Triennal de Milà: diferència entre les revisions

{{Infotaula d'esdeveniment}}

La '''[[:es:Trienal_de_Milán|Triennal de Milà]]''' va néixer l'any 1923 amb el subtítol de ''I Biennale delle arti decorative''. L'estat italià va promoure l'esdeveniment amb la voluntat de fer gala de la tradició artística i artesana del país. A l'any 1933 es va traslladar al ''Palazzo dell Arte'' de Milà. L'edifici fou projectat per l'arquitecte Giovanni Muzio i construït entre els anys 1931 i 1933. Durant els primers anys es va convertir en l'aparador de la modernitat i del disseny més innovador d'Europa. A l’any 1951 l’Espanya franquista va participar en la IX Triennal de Milà, una participació que es repetiria fins a l’any 1957. La participació de l’Estat espanyol a la Triennal de Milà es deu a la voluntat de contrarestar la percepció externa del règim, sumida en plena postguerra i repressió franquista. La triennal representava, en aquest sentit, un esforç diplomàtic per visibilitzar uns aires de llibertat i transformisme inexistents. Itàlia, des del punt de vista cultural, representava la porta natural d’Espanya a Europa.

 

== Història ==

==== XI Triennal de Milà ====

La darrera participació espanyola a la Triennal va tenir lloc en el marc de la XI edició, a l'any 1957. En aquest cas, el pavelló va ser obra dels arquitectes José Carvajal i [[José María García de Paredes|José María García Paredes]]. Tos dos van idear un espai a imatge i semblança d'una plaça de toros. Alguns dels objectes exposats van ser peces de ceràmica d'Antoni Cumella i [[Antonio Fernández Alba]], tapissos de Jesús de la Sota, cadires de fusta dissenyades per Josep Maria Coderch, [[Federico Correa i Ruiz|Federico Correa]], [[Alfons Milà i Sagnier|Alfonso Milá]] i [[Miguel Fisac Serna|Miguel Fisac]], a més d'altres objectes decoratius.

== Referències ==

{{referències}}