Meinardins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules d'entitats
m bot: - 1267/71, per el qual + 1267/71, pel qual
Línia 7:
El comtat de Tirol era ja en l'edat mitjana (alta i baixa) una àrea de ports de muntanya important amb les travessies sobre els Alps Orientals Centrals, vital perquè els [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperadors de Sacre Imperi]] es posessin en contacte amb el [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]]. Els centres del poder Imperial eren inicialment dos [[Príncep-bisbe|bisbats]], el de [[Bisbat de Brixen|Brixen o Bressanone]] i el de [[Bisbat de Trenta|Trento]] establerts per l'emperador [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic|Conrad II]] el 1027. Els bisbes eren els sobirans de molts senyors (dits ministerials) i nobles de base que dominaven els passos amb els seus nombrosos castells principalment sud del [[pas del Brenner]] (Brennero). Una d'aquestes famílies de nobles eren els comtes de Tirol, anomenats pel castell de Tyrol prop de la ciutat de [[Meran]]. Veloçment ascendiren com a administradors que exercien el poder de judicial per als bisbes de Trento i Brixen i finalment prenien el poder secular al sud del ducat de Baviera després de la deposició del duc [[welf]] [[Enric el Lleó]] el 1180. Aquell fet permet comprendre perquè el nom de la casa comtal es va transferir finalment al país sencer.
 
Entre 1253 i 1258 els comtes de Görz o Gorízia assumien el poder a Tirol després de l'extinció de la successió mascle dels comtes de Tirol. El 1237 el comte Meinard III de Gorízia s'havia casat amb Adelaida, filla del comte Albert III de Tirol que moria el 1253 no deixant cap hereu mascle, i podia d'aquesta manera demanar l'herència. El seu fill i successor, el comte Meinard IV va augmentar el seu poder i va estructurar un país acceptablement homogeni per l'erecció d'un sistema administratiu realment exemplar. De qualsevol manera les tres àrees geogràfiques dels dominis eren massa grans només per un sobirà i a massa distància una de l'altra així que es va iniciar un repartiment el 1267/71, per elpel qual Meinard IV va cedir el comtat de Görz al seu germà més jove Albert I. Els descendents d'Albert, els anomenats Meinardins de Görz, van governar fins a la seva extinció durant l'any 1500 el comtat de Gorizia, mentre els descendents de Meinhard IV (comte Meinard II de Tirol) governaven aquest territori fins a la seva extinció.
 
In 1286 Meinard IV va rebre el [[ducat de Caríntia]] i la veïna marca de Carniola del rei [[Rodolf I d'Alemanya]] en agraïment pel seu suport contra [[Ottokar II de Bohèmia]]. El seu fill Enric de Bohèmia es va casar el 1306 amb Anna de Bohèmia (1290–1313) filla gran del rei [[Venceslau II de Bohèmia]] i després de la sobtada mort del rei [[Venceslau III de Bohèmia|Wenceslau III]] el mateix any fins i tot pujava al tron del [[Regne de Bohèmia]]. Tanmateix havia de fer front a les reclamacions alçades per el membre de la casa d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] [[Rodolf III d'Habsburg]], fill del rei [[Albert I d'Alemanya]], arxiduc d'Àustria, i finalment cap dels dos podia imposar-se enfront del comte [[Joan de Luxemburg]], que es convertia en rei de Bohèmia el 1310. Mentre Enric mateix no deixava cap hereu masculí a la seva mort el 1335, i la casa [[austríaca]] d'Habsburg guanyava el llegat de la branca Görz-Tyrol a Caríntia i Carniola, que van mantenir fins a 1918. Enric només va deixar una filla anomenada Margarida de Tirol o Margarida "Maultasch" i el seu marit Joan Enric de Luxemburg, marcgravi de Moravia només era capaç de retenir el comtat de Tirol. El 1363 Margarida cedia també aquest comtat al duc Habsburg [[Rodolf IV d'Àustria]] després que el seu únic fill amb el seu segon marit, Lluís V de Baviera, el comte Meinard III de Gorízia-Tirol, havia mort aquell mateix any.