Revisió del 13:17, 25 set 2019 modifica 81.184.60.148 (discussió) És net no nét Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 22:33, 25 set 2019 modifica desfés Rotxi (discussió \| contribucions) 1.623 edits nét: Fill d’un fill o d’una filla. Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Edició següent →
Línia 82: A la Guerra de Successió, hi destacaren com a generals el [[Claude Louis Hector de Villars\|Duc de Villars]], el [[James Fitz-James\|Duc de Berwick]], el [[John Churchill, 1r Duc de Marlborough\|Duc de Marlborough]], i el príncep [[Eugeni de Savoia]]. El [[1700]], [[Carles II d'Espanya\|Carles II de Castella i d'Aragó]] va morir reconeixent com a hereu universal [[Felip V d'Espanya\|Felip de Borbó, duc d'Anjou]], ~~net~~nét de [[Lluís XIV de França]], qui, d'aquesta manera, esdevingué Felip V de [[Corona de Castella\|Castella]] i IV d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]]. La guerra va començar perquè l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic\|Leopold I]] va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hispàniques; a més, a mesura que Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista i agressiu, d'altres potències europees, com ara, principalment, [[Anglaterra]], [[Portugal]] i les [[Províncies Unides\|Set Províncies Unides dels Països Baixos]] van aliar-se amb l'[[Sacre Imperi Romanogermànic\|Imperi]] per oposar-se a l'expansionisme francès, com també, en el cas anglès, per assegurar la successió al seu tron de prínceps protestants; de fet, la Guerra de Successió Espanyola s'inscriu dins d'allò que alguns historiadors anglesos denominen la [[Segona Guerra dels Cent Anys]], concepte que designa la constant rivalitat anglofrancesa que existí en tots els conflictes europeus que es donaren entre [[1689]] i [[1815]]. La Guerra va finalitzar amb la signatura el [[1713]] del [[Tractat d'Utrecht]]<ref name="s1714">{{ref-publicació \|cognom=Alcoberro \|nom=Agustí \|enllaçautor=Agustí Alcoberro \|article=El primer conflicte global \|publicació= Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] \|lloc= Barcelona \|exemplar= núm. 108 \|data= setembre 2011 \|pàgines= p.20-23 \|issn= 1695-2014}}</ref> i el [[1714]] del [[Tractat de Rastatt]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Ingrao \|nom=Charles W. \|títol=The Habsburg Monarchy, 1618-1815 \|url=http://books.google.cat/books?id=Ncgq08FZYlQC&pg=PA119&dq=Treaty+of+Rastatt&hl=ca&sa=X&ei=9pLiUdX-E_TQ7AbMj4CoDg&ved=0CD8Q6AEwAjgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Rastatt&f=false \|llengua=anglès \|editorial=Cambridge University Press \|data=2000 \|pàgines=119 \|isbn=0521785057}}</ref> en aplicació dels quals [[Felip V d'Espanya\|Felip V]] fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al [[Corona de França\|tron francès]], evitant així la unió de les dues corones; l'[[Sacre Imperi Romanogermànic\|Imperi]] va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a [[Itàlia]] i als [[Països Baixos]]. Tanmateix, malgrat que Lluís XIV va aconseguir situar el seu net al tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi de l'hegemonia francesa a Europa i va iniciar l'època de l'equilibri de poders que es mantindria fins a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-1918). Segons l'historiador Joaquim Albareda, qui va guanyar de debò va ser Anglaterra, que va aconseguir arrencar d'Espanya [[prebenda\|prebendes]] comercials a Amèrica i va aconseguir que França li'n fes d'altres i, a més, es quedés exhausta. També segons ell, la Guerra va marcar l'entrada d'[[Espanya]] en la decadència i va suposar la fi de la supremacia espanyola en l'ordre mundial.<ref>Geli C. Entrevista a Joaquim Albareda. El País, Babelia 22-05-2010, p. 11</ref>

Guerra de Successió Espanyola: diferència entre les revisions