Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - participar a la + participar en la
Cap resum de modificació
Línia 16:
Era fill de Juan Oliver-Copons Martínez Moncada y Viso, comptador propietari de Rendes Provincials i descendent dels antics [[baronia de Balsareny|barons de Balsareny]], i d'Ángela Méndez-Navia y Castellanos, nascuda a Ceuta. El 16 de juny de 1784 va ingressar com a cadet a l'Acadèmia Militar d[[el Puerto de Santa María]], d'on va sortir el 1787 amb el grau de subtinent.<ref>[http://malagapersonajes.blogspot.com.es/2009/07/francisco-copon-y-navias-militar.html FRANCISCO JAVIER DE OLIVER COPON Y NAVIA ( MILITAR)], malagapersonajes.blogspot.com.es</ref> El 12 d'agost de 1791 ascendí a segon tinent i poc després a subtinent de granaders. Va lluitar a la [[Guerra Gran]] i com a conseqüència l'11 de gener de 1793 va rebre la creu de l'[[Orde de Carles III]]. Va participar en els combats de [[Sant Llorenç de la Muga]]. [[Vilafranca de Conflent]], [[Oleta]], [[Montroig]] i en la presa de [[Cotlliure]] i [[Portvendres]]. En desembre de 1793 va ascendir a capità i en 1795 a [[tinent coronel]].
 
Va participar en la defensa de Cadis contra els atacs anglesos en 1800, en 1807 fou ascendit a coronel i en 1808 fou nomenat major de la guàrdia personal de [[Manuel Godoy]]. Després de l'[[aixecament del 2 de maig]] marxa cap a Màlaga, on es posa sota les ordres del general [[Francisco Javier Castaños]], qui el nomena ajudant del tinent general [[Antoine Malet]], marqués de Coupigny. En 1809 va participar en la [[batalla de Bailén]], a la [[batalla de Tudela]], a la [[batalla d'Uclés]] i a la [[batalla de Talavera de la Reina]]. En 1810, després de la presa de Sevilla pels francesos, es va retirar a Cadis. El 16 de març de 1810 fou ascendit a mariscal de camp i destinat al [[comtat de Niebla]]. L'octubre de 1811 va aconseguir que els francesos aixequessin l'assetjament de [[Tarifa]], acció per la qual va rebre la [[Creu Llorejada de Sant Ferran]]. En 1812 fou nomenat comandant general del [[Regne de València]] i el 26 de febrer de 1813 fou ascendit a [[tinent general]] i nomenat [[Capità general de Catalunya]], instal·lant-se inicialment a Vic i participant en els combats a [[Batalla de la Bisbal (1813)|La Bisbal del Penedès]],<ref>{{ref-llibre |nom=J. Gomez de Artéche y Mora de Elexaveitia |títol=Guerra de la independencia |volum=vol.13 |edició=2a ed. |pàgines=180-181 |editorial=Asilo de huérfanos |any=J. Gomez de Artéche y Mora de Elexaveitia |url=https://books.google.es/books?id=QONTAAAAcAAJ&pg=PA176&dq=manso+villaamil+eroles&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjTm9rMl-bkAhUGBGMBHbHFDz8Q6AEIKDAA#v=onepage&q=villaamil&f=false}}</ref>[[Fraga]] i [[la Seu d'Urgell]].
 
En nom de la regència, en 1814 va rebre el rei [[Ferran VII d'Espanya]] al marge dret del [[riu Fluvià]], li presentà la [[constitució espanyola de 1812]] i l’acompanyà durant el seu trajecte per [[Catalunya]].<ref>{{GEC|0047175}}</ref> Degut a les seves simpaties [[liberalisme espanyol|liberals]], el 4 de juny de 1814 Ferran VII el va destituir i confinar a [[Sigüenza]] fins 1816. En 1817 es va casar amb la vigatana Maria Raimunda Timotea d'Asprer i d'Asprer Canal. Va viure en situació de caserna a Madrid fins 1818, quan fou nomenat governador militar de [[Barcelona]]. Fou destituït després del [[pronunciament]] de [[Rafael del Riego]] en 1820, però en gener de 1821 fou rehabilitat i nomenat Vocal de la Junta Consultiva del Ministeri de la Guerra. De juny a setembre de 1821 fou Cap superior polític de Madrid, l'agost de 1822 fou capità general de [[Castella la Nova]] i en febrer de 1823 fou cap militar interí de Palau.
Línia 25:
* ''Diario'' (1814) sobre les operacions militars durant la [[guerra del francès]] en 1811-12
* ''Memorias de los años de 1814 y 1820 al 24'' (1858).
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
* [https://www.ecured.cu/Francisco_de_Paula_Mar%C3%ADa_Vaso_Copons_y_Navia Francisco de Paula María Vaso Copons y Navia] a Ecu Red