior (blanca) i la civilització mateixa; etc., etc.{{Citació necessària}}
==Història==
Entre els teòrics fundacionals del sociodarwinisme destacaren científics prestigiosos com [[Herbert Spencer]], [[Francis Galton]] (cosí del mateix Darwin) i [[Ernst Haeckel]]. En tot cas, els precedents caldria cercar-los amb [[Thomas Malthus|Malthus]] en el llibre ''Assaig sobre el principi de població'' (1798), on només l'acció d'una interpretada [[selecció natural]] sobre certs estrats de la societat o de les poblacions mundials s'erigiria com a única forma d'evitar la [[Catàstrofe maltusiana|catàstrofe malthusiana]] per depleció dels recursos.<ref>{{Ref-web|títol=Charles Darwin i la ideologia|url=https://metode.cat/revistes-metode/monografics/charles-darwin-ideologia.html|data=2016-07-29|consulta=2019-09-22|llengua=ca|nom=Janet|cognom=Browne}}</ref>
En nom de l'aplicació literal del ''[[laissez-faire]]'' [[capitalisme|capitalista]] fins a les darreres conseqüències, el sociodarwinisme fou una distorsió ideològica de l'avantguarda científica nascuda de la [[Il·lustració]], imbricat com estava amb l'[[autoritarisme]], el [[masclisme]] més integrista, el [[classisme]] radical, l'[[imperialisme]] [[colonialisme|colonialista]], el [[racisme científic|racisme biològic]], l'[[eugenèsia]], l'ultranacionalisme d'Estat,<ref>Claeys, Gregory. "The 'survival of the fittest' and the origins of Social Darwinism". ''Journal of the History of Ideas'', 61 (2) (2000), p. 223-240.</ref><ref>{{harvnb|Bowler|2003|pp=298–299}}</ref> etc. Amb totes les seves pretensions científiques i progressistes, el sociodarwinisme formava part del gir reaccionari, neoirracionalista i antiil·lustrat que es produí al món euròpid en el canvi de segle del XIX al XX,<ref>Murgades, Josep. "El Noucentisme". En: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. ''Història de la literatura catalana''. Barcelona: Ariel, 1984-1988. Vol. 9 (1987), p. 9-72; particularment, p. 9-11.</ref> i constituí un dels elements formatius de la [[ultradreta]] contemporània en general i del [[feixisme]] en particular.<ref>Sternehll, Zeev. ''La droite révolutionnaire: 1885-1914: les origines françaises du fascisme''. Paris: Éditions du Seuil, cop. 1978. (L'univers historique).</ref>
| |||