Diferència entre revisions de la pàgina «Setges de Saragossa»

m (bot: - plaça,<ref>D'acord a [http://www.satrapa + plaça,<ref>D'acord amb [http://www.satrapa)
Malgrat la crida del govern a cooperar amb les noves autoritats, el descontentament popular per l'ocupació militar va motivar l'[[aixecament del 2 de maig de 1808|aixecament del 2 de maig]] de [[1808]] a la capital. A Saragossa va anar guanyant ascendent el partit del [[príncep d'Astúries]], mentre que pagesos com Jorge Ibor o Mariano Cirerer anaven agrupant descontents entre la classe popular. Encara que els principals dirigents locals es mostraven contemporitzadors en espera de moviments per part de l'exèrcit a Barcelona, l'ajuntament es va negar a enviar representants a les [[Corts de Baiona]].
 
[[Fitxer:José de Palafox-goya por Goya (Prado).jpg|thumb|esquerra|200 px|[[José de Palafox y Melci|Palafox]], pintat per [[Francisco de Goya y Lucientes|Goya]]]]
 
Al mig de la creixent repressió per part francesa, diverses juntes regionals es van declarar en rebel·lia a tot el país. El brigadier [[José de Palafox y Melci]], partidari del [[Príncep d'Astúries]] i cap de la rebel·lió a [[Aragó]], va ser nomenat líder de la sublevació davant de la indecisió del [[Comte de Sástago]] i de l'exministre [[Antonio Cornel]]. Palafox es trobava ocult i pròfug de la justícia francesa en una finca familiar del terme de La Alfranca, a Pastriz. Un grup de paisans, enviats pel líder popular [[Jorge Ibor Casamayor]] "Oncle Jorge", va acudir en la seva cerca i el va traslladar a Saragossa.
905

modificacions