Darwinisme social: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Història: Malthus
enllaç
Línia 1:
El '''darwinisme social''' (o, sintèticament, '''sociodarwinisme''') fou una ideologia sociopolítica, sorgida a partir dels volts de 1860, que aplicava els conceptes biològics de la teoria de l'[[evolució]] a la [[filosofia]], la [[sociologia]] i la [[política]]:<ref>Williams, Raymond. ''Social Darwinism in Herbert Spencer's Critical assessment''. John Offer, 2000, p. 186-199</ref> interpretava el concepte [[darwinisme|darwinià]] de «la supervivència[[Supervivència del més apte»|la (elsupervivència qualdel ésmés privatiu de la [[biologiaapte]])» com a «la supervivència del més fort», i, amb un determinisme mecanicista, l'aplicava il·legítimament a les societats humanes; tot plegat, amb pretensions científiques i en nom del progrés social i de la millora de l'espècie.<ref>Soutollo, Daniel. "El darwinismo y sus repercusiones sociales". ''Hacer'', nº 347 (21 de junio de 1990), [dossier], p. [1-8].</ref>
 
==Abast==
Línia 23:
 
==Terme==
El terme mateix de '''darwinisme social''' no fou emprat mai pels sociodarwinistes, que es definien com a ''darwinistes'' ortodoxos, sinó encunyat per llurs opositors com a acusació: apareix per primera volta en alemany i anglès el 1879,<ref>Conferència d'Oscar Schmidt a la Universitat d'Estrasburg, publicada el mateix any en traducció anglesa a la revista estatunidenca ''Popular science monthly''.</ref> en francès el 1880<ref>Opuscle de l'anarquista Émile Gautier ''Le darwinisme social''.</ref> i en italià el 1882.<ref>Giuseppe Vadalà-Papale. ''Darwinismo naturale e darwinismo sociale''.</ref> Amb tot, l'ús del terme fou esporàdic fins que el 1944 el recuperà, o reencunyà, també amb òptica crítica, l'historiador estatunidenc Richard Hofstadter en l'estudi ''Social Darwinism in American thought''. De llavors ençà ha esdevingut d'ús general, sempre amb càrrega pejorativa.<ref>Hodgson. G. M. "Social Darwinism in anglophone academic journals: a contribution to the history of the term". En: ''Journal of historical sociology'', 17 (2004).</ref><ref>Becquemont, Daniel. "Une régression épistémologique: le 'darwinisme social'". En: ''Espaces Temps'', 84-86, ''L'opération épistémologique: réfléchir les sciences sociales'' (2004), p. 91-105.</ref>
 
==Atacs al concepte==