Amb la mort del seu pare, Joan es va veure immediatament implicat en una batalla legal amb la seva madrastra, [[Margarida de Villehardouin]], en relació a la seva herència: Margarida al·legava que el feu de Katochi a l'Epir, i també una quantitat de béns mobles valorats en 100.000 ''[[hyperpyronhipérpiron]]s'' li pertocaven en herència del seu marit. Al començament el senyor del qui era feudatari Joan, [[Felip de Savoia]], [[Principat d'Acaia|príncep d'Acaia]], es va posar a favor seu, especialment quan va rebre de Joan un "regal" de 3.656 lliures en el moment de jurar-li lleialtat el 7 d'abril del [[1304]]. Margarida va cercar el suport del batlle d'Acaia, [[Nicolau III de Saint Omer]], que sempre va estar predisposat a oposar-se al govern autoritari de Felip. Al final, després d'un violent enfrontament entre els partidaris de Nicolau i els del príncep Felip, es va arribar a un compromís en el qual Joan pagava a la seva madrastra 20.000 ''hyperpyronshipérpirons''.{{sfn|Bon|1969|p=175 nota 4, 177–178}}{{sfn|Topping|1975|p=113 nota 8}} A la ''[[Libro de los fechos et conquistas del principado de la Morea|Crònica de Morea]]'' es narra un altre episodi de l'enfrontament entre Saint Omer i Joan: Saint Omer estava casat amb una germana de Joan, Guillerme, però la tenia abandonada i tancada en un castell; Joan va enviar un dels seus parents, Guillem Orsini, a segrestar-la una nit i portar-la a Cefalònia.{{sfn|Bon|1969|p=179}}
