Granollers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Informació afegida |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 11:
Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l'època romana, moment en què la vila era identificada amb el topònim de ''Semproniana'', que amb el temps va acabar perdent.<ref>{{ref-web |url=http://lombradunsomni.blogspot.com.es/2012/11/lorigen-roma-de-granollers.html |títol=L'origen romà de Granollers |consulta= |obra= |editor=L'ombra d'un Somni |data=[[27 de novembre]] de [[2012]] |llengua= }}</ref> Fins a l'any [[944]] no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com a ''Granularios Subteriore''.
El seu emplaçament entre l'antiga [[Via Augusta]] romana i el [[Camí real|Camí Ral]] de Barcelona a Vic va marcar el seu ràpid desenvolupament agrícola, amb la possibilitat de comercialitzar els excedents en concorreguts mercats setmanals. És per aquest motiu que a partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granollerí, fent de Granollers el centre neuràlgic del [[Vallès Oriental]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Guia del Modernisme del Vallès Oriental.|publicació=Guia del Modernisme del Vallès Oriental|url=http://visitgranollers.com/wp-content/uploads/sites/4/2014/02/GuiaModernisme-Granollers-CAT-M.pdf|data=|pàgines=|autor=Consell Comarcal del Vallès Oriental}}</ref>
Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta contínua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 [[florí d'or d'Aragó|florins]] que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, [[Alfons el Magnànim|Alfons IV]] declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).
Línia 23:
Durant la [[Guerra del Francès]] (1808-14), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la [[tercera guerra carlina]] va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins comandats per [[Martí Miret i Caraltó]] van assaltar Granollers el [[17 de gener]] de [[1875]] i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.<ref>{{ref-web |url=http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13695/carlins/prenen/granollers |títol=Els carlins prenen Granollers |consulta=1/1/2013 |obra= |editor=Nació Digital |data=27/06/2012 |llengua= }}</ref>
A mitjan [[segle XIX]], l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola, reorientant la seva economia cap a la [[indústria tèxtil]]. Aquest dinamisme va acompanyar-se d'una millora significativa de les comunicacions, com és la inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876).<ref name=":0" />
Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès, i el municipi de [[Palou (Granollers)|Palou]] (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal, amb l'actual carretera com a eix principal.
| |||