Kurdistan Iraquià: diferència entre les revisions

Les situació va millorar per un temps, però el [[29 de setembre]] de [[1971]] Molla Mustafà Barzani fou objecte d'un atemptat que va fallar; a l'estiu de 1972 hi va haver disturbis a [[Sindjar]]; i la qüestió de [[Kirkuk]] va enverinar les relacions: l'extensió del territori afectat per l'autonomia quedava posposat a un cens que s'havia de fer. Com que segurament haguera donat una majoria kurda a Kirkuk, als camps de petroli propers i a la zona secundària petrolífera de Khanaqin al sud de Sulaymaniyah (kurd: Sîlemanî) el cens es va demorar. El [[14 de juny]] de [[1972]] la [[Iraq Petroleum Company]] (IPC) fou nacionalitzada. El cap kurd Molla Mustafà Barzani va reclamar formalment Kirkuk i els camps de petroli el 1973 i això fou considerada pel govern iraquià com una declaració de guerra i el març de [[1974]] el govern va declarar unilateralment una autonomia que disminuïa els drets kurds i n'excloïa expressament Kirkuk i la seva regió (fixant els límits segons el cens de 1957 quan els kurds no es podien declarar com a tals per por de represàlies) així com els camps de Khanaqin and Shingal/Sindjar. El règim iraquià va fer al mateix temps una reforma administrativa en què les setze províncies (governacions) del país van canviar el nom i en alguns casos els seus límits. L'antiga [[governació de Kirkuk]] fou dividida en dos, l'àrea a l'entorn de la ciutat fou anomenada [[governació d'al-Tamim]] (التأميم "nacionalització") i els seus límits alterats per obtenir la majoria àrab.

 

[[Fitxer:Iq kurdi.GIF|miniatura|Bandera kurda utilitzada per la Unió Patriòtica del Kurdistan del 1975 al 1992. Adoptada com a bandera nacional del [[Kurdistan]] pel Parlament a l'Exili (amb majoria de kurds del nord).]]

La [[guerra Iran–Iraq]] es va iniciar el [[1980]]; les mesures contra els kurds van encendre altre cop la guerra civil al Kurdistan. El règim de Saddam Hussein va utilitzar armament químic des de 1982. La campanya anomenada al-Anfal fou un genocidi sistemàtic dels kurds. La segona onada va començar el [[29 de març]] de [[1987]] i va durar fins a l'abril de [[1989]]. Els iraquians van destruir molts pobles, i van fer diverses massacres, sent la més coneguda la matança d'[[Halabdja]] amb productes químics (16-[[17 de març]] de 1988 amb 5000 morts i 11000 ferits). Els morts civils totals per efectes de les armes químiques foren milers (uns 50.000). La ciutat de Kala-Diza o Qala Dizeh (70.000 habitants) fou totalment destruïda per l'exèrcit iraquià. Segons els kurds els morts totals en totes les campanyes foren més de 182.000.