Sulayman ibn Kutalmix: diferència entre les revisions

El seu pare Kutalmish o Kutulmush ([[Kutlumush ibn Arslan Israil]]) cosí germà de Çağrı Beg i Toghril Beg, s'havia revoltat a les muntanyes al sud de la [[mar Càspia]] durant el govern de Toghril, i al front d'un exèrcit de turcmans s'havia enfrontat al visir del sultà, Amid al-Mulk al-Kunduri, a [[Rayy]], la rodalia de la qual havia devastat. Però el novembre/desembre de 1063, Alp Arslan, ja al tron, va creuar per unes maresmes perilloses (el lloc pel que menys se l'esperava) i va sorprendre a Kutlumush que va fugir cap a les [[muntanyes del Taure]], però va morir al caure de cavall (1064); no obstant quatre dels seus fills almenys van poder arribar a aquestes muntanyes i probablement el més gran o el més capacitat, Sulayman, va aconseguir pacientment el suport d'alguns grups turcmans i després de la [[batalla de Manazkert]] (1071) apareix ja al front d'una força important de turcmans de les que van assolar Anatòlia. El 1074 se l'esmenta com un dels caps turcmans principals i sembla que va provar d'intervenir a Síria sense èxit. El 1077 (algunes fonts diuen que ja des del 1075) Sulayman i el seu germà Mansur ibn Kutalmish, establiren un soldanat als territoris arrabassats als bizantins, que els turcs anomenaven romans (''rumis'') d'on va venir el nom de [[soldanat seljúcida de Rüm]], sent la primera capital a [[İznik]]. Segons la historiografia posterior aquestos dos prínceps foren investits com a governadors pel gran sultà [[Malik Shah I]], però donat que Sulayman suposadament va usar el títol de sultà, cal pensar que fou un acte unilateral que el sultà gran seljúcida havia de veure com un acte d'alta traïció; dos altres fills de Kutulmish van lluitar amb els fatimites a [[Palestina]] contra els grans seljúcides el que provaria les males relacions d'aquests branca amb el gran sultà. Una altra teoria diu pel contrari que foren cridats per l'emperador [[Miquel VII Ducas]] per lluitar contra el rebel Nicèfor BotaniatesBotaneiates, però Sulayman hauria donat suport al rebel que el març de 1078 va acabar assolint el tron imperial com [[Nicèfor III BotaniatesBotaneiates]].