Experiment: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Galileu Galilei +Galileo Galilei
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 29:
Així, una comparació de resultats anteriors amb resultats experimentals és necessària per a un experiment objectiu: els resultats visibles són més importants. Al final, això pot voler dir que un investigador experimental ha de trobar el valor suficient per descartar opinions o resultats tradicionals, sobretot si aquests resultats no són experimentals, sinó que resulten d’una derivació lògica / mental. En aquest procés de consideració crítica, l’home mateix no hauria d’oblidar que tendeix a opinions subjectives –a través de “prejudicis” i “coherència” - i, per tant, ha de ser crític amb la seva pròpia manera de construir hipòtesis.
 
[[Francis Bacon]] (1561-1626), un [[Filosofia|filòsof]] i [[científic]] anglès actiu al segle XVII, es va convertir en un influent partidari de la ciència experimental en el [[renaixement anglès]]. No estava d’acord amb el mètode de respondre a preguntes científiques per [[deducció]] —semblant a [[Ibn al-Hàytham|Ibn al-Haytham]]— i la descrivia de la manera següent: “Després d’haver determinat la pregunta segons la seva voluntat, l’home recorre a l’experiència i la dobla a la conformitat amb els seus plaquetes. , la porta com una captiva en processó ".<ref>"Having first determined the question according to his will, man ''then'' resorts to experience, and bending her to conformity with his placets, leads her about like a captive in a procession." Bacon, Francis. ''Novum Organum'', i, 63. Quoted in {{harvnb|Durant|2012|p=170}}.</ref> Bacon volia un mètode que es basés en observacions o experiments repetibles. Sobretot, primer va ordenar el mètode científic tal com l’entenem avui.<blockquote>Queda una experiència senzilla; que, si es pren com s’aconsegueix, s’anomena accident, si es busca, experiment. El veritable mètode d’experiència primer il·lumina l’espelma [hipòtesi], i després mitjançant l’espelma mostra la forma [organitza i delimita l’experiment]; Començant amb l'experiència degudament ordenada i digerida, no aglutinadora ni erràtica, i a partir d'aquesta es dedueixen axiomes [teories] i axiomes establerts de nou nous experiments.<ref>{{cite book|last1=Durant|first1=Will|title=The story of philosophy : the lives and opinions of the great philosophers of the western world|date=2012|publisher=Simon and Schuster|location=New York|isbn=978-0-671-69500-2|edition=2nd|ref=harv|url=https://archive.org/details/storyofphilosophdura00dura}}</ref></blockquote>Als segles següents, les persones que van aplicar el mètode científic en diferents àmbits van fer avenços i descobriments importants. Per exemple, [[Galileo Galilei|Galileo Galilei]] (1564-1642) va mesurar amb precisió el temps i va experimentar per fer mesures i conclusions precises sobre la velocitat d’un cos que cau. [[Antoine Lavoisier]] (1743-1794), químic francès, va utilitzar l'experiment per descriure noves àrees, com la [[combustió]] i la [[bioquímica]], i desenvolupar la teoria de la [[conservació de la massa]] (matèria).<ref>{{cite book|last1=Bell|first1=Madison Smartt|title=Lavoisier in the Year One: The Birth of a New Science in an Age of Revolution|date=2005|publisher=W.W. Norton & Company|isbn=978-0393051551|url=https://archive.org/details/lavoisierinyearo00madi}}</ref> [[Louis Pasteur]] (1822–1895) va utilitzar el mètode científic per refutar la teoria predominant de la [[generació espontània]] i per desenvolupar la [[Teoria microbiana de la malaltia|teoria dels gèrmens de la malaltia]].<ref>{{cite book|editor-last1=Brock|editor-first1=Thomas D|title=Pasteur and Modern Science|date=1988|publisher=Springer|isbn=978-3540501015|edition=New illustrated}}</ref> A causa de la importància de controlar variables que poden confondre, es preferirà l'ús d'experiments de [[laboratori]] ben dissenyats quan sigui possible.
 
Es va produir un avanç considerable en el disseny i l’anàlisi d’experiments a principis del segle XX, amb aportacions d’estadístics com [[Ronald Fisher]] (1890–1962), [[Jerzy Neyman]] (1894–1981), [[Oscar Kempthorne]] (1919-2000), [[Gertrude Mary Cox]] (1900–1978), i [[William Gemmell Cochran]] (1909–1980), entre d’altres.