Diferència entre revisions de la pàgina «Tribunal Suprem d'Espanya»

recupero versió canviada fa tres anys.
m (bot: - com Espanya, + com a Espanya,)
(recupero versió canviada fa tres anys.)
{{Infotaula d'organització}}
El '''Tribunal Suprem''' és l'òrgan constitucional dde l'[[EspanyaEstat espanyol]] que culmina l'organització del [[poder judicial]] a l'estat.<ref name="tribsup">{{ref-llibre |cognom=López Guerra |nom=Luis |títol=La Constitución de España |lloc=València |editorial=Tirant Lo Blanc |any=2019 |llengua=castellà |isbn=9788413134017 |pàgines = 136}}</ref> Té la seva seu [[Madrid]] i és superior en tots els ordres, exceptuant el que està disposat en matèria de garanties constitucionals.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pérez de Lama |nom=Ernesto (dir.) |títol=Manual del Estado Español 1999|lloc=Madrid |editorial=LAMA |llengua=castellà |any=1998 |isbn=84-930048-0-4 |pàgines= 292}}</ref> El Tribunal Suprem és el tribunal d'última instància (final) en tots els casos i les seves decisions només poden ser deixades sense efecte quan el [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], en aquelles matèries en què és competent, sentencia que els drets i llibertats contemplats a la constitució en serien afectades. En tots els altres casos, la majoria, no és possible apel·lar o recórrer una decisió ferma del Tribunal Suprem. No obstant això, en l'àmbit penal el [[Rei d'Espanya]] pot deixar sense efecte fins i tot les condemnes imposades o ratificades pel Tribunal Suprem, en exercici del [[dret de gràcia]] que la [[constitució espanyola de 1978|Constitució]] reconeix, a proposta del [[Consell de Ministres d'Espanya|Consell de Ministres]].
 
El Tribunal coneix i decideix els processos de [[responsabilitat civil]] o [[Responsabilitat penal|penal]] contra el [[president del Govern espanyol|President]] i els [[Ministre|Ministres del Govern de la Nació]], els Senadors i Diputats de les [[Corts Generals]], President i Magistrats del mateix Tribunal Suprem i Vocals del [[Consell General del Poder Judicial]], President i Magistrats del Tribunal Constitucional i altres integrants d'altes institucions de l'Estat i de les [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]]. Així mateix, coneix i decideix els processos d'il·legalització de [[partit polític|partits polítics]], a instància exclusiva del [[Ministeri fiscal d'Espanya|Ministeri Fiscal]] o del Govern, requerit a això pel senat o el Congrés dels Diputats.
El [[16 de desembre]] de [[2009]], l'alt tribunal acceptà per primera vegada a la història una instància ([[Tribunal de Cassació|recurs de cassació]]) presentada exclusivament en [[llengua catalana]].<ref name="Cat">[http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/el_ts_accepta_per_primer_cop_un_recurs_presentat_en_catala_81532.php El TS accepta per primer cop un recurs presentat en català], Avui, 16 de desembre 2009 (consulta: 16-12-09).</ref> Fins al moment, tot recurs presentat en català era rebutjat i l'advocat que el signava instat a adjuntar-hi una còpia traduïda al [[castellà]] en un període no superior a deu dies.<ref name="Cat"/>
 
El recurs fou presentat el juliol de 2009 per Sixte Garganté, lletrat dels serveis jurídics de [[Comissions Obreres]], contra una sentència de la sala social del [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]] (TSJC), i fou rebutjat per no complementar una còpia en castellà.<ref name="Cat"/> La decisió va ser recorreguda i se li donà la raó en el sentit que la traducció anés a càrrec del tribunal.<ref name="Cat"/> Els fonaments jurídics de la resolució versaren en les disposicions de la [[Llei Orgànica del Poder Judicial]] (LOPJ) i la [[Llei d'Enjudiciament Civil]] (LEC) referides a la plena validesa i eficàcia dels documents aportats, però sobretot en l'articulat de la [[Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries]], norma amb rang de llei a Espanyal'Estat espanyol des de 2001.<ref name="Cat"/> La Carta Europea proclama el dret de la ciutadania a comparèixer davant d'un tribunal ''expressant-se en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals'', com ara la traducció complementària.<ref name="Cat"/> Destacà la inclusió de l'article 33.5 de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut d'Autonomia de Catalunya]], que proclama el dret dels catalans ''a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i jurisdiccionals d'àmbit estatal'', com a eina de reforç de la sentència car que la vigència constitucional de l'esmentat text estatutari estava en entredit pel [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], un cop ja promulgat.<ref name="Cat"/>
 
== Referències ==
77.216

modificacions